dimecres, 18 d’agost del 2010

ESTIUET DE VOLEI PLATJA

Com tots els estius, cap allà les 19:30 quan no fa tanta solana i la gent ja ix de treballar, toca partideta de volei.

Enguany la cosa no ha anat gens mal, varem jugar el 4x4 ( Josep, Manel, Carles i jo) i ens quedarem 2º, va guanyar l'equip de Cremades.

Al 3x3 del dissapte seguent ens varem refer i el varem guanyar ( Josep, Manel, Arnau i jo), Per si no ho teniem bé encara, a l'altre dissapte en un altre torneig 3x3 ens varem tornar a imposar i guanyarem una altra vegada ( Josep, Manel, Carles i jo).
Aquesta volta va ser contra l'equip de Cremades, Guillermo i Bernat, els quals les ultimes vegades ens han guanyat, pel que la victòria la varem disfrutar més. Varem eixir als mitjans locals i tot, jeje

http://www.ondanaranjacope.com/news/noticia.asp?CodNoticia=17205
http://www.oliva.es/ca/cgi-bin/article.asp?sid=0601000000&aid=635

Aquest proper dissapte es juga l'ultim torneig de l'estiu, la modalitat Olímpica del 2x2, a vorem si podem jugar i passar-ho bé un ratet jugant a volei

divendres, 12 de març del 2010

BENVO JA ÉS PARE !!!

El meu amic Àngel i la seua dona Àngela avuí han sigut pares per partida doble. Els han posat Francesc i Marc. M'he alegrat molt per ells, no puc ni imaginar-me la felicitat que deuen haver sentit al tindre'ls a les mans.

Les meues felicitacions des d'Italia, comença una nova etapa en la vostra vida que fins la mort no us la llevarà ningú mai, disfruteu al màxim el camí que acabeu d'iniciar.

dissabte, 13 de febrer del 2010

L'AMOR...QUATRE CARTES D'UN COLOR

De vegades l'amor es dona per sentat. Entrem dins la rutina, ens deixem portar pel dia a dia i ens oblidem de trencar eixa monotonia que ofega i fa avorridísim qualsevol llaç afectiu.

Un dia ens alcem, mirem el calendari i veiem una gran marca que posa "San Valentí". Molta gent inconscientment pensa: " Ah! San Valentí... tindré que comprar algún detallet per a la meua xicona ó... vaig a reservar per sopar i fer una velada romántica" Amb açò, hi han molts que es donen per satisfets. Estan dos o tres setmanes més afectius, paraules com " T'estime" flueixen entre els llavis massa sovint, i moltes vegades buides de sentiments, com un deure o un pensament de que les parelles es diuen eixes coses.

Per sort... per a altres persones, aquest és sols un dia més al calendari. És gent que pensa que l'afecte es demostra dia a dia, amb xicotets detalls. No calen regals magnífics ni cars, sols recordar-se'n més de la persona a la que estimes, fer-la somriure sovint, que es senta volguda, sorprendre-la alguna que altra volta, escoltar-la, saber el que és important per a ella i recolzar-la en moments importants. Amb els fets és com es demostra l'amor, encara que no està mal expressar-ho amb paraules de tant en tant quan realment es senten.
No doneu mai res per sentat, l'amor amb les seues variants, és una cosa de la qual em de tenir cura i mantenir sempre viu, ja siga a la parella o gent propera a la que estimes.

dissabte, 19 de desembre del 2009

CAMISETES DE CAMINS

L'any passat varem fer camisetes de camins per a guanyar-nos algo de diners per al viatge fi de carrera, però la jugada no ens va eixir massa bé i en varen sobrar moltes.

Leide, la xica que apareix a la foto havia de fer un viatge a Africa i se li va ocurrir la idea d'agafar unes 80 camisetes per a repartir. La veritat que veient la cara d'alegria que posen ja estic satisfet. És el millor que s'havera pogut fer amb elles.

dimarts, 17 de novembre del 2009

MUNTANYES NEVADES

Xiquets i xiquetes, ací ja va fent frescoreta!!

La neu ja ha arribat a les muntanyetes dels voltants, no sé el que tardarà a arribar a la ciutat A Oliva encara van amb manega curta, jeje

BOLOGNA

Un cap de setmana vaig anar a Bologna, una mena de Coach Surfing, ja que Ester, una xica de meu poble està d'Erasmus allí. Em va ensenyar la ciutatAquest d'ací baix és la font de Neptú
Aquesta una de les dues torres de la ciutatAl fons es veu una esglèsia que en té 7 esglèsies més dins. En aquest plaça és on van normalment els españols d'Erasmus a fer el botellóAcí estem dos artistes de cine, jeje

2º EXCURSIÓ PONTI

Vam tornar a fer una altra eixida a la mateixa obra. Estaven posant les bigues de formigó pretessat entre les piles del pont.

Primer l'enginyer a càrrec de l'obra ens va fer l'explicació de l'obra projectada, les dificultats técniques així com imprevistos durant l'execució de la mateixa.

Les son portades a peu d'obra de nit amb vehicles de transport especials, sols podien portar-ne 4 per jornada.
En la foto no s'aprecia lo llargues que són, sino recorde mal sobre 25 metres
Ací es veu com amb l'ajuda de 2 grues, molta destresa i coordinació entre operaris, posen una de les bigues. L'operació va durar una mitja hora, molt ràpid.Ací es veu un operari fent les comprobacions e indicacions finals. Aquestes bigues es recolzen sobre uns recolzaments de pneopré elàstics
Uns dels problemes més importants que es van trobar els enginyers durant la construcció d'aquesta pila del pont és que la roca fracturada que segons els sondejos es trobava a la cimentació de la mateixa, no cobria tota mentació (a l'esquerre es veu la roca, a partir de les fustes, la peca de HA). Per solucionar aquest greu imprevist, van refer el troç de cimentació que es veu, fent un recolzament de HA sobre la roca més profunda, sobre el qual després es recolza la pila.

PUGEM A DOS TRENTO

Una vesprada d'avorriment i solet bó, Rai i jo vam pensar de pujar a Dos Trento, una muntanyeta al costat de Trento, on dalt hi ha un monument a les Tropes Alpines.

Aquest és el riu Adige, que passa per vora la ciutat, és amplet i passa l'aigua amb bona corrent

A mitjan camí s'ha de travessar un túnel, està a roca viva recobert amb malla de protecció, tindrà uns 200 metres
Una volta atravessat es divisa tota la ciutat des de l'altura
Continuem caminant un ratet i arribem al monument de les Tropes
Hi ha una bona explanada al costat amb tauletes de camping, no està mal per a fer un pic-nic.
També hi han canons de la segona guerra mundial, i com no ens agrada fer el mico, ahi va John Cobra i el recluta nº 1:

VENEZIA

Un diumenge vam fer una escapadeta cap a Venezia. Vaig acabar fet pols de tant de caminar, però no em va defraudar, és única.Els seus canals, els seus olors, els seus pontets, les façanes de les cases, les gondoles...És com un gran laberint, tot són carreronets estrets i canals, no et pots orientar, però si tens temps no molesta perdres per la ciutat.

Vam anar al museu Guggenheim, està tot plé de Picasos, Mirós, etc... però és molt menut i massa massificat d'obres, així no es poden apreciar bé, així que la meua qualificació general al museu va ser... CAPUT

D'allí ens dirigirem a la Piazza di San Marco, la més gran de Venezia, és on està la catedral, és la que es veu al fons.
San Marco està al costat del Port, hi han molt bones vistes i góndoles per tot arreu.

El Gran Canal atravessa tota Venezia partint-la en dos
Si hi ha algo característic de la ciutat, son els seus carnestoltes i les màscares típiques. Ací podem trobar moltes tendes de màscares i tratges d'època venecians, per a que els turistes s'escuren les butxaques agust.
Aquest visió del Gran Canal impresiona un poc més i fa entendre un poc més la dimensió que arriba a tenir.
Quan vos deia que és un laberint, no estava mentint, hi han moltíssims carrerets com el que es veu ací baix.
Els canals més menuts no s'acaben mai

Per acabar visitarem el Nou Pont de Calatrava, que tant de polseguera ha alçat en el camp de l'enginyeria pel seu " mal funcionament" o " funcionalitat" a part de l'elevat cost de manteniment proposat per l'arquitecte degut a que les cimentacions a Venezia son desastroses al estar continuament enfonsant-se
A part d'això, el mérits estétic ningú li'l pot llevar, amb això sí és el número ú.


Per acabar, una foto de part de la TRUP

EXCURSIÓ DE PONTI

Tinc una assignatura que es diu Teoria e Proggetto di Ponti, i de tant en tant fem una excursioneta. Aquesta és a una obra que estan fent prop de la universitat.

Ens van ensenyar com es fa una Berlinesa, que és una obra d'estabilització de pendentsAquesta maquina el que fa és clavar varilles de 15 metres de profunditat

En esta foto ix l'operari fixant les barres d'acer dins les vaines, que després s'inyectarán, es tesaràn amb una barra travessera com apareix dalt, i es continuarà excavant el pendent

Ací es veu l'armadura d'una pila del que serà un pont, i algo del moviment de terres que estàn fent. Per acabar, una fotet amb Alberto i Sara ( la doble d'Amaral)