PETITINDI

ESTIUET DE VOLEI PLATJA

2010-08-18T05:30:00.000-07:00

Com tots els estius, cap allà les 19:30 quan no fa tanta solana i la gent ja ix de treballar, toca partideta de volei.

Enguany la cosa no ha anat gens mal, varem jugar el 4x4 ( Josep, Manel, Carles i jo) i ens quedarem 2º, va guanyar l'equip de Cremades.

Al 3x3 del dissapte seguent ens varem refer i el varem guanyar ( Josep, Manel, Arnau i jo), Per si no ho teniem bé encara, a l'altre dissapte en un altre torneig 3x3 ens varem tornar a imposar i guanyarem una altra vegada ( Josep, Manel, Carles i jo).
Aquesta volta va ser contra l'equip de Cremades, Guillermo i Bernat, els quals les ultimes vegades ens han guanyat, pel que la victòria la varem disfrutar més. Varem eixir als mitjans locals i tot, jeje

http://www.ondanaranjacope.com/news/noticia.asp?CodNoticia=17205
http://www.oliva.es/ca/cgi-bin/article.asp?sid=0601000000&aid=635

Aquest proper dissapte es juga l'ultim torneig de l'estiu, la modalitat Olímpica del 2x2, a vorem si podem jugar i passar-ho bé un ratet jugant a volei

BENVO JA ÉS PARE !!!

2010-03-12T08:39:00.000-08:00

El meu amic Àngel i la seua dona Àngela avuí han sigut pares per partida doble. Els han posat Francesc i Marc. M'he alegrat molt per ells, no puc ni imaginar-me la felicitat que deuen haver sentit al tindre'ls a les mans.

Les meues felicitacions des d'Italia, comença una nova etapa en la vostra vida que fins la mort no us la llevarà ningú mai, disfruteu al màxim el camí que acabeu d'iniciar.

L'AMOR...QUATRE CARTES D'UN COLOR

2010-02-13T02:34:00.000-08:00

De vegades l'amor es dona per sentat. Entrem dins la rutina, ens deixem portar pel dia a dia i ens oblidem de trencar eixa monotonia que ofega i fa avorridísim qualsevol llaç afectiu.

Un dia ens alcem, mirem el calendari i veiem una gran marca que posa "San Valentí". Molta gent inconscientment pensa: " Ah! San Valentí... tindré que comprar algún detallet per a la meua xicona ó... vaig a reservar per sopar i fer una velada romántica" Amb açò, hi han molts que es donen per satisfets. Estan dos o tres setmanes més afectius, paraules com " T'estime" flueixen entre els llavis massa sovint, i moltes vegades buides de sentiments, com un deure o un pensament de que les parelles es diuen eixes coses.

Per sort... per a altres persones, aquest és sols un dia més al calendari. És gent que pensa que l'afecte es demostra dia a dia, amb xicotets detalls. No calen regals magnífics ni cars, sols recordar-se'n més de la persona a la que estimes, fer-la somriure sovint, que es senta volguda, sorprendre-la alguna que altra volta, escoltar-la, saber el que és important per a ella i recolzar-la en moments importants. Amb els fets és com es demostra l'amor, encara que no està mal expressar-ho amb paraules de tant en tant quan realment es senten.
No doneu mai res per sentat, l'amor amb les seues variants, és una cosa de la qual em de tenir cura i mantenir sempre viu, ja siga a la parella o gent propera a la que estimes.

CAMISETES DE CAMINS

2009-12-19T02:27:00.000-08:00

L'any passat varem fer camisetes de camins per a guanyar-nos algo de diners per al viatge fi de carrera, però la jugada no ens va eixir massa bé i en varen sobrar moltes.

Leide, la xica que apareix a la foto havia de fer un viatge a Africa i se li va ocurrir la idea d'agafar unes 80 camisetes per a repartir. La veritat que veient la cara d'alegria que posen ja estic satisfet. És el millor que s'havera pogut fer amb elles.

MUNTANYES NEVADES

2009-11-17T04:51:00.001-08:00

Xiquets i xiquetes, ací ja va fent frescoreta!!

La neu ja ha arribat a les muntanyetes dels voltants, no sé el que tardarà a arribar a la ciutat A Oliva encara van amb manega curta, jeje

BOLOGNA

2009-11-17T04:50:00.001-08:00

Un cap de setmana vaig anar a Bologna, una mena de Coach Surfing, ja que Ester, una xica de meu poble està d'Erasmus allí. Em va ensenyar la ciutatAquest d'ací baix és la font de Neptú
Aquesta una de les dues torres de la ciutatAl fons es veu una esglèsia que en té 7 esglèsies més dins. En aquest plaça és on van normalment els españols d'Erasmus a fer el botellóAcí estem dos artistes de cine, jeje

2º EXCURSIÓ PONTI

2009-11-17T04:49:00.004-08:00

Vam tornar a fer una altra eixida a la mateixa obra. Estaven posant les bigues de formigó pretessat entre les piles del pont.

Primer l'enginyer a càrrec de l'obra ens va fer l'explicació de l'obra projectada, les dificultats técniques així com imprevistos durant l'execució de la mateixa.

Les son portades a peu d'obra de nit amb vehicles de transport especials, sols podien portar-ne 4 per jornada.
En la foto no s'aprecia lo llargues que són, sino recorde mal sobre 25 metres
Ací es veu com amb l'ajuda de 2 grues, molta destresa i coordinació entre operaris, posen una de les bigues. L'operació va durar una mitja hora, molt ràpid.Ací es veu un operari fent les comprobacions e indicacions finals. Aquestes bigues es recolzen sobre uns recolzaments de pneopré elàstics
Uns dels problemes més importants que es van trobar els enginyers durant la construcció d'aquesta pila del pont és que la roca fracturada que segons els sondejos es trobava a la cimentació de la mateixa, no cobria tota mentació (a l'esquerre es veu la roca, a partir de les fustes, la peca de HA). Per solucionar aquest greu imprevist, van refer el troç de cimentació que es veu, fent un recolzament de HA sobre la roca més profunda, sobre el qual després es recolza la pila.

PUGEM A DOS TRENTO

2009-11-17T04:49:00.003-08:00

Una vesprada d'avorriment i solet bó, Rai i jo vam pensar de pujar a Dos Trento, una muntanyeta al costat de Trento, on dalt hi ha un monument a les Tropes Alpines.

Aquest és el riu Adige, que passa per vora la ciutat, és amplet i passa l'aigua amb bona corrent

A mitjan camí s'ha de travessar un túnel, està a roca viva recobert amb malla de protecció, tindrà uns 200 metres
Una volta atravessat es divisa tota la ciutat des de l'altura

Continuem caminant un ratet i arribem al monument de les Tropes

Hi ha una bona explanada al costat amb tauletes de camping, no està mal per a fer un pic-nic.
També hi han canons de la segona guerra mundial, i com no ens agrada fer el mico, ahi va John Cobra i el recluta nº 1:

VENEZIA

2009-11-17T04:49:00.001-08:00

Un diumenge vam fer una escapadeta cap a Venezia. Vaig acabar fet pols de tant de caminar, però no em va defraudar, és única.Els seus canals, els seus olors, els seus pontets, les façanes de les cases, les gondoles...És com un gran laberint, tot són carreronets estrets i canals, no et pots orientar, però si tens temps no molesta perdres per la ciutat.

Vam anar al museu Guggenheim, està tot plé de Picasos, Mirós, etc... però és molt menut i massa massificat d'obres, així no es poden apreciar bé, així que la meua qualificació general al museu va ser... CAPUT

D'allí ens dirigirem a la Piazza di San Marco, la més gran de Venezia, és on està la catedral, és la que es veu al fons.

San Marco està al costat del Port, hi han molt bones vistes i góndoles per tot arreu.

El Gran Canal atravessa tota Venezia partint-la en dos

Si hi ha algo característic de la ciutat, son els seus carnestoltes i les màscares típiques. Ací podem trobar moltes tendes de màscares i tratges d'època venecians, per a que els turistes s'escuren les butxaques agust.
Aquest visió del Gran Canal impresiona un poc més i fa entendre un poc més la dimensió que arriba a tenir.

Quan vos deia que és un laberint, no estava mentint, hi han moltíssims carrerets com el que es veu ací baix.
Els canals més menuts no s'acaben mai

Per acabar visitarem el Nou Pont de Calatrava, que tant de polseguera ha alçat en el camp de l'enginyeria pel seu " mal funcionament" o " funcionalitat" a part de l'elevat cost de manteniment proposat per l'arquitecte degut a que les cimentacions a Venezia son desastroses al estar continuament enfonsant-se

A part d'això, el mérits estétic ningú li'l pot llevar, amb això sí és el número ú.

Per acabar, una foto de part de la TRUP

EXCURSIÓ DE PONTI

2009-11-17T04:48:00.002-08:00

Tinc una assignatura que es diu Teoria e Proggetto di Ponti, i de tant en tant fem una excursioneta. Aquesta és a una obra que estan fent prop de la universitat.

Ens van ensenyar com es fa una Berlinesa, que és una obra d'estabilització de pendentsAquesta maquina el que fa és clavar varilles de 15 metres de profunditat

En esta foto ix l'operari fixant les barres d'acer dins les vaines, que després s'inyectarán, es tesaràn amb una barra travessera com apareix dalt, i es continuarà excavant el pendent

Ací es veu l'armadura d'una pila del que serà un pont, i algo del moviment de terres que estàn fent. Per acabar, una fotet amb Alberto i Sara ( la doble d'Amaral)

PONT D'OCTUBRE

2009-11-17T04:48:00.001-08:00

Per al 9 d'Octubre vaig tornar a Oliva. El primer que vaig fer a part de vore als meus pares, germana i avis, és pegar una volteta pel terme, cosa que m'encanta.
Ja que és el 9 d'Octubre, toca una cançoneta

També vaig vore com s'havia quedat la meua Runner després de pintar-la, pareix noveta del tot

Com no podia ser d'una altra manera el cap de setmana tocava eixir amb els amics, aquesta volta si vam anar al Mamby's, i després a la mar.

La veritat que no es veu bé la foto, xo la volia posar, jeje

OCTOBER FEST

2009-11-17T04:47:00.002-08:00

El dissapte 3 d'Octubre, llogarem un bus i com Trento està propet de Munich, en tres horetes ens plantarem al October Fest
La veritat que no em pensava que estava tan currat, em pensava que serien carpes de lona on la gent es bufava sense parar ( Bó, amb això m'ho imaginava bé). És enorme, no s'acaba mai.

L'objectiu de l'October és beure cervesa fins que el cos diu prou, nemon a dormir la mona a la montanyeta que hi ha al costat, i si de cas entra algo de fam, menjar els milions de pollastres rostits que hi han en les paradetes de menjar o la típica llonganissa alemanya de mig metro de llarg que se'n eixia un pam per cada costat de l'entrepà.

Aquesta és la carpa de la Paulaner per dins, és impresionant, a les 10 del matí que vam arribar, ja no hi havia cap lloc i tots bufats i cantat, sobretot bramaven... PROST, PROST!! que vol dir salut.Com no cabiem a la carpa vam anar fora, que també servien i començarem el dia bramant... PROST!!!Les gerres pesen un quintal, i ja li post pegar amb ganes que no es trenquen ni de conya.

Hi han tipets de tota classe per allí. El que més et choca són les ueles alemanes amb l'esquena de Maic Tysson, portant tot el dia gerres de 10 en 10.

També estan les típiques alemanetes... sense paraules
La carpa de la Paulaner era la millor, estava tot a rebentar de gent

Em vaig fer una foto amb els 007 alemanys, o això és el que posa en les seues matricules

Allà les 7 de la vesprada, tornarem cap a casa. Estava rebentat.

LAGO DI GARDA

2009-11-17T04:47:00.001-08:00

El diumenge 27 de Setembre, vaig anar a navegar pel llac di Garda ( el més gran d'Italia) en un veleret, erem 5 erasmus i els dos monitors, Raimon i jo vam anar amb Tania i Emma, dos canaries que vam coneixer al principi.

Feia bon dia, caloreta i tot. El paisatge era de postal, no veies mai el final

Damunt no ens va costar quasi res, 7 euros, viatge en bus, passeig en vaivell de vela i dinar ( Regalat). Ho haverem sabut que podiem, haverem portat una nevereta amb cervessetes, així no li les haverem gorronejat al capità, jeje es van portar bé.

En aquest llac no està permés la navegació a motor excepte per al transport públic. Hi havia un Vasc de Zarauz ( el poble d'Arguiñano) que pareixia que no tenia fred, el xaval agarra i se'm tira a nadar. Estan varilla estos vascs.

TRENTO CITÀ

2009-11-15T06:08:00.000-08:00

Avuí toca mostrar-vos un poc com és la ciutat de Trento.

Està ubicada cap al Nord-Est d'Italia en els Alps, situada al fons d'una vall dominada per les altes muntanyes al voltant i el riu Adige, que naix a Bolzano i baixa sempre molt cabalós.

És una ciutat tranquila i antiga, segur que vos sona lo del "Concili de Trento", el casc antic està tot adoquinat, a les facanes abunden els balcons i finestres carregades de moldures, capitells, etc... és molt acollidora, m'agrada passejar pels seus carrers.

Hi han diversos palaus decorats amb frescos tota la façana.

Aquest portal està davall de ma casa

El més famos d'açí és la Piazza del Duomo, on està la catedral. És prou gran.

Sempre hi ha gent al carrer en aquest lloc, ací és molt típic fer-se l'aperitiu a mitjan vesprada. La gent sol beure SPRITZ, que és com un bitter kas, però taronja, és fa amb vi, un xarob taronja i aigua amb gas, no està mal, però m'estime més una cervessa.

Per finalitzar més o menys amb aquest presentació de la ciutat, resta mostrar-vos el Castell, que està a dos minuts del meu pis. És gran i està ben conservat, dins solen fer exposicions i hi ha un museu, encara no he anat però no ho descarte algun dia d'avorriment o que m'entre la vena cultural, jeje

PRIMERA SETMANA

2009-11-13T08:39:00.000-08:00

La primera setmana i part de la segona va ser el pitjor amb diferència, tots els dies havies de fer papers, coles, tot estava prou confús, no ens donaven massa trellat, encara estava acoplant-me a la ciutat, a escoltar Italià, perque no havia estudiat mai res abans d'anar. S'enten més o menys bé, però és molt diferent entrendre'l a parlar-lo, perque no saps com es diu res, és com si estigueres momentaneament mut.

Poc a poc, vas coneixent a gent, et quedes amb les cares ( que no amb els noms, això no se'm dona bé), Vas de sopar, ixes la primera vegada

Erem molts, però ningú sabia on pegar, Trento aparentava una ciutat morta, tot tanca prompte. Al principi pensava... On m'he clavat !!! però ara ja he anat agarrant-li el gustet.

La veritat que al principi va ser especialment dur, perque ens varen canviar moltes assignatures sense avisar-nos, i anavem locos fent-nos de nou el learning agreement.

EL PIS

2009-11-13T08:08:00.000-08:00

El pis està prou millor del que em pensava en un principi, ja que no volia fer-me il.lusions. està prop de l'estació de tren i bus ( 2 min caminant), al costat de l'alberge, i al costat dels pubs d'eixir ( 2 min caminant enterbol, jeje).

Té un menjador gran

La cuina està molt bé, la nevera està panelà, té un forn que fuciona molt bé, pense que és el millor que té, el meu company Raimon està enamorat d'ell.

El que s'amaga darrere la porta és Raimon i l'altre que es veu, el meu company Cristian (35 anys) que és italià, l'altra companya li diuen Martina (22 anys) i també és italiana.

Tenim dos quartos de bany, un gran amb banyera i l'altre amb plat.

El pijor del pis és que compartim habitació, però com és gran, es soporta bé, encara que de vegades necessites temps per a estar sol i pensar i sempre tens gent davant

( Hola amics!! com podeu observar damunt la mesita he posat la foto que em vareu regalar al acomiadar-se, és el primer que veig tots els matins)

Com haureu vist, al menjador hi ha una escala de caragol, aquesta dona a una terrasseta particular dalt del apartament, ja que és l'ultim pis. Està bé, és sols per a nosaltres i gran com tot el pis, hi han molt bones vistes a les muntanyes i al castell de Trento. La barana fa com una espècie de banc, ideal per a fer-se la cerveseta i la picà cara el bon temps, i montar alguna festeta.

PETITINDI SE'N VA D'ERASMUS

2009-11-13T07:45:00.000-08:00

Com tota nova etapa nova al la vida... comença amb un acomiadament. Vam fer el soparet d'amics al " Xé que bó", ja que el Mamby's estava plé.

Començant d'esquerra a dreta estan: Arnau, Pastor, Paquito, Ausi, Manel i Rafeta. El que vaig tirar la foto soc jo, també estava eh!
Em varen regalar, com ja es costum a tots els amics que se'n van d'erasmus, una foto de record que em va agradar molt.

Després s'acostaren Ortiz i Josep al Marejol. M'ho vaig passar bé, un poc pensant amb la nostàlgia de tot allò, ja que des de'ls 15 que sempre m'he menejat pel mateix cercle de nit.

Aquest és un comiat momentani. A l'endemà vaig estar tot el dia fent recaos, preparant-me la maleta i acomiadant-me de la gent i sobretot la familia.

Diumenge de bon matí, els meus pares i la meua germana em portaren a l'aeroport, i a volar a Milan ( Malpensa). La veritat que encara em quedaven moltes hores de tren fins arrivar a Trento.

Allà per la vespradeta vaig arrivar, li vaig tocar al meu company de pis Raimon, em va arreplegar i em portà al pis. La veritat que la primera impresió no va ser roïn.

RESUM ESTIU 2009

2009-11-12T09:09:00.000-08:00

Com vos haureu adonat, ja fa prou que havia deixat de costat l'escriure regularment. Vull posar al dia més o menys açò així que intentaré fer un resum breu del més significant de la resta de l'estiu.

La veritat que ha sigut un bon estiu, ens hem divertit molt, hi havia moltes coses que contar i que fer al meu grup d'amics.

Com tots els estius, és típic anar per les vesprades a jugar a Voley a les reds del xiringuito Pirata, som habituals. Enguany s'han aficionat a vindre també la quadrilla del cosí de Josep i la dels amics del meu cosí Raimon. Hem fet partidetes interesants.

He anat de prou de soparet amb els amics:

SOPARET A CASA RAFA ( 1 de tants)

Amb el meu cosí Raimon

SOPARET AL PAN PAN

LA CERVESETA DEL MAREJOL

Moltes i moltes vesprades de cervesetes al marejol, i algún que altre mig dia

BÓ, i alguna que altra nit abans d'anar als xiris

(Açí estan DJ Maxucambo i Pablo Penadés en una d'aquestes nits)

ESTUDI DE MANEL D'ESTIU

Alguna que altra visiteta a l'estudi de gravació del meu amic Manel, que la veritat que està fent-ho prou bé

Ha fet un grup de nou, anomenat TOKAT'S DE L'ALA, que és el nom del seu primer grup, en aquest toca Josep la guitarra. Hi haurà que anar a vore'ls actuar. Per cert, si vos interesa el seu Myspace és: http://www.myspace.com/maneloliva

DIUMENGES D'OLI BA BA

Els diumenges per la vesprada normalment han sigut d'anar tots a l'Oli ba ba a fer-nos una cerveseta, escoltar bona música i viure l'ambient que hi ha

DIES D'EIXIR, BOTELLONET I XIRINGUITOS

Han sigut moltes nits de botellonet, o soparet a casa algú i després anar a fer botellonet, anar al marejol i després als xiris

Ens agarrem enseguida a fer el mico, jeje

(Uff!! Fa mala fred)

Sobretot han sigut nits de MELIC

SOPARET A CA SALVETA

Comences sopant...després te'n fas una...després una altra... després algú comença fent el capullo amb una rameta d'olivera

En dos minuts tots tenim ja una rameta d'olivera perque no volem ser menys, continues bevent, al cap d'una estona ja hi ha que son ballarins de ballet professionals..

i al final acabes anat al Melic amb una corona d'olivera a lo Ave César

DINAR DE CAMINS A OLIVA

Vam fer un dinaret amb gent de la carrera a Oliva, de camins erem Salva, Josep, Paquito, Molina, Pablo Oliva, Borja, Fran, Moulin i jo. Però Carlos Escriva i Manolo simó també es van apuntar. La veritat que va ser un dia de burrera a més no poder, ens ho varem passar genial

Açí està el comité de benvinguda de caminers d'Oliva i Anna

Reunint al personal, va tocar fer-nos una cerveseta al Pirata

Després vam anar a fer-nos una paelleta al Marejol

Del Marejol, vam anar a l'Oli ba ba, era diumenge i estava a rebentar. Hi havia molt d'ambient, musica chill out, i van portar un saxo en directe que anava improvisant amb la música de fons.

Va estar molt bé, animava molt a la gent, encara que a nosaltres la veritat siga dita que no ens feia falta que ens animara ningú, ja estavem prou animaets, jeje

La festa es va allargar fins a la nit, la gent es coneix que estava agust.

Els més valents, que vam ser quasitots, vam agarrar el montante allà les 22 de la nit, vam sopar al pan pan i després una altra volta al xiri a rematar la faena fins la matinà

Vaig acabar mort, però va valdre la pena, l'any que vé repetirem i procurarem que al menys siga igual

SOPARET DE MANEL

Com és costum en els meus amics, qui acaba la carrera fa un soparet als amics, enguany l'ha fet Manel, que ja és Mestre de Música. Ens va fer un soparet de categoria a la terrasseta de sa casa en la platja.

Com a bon mestre de música, no podia ser, sense les corresponents cançonetes a la guitarreta al acabar de sopa, el meu amic Pastor i jo ens deixarem la veu cantant AL VENT de Raimon

Li varem fer els regalets bons i de caxondeo, entre els quals hi havia una canya de pescar i un Spiderman, així que ens varem posar a peixcar a les que pasaven per allí, per això de " Tirar la canya" però literament, jeje

Després, per supost... Melic

I resopó a les 8 del matí. El millor d'eixes hores és que no en penses una bona, així que el pobre Manel que va baixar al carrer a no recorde qué... Li va tocar el premi, jeje, la foto ho diu tot

NOTA: El meu amic Arnau, també va fer el soparet per acabar la carrera aquest estiu, però com no tinc fotos no pose res.

FI DE L'ESTIU 2009

Com desgraciadament ja fa uns anyets, sempre ens quedarà Setembre, així que com vos podeu imaginar, també he estudiat i prou. Almenys puc dir-vos que va valdre molt la pena

Açí em teniu estudiant com un loco a València al pis d'Ortiz. D'açí a l'examen i de l'examen a Oliva per fer el comiat dels amics i la familia.... i cap a Trento d'erasmus.

CREU ROJA 2009

2009-11-12T08:38:00.000-08:00

Com des de ja fa 8 anys, als estius sempre treballe normalment un meset com a socorrista a la Creu Roja d'Oliva. Enguany a diferència d'altres anys, d'un any a l'altre s'ha mantés bàsicament la mateixa gent, amb la que per cert he treballat molt agust, hi havia bon ambient.

Ahí va el reportatge fotogràfic del meu pas per Bravo 19.94

Com a bon veterà, xafe l'arena com el que més, lo mal d'açò son les hores i hores d'avorriment, el pijor de tot és l'horeta de dinar que et passes sol.

Així els dies que et toquen en la posta es fan prou més portadors, perque xarrant amb un i un altre passa més ràpid el dia. A més com son sempre com a mínim 5 persones, és dificil acabar-se els temes de conversa.

(Açí estem Ceci, Nando i jo en B.19.94)

En tants anys de treballar, encara no m'havia fet cap foto ni amb el Quad, açí baix present

Ni amb la moto aquàtica ( la M.R.19.2)

Aquest és l'equip al complet posant com a BeachBoys , tots uns professionals

Aquesta ja en pla un poc menys professionals

La veritat que m'ho he passat molt bé aquest any, i algún soàret que altre m'he deixat caure, la veritat que no ens ho montem malament.

MOROS I CRISTIANS 2009

2009-07-18T08:11:00.000-07:00

Un any més, Oliva és Mora. Prepareu els trabucs!!!

Aquest xics tan resalaos, som el meu amic Pastor i jo, els del fons és un flipat que li diuen Arnau i passa de tot ( jejeje... Macarra!!).

Aquest any la capitana cristiana son els Pirates, amb el senyor Salva Ortiz torant-se varilla pel percal que té a la filà, i la Mora, els Almoravits amb Salva Ferrer de capità Moro, animador de juergues, music, gladiador i animal a més no poder.

El meu amic Pastor que és molt savi, diu que si enguany no li agarra res a Ferrer, nosaltres durarem fins als 100 anys mínim

El dijous del putxero va estar prou correcte, el divendres del desembarc també, si es que si hi ha burrera i salero es nota, i nosaltres per lo menos tenim molta burrera.

Per primera volta en la història desde que els moros son moros, varem tornar a peu des de la mar ... ens varem riure tant que encara em fa mal la panxa.

Si no fora pel mal que em feien les cames al arribar a casa... hui tornem altra vegada a peu de la mar, jejee

Enguany no tinc cap foto desfilant amb els amics, però van fer un concurs de fotografies de moros i no sé qui em va fer una foto i la va presentar, és aquesta, li vaig fer una foto amb el movil, es diu " Els ulls de la festa". Quan em varen dir que m'havien fet una foto en moros i que es dia els ulls de la festa, vaig pensar: Mare de Deu, quina cara de bufaet o de resaca he de fer !! però a la fi, està prou aseada, jeje
Després de Moros, el meu avi Vicent, volia fer-se una foto amb mi vestit de Marraquesch, així que no em vaig poder negar, la veritat que m'alegre d'haver-me-la feta malgrat la calor que feia

COMENÇA L'ESTIU

2009-07-18T08:00:00.000-07:00

Bó, xiquets i sobretot xiquetes,

Ja he eixit de a presó de la UPV i comença una etapa de relax. He començat ja fa dies a " treballar" de socorrista a la platja d'Oliva ( ho pose entre cometes perquè per sort no tenim massa feina, no s'ofega ningí... Millor!!!).

La veritat que és una feina molt relaxada, temps molt de temps per a meditar i aclarir-te les idees, però és molt avorrit. Al principi es porta millor, però quan ja portes quasi 8 estius fent el mateix, la rutina et menja un poquet.

Enguany m'ho he agarrat amb ganes des d'un principi, a més, la gent és la mateixa de l'any passat i estic prou agust.

MOR EL REI DEL POP

2009-06-29T01:15:00.001-07:00

Ha mort Michael Jackson.

La repercusió als mitjans de comunicació ha sigut increible, per a qui pensava que estava acabat, s'enganyava, les vendes dels seus albums s'han disparat, i no hi ha dia que passe que no anomenen res a la televisió. Realment està a l'altura dels grans de la musicaHa mort un mite.
Passaran els anys i encara es recordarà la seua música i el personatge en sí.

EL FUTUR DE LA F1

2009-06-21T03:53:00.000-07:00

Aquesta setmana l'espectacle de la F1 es troba als despatxos i no al circuit. El futur de la competició penja d'un fil despres de 60 anys de continuitat degut a la negativa dels equips a acceptar les condicions per a competir l'any que ve.

S'ha arribat a una situació crítica entre la FIA i la FOTA. El divendres passat es tancava el plaç imposat per la FIA per a que s'incrigueren els equips per al próxim any, però cap dels equips integrants de la FOTA es va incriure al no voler acceptar les condicions imposades i amenacen amb fer una competició paral.lela a la F1 on correrien tots els equips grans i historics de l'actual capionat. Anit a altes hores de la matinada es va fer oficial el comunicat per part de la FOTA en aquest sentit. La FIA ha aplaçat indefinidament la publicació de la llista definitiva d'equips inscrits per al 2010.

Tots els pilots, inclosos Fernando Alonso, recolzen als equips i diuen que correran amb qui ha fet gran aquest esport del motor al més alt nivell. Al meu parer, la majoria de seguidors de la F1 voldran vore correr als grans equips i pilots a pesar de ser una competició nova, i no una F1 plena d'equips de baix presupost.

Segons el que he llegit en la pensa, no hem aplegat encara a una situació de no retonr, ja que l'unic que pot arreglar aquesta situació ara mateix és Berni Ecclestone. Esperem que siga així.

La bona notícia, és que hi haurà un equip espanyol, el del valencià Adrián Campos. Aquest equip està inscrit en la llista d'equips per a correr en la F1 per a l'any que vé, i a més té una invitació de la FOTA per a correr al nou campionat alternatiu que proposen els equips.

PD: Jaja!! Si quasi quasi podria llevar-li el lloc al pelaet de la Sexta

ENS DEIXA VICENTE FERRER

2009-06-19T06:34:00.000-07:00

Avuí ha faltat Vicente Ferrer, per a qui no el conega li deixe una curteta biografia i la web de la seva fundació: http://www.fundacionvicenteferrer.org/

Vicente Ferrer naix a Barcelona (Espanya) el 9 d'abril de 1920. Durant la seva joventut, entra a formar part de la Companyia de Jesús amb la il lusió de complir el seu desig i vocació: ajudar els altres.

El 1952, arriba a Mumbai com missioner jesuïta per completar la seva formació espiritual, i allà manté el seu primer contacte amb l'Índia. A partir d'aquest moment, dedicarà la resta de la seva vida a treballar per eradicar el patiment dels més pobres d'aquest país. Malauradament, la seva tasca genera suspicàcies entre els sectors dirigents, que veuen en ell una amenaça als seus interessos i aconsegueixen una ordre per expulsar del país. Davant d'aquest fet, més de 30.000 pagesos, secundat per intel lectuals, polítics i líders religiosos, es mobilitzen en una marxa de 250km per protestar per l'ordre d'expulsió.

En una entrevista amb Vicente, l'aleshores primera ministra Indira Gandhi reconeix la seva gran tasca, comprometent-se a buscar una solució i enviant aquest telegrama: "El pare Vicenç Ferrer se n'anirà a l'estranger per unes curtes vacances i serà ben rebut una altra vegada a l'Índia. " El 1968, Vicente surt del país i torna a Espanya.

El 1969, torna a l'Índia i s'instal la a Anantapur (Andhra Pradesh), un dels districtes més pobres del país, per continuar la seva lluita pels més desafavorits. Aquell mateix any deixa la Companyia de Jesús i crea, al costat de qui serà la seva futura esposa uns mesos més tard-Anne Perry-la Fundació Vicente Ferrer.

FELICITAT SUPERFICIAL

2009-06-08T05:29:00.000-07:00

El divendres passat feren en callejeros un reportatge sobre la vida en Marbella dels VIPS. La veritat és que no em va envejar gens la vida tan superficial que porten eixes persones, l'únic que m'envejava era la quantitat de diners desmesurada que tenien.

Em donaven realment llàstima vore a eixa gent, amb la quantitat de diners que tenien per a fer coses útils en la vida i sentir-se realitzats, com malgastaven els dies envoltats d'un núvol de luxe, festa i tirar garberades de diners amb coses totalment inútils.

Hi havia un xic, que l'entrevistaren a meitat d'una festa del champang ( festa que consisteix en estar en una terrassa al voltant d'una piscina i tirar-se champang de botellets de 700 euros ). Li digueren a que es dedicava, i ell contestava que, no... que no es dedicava a res en especial... que la seua familia era rica i ell es dedicava a passar el seu temps lliure en gastar-se els diners... pero clar ja tenia 30 anys i tenia que pensar en fer algo... no...? Pero ho dia desganat, amb avorriment enmig de tota eixa festa. I jo em preguntava si eixe tio podrit de diners, era més feliç que jo que no tinc un duro, i el millor de tot es que realment pense que no.

Els diners ajuden molt a aconseguir la felicitat, ja que molts dels problemes s'apanyen amb ells, però si no fem algo útil amb la nostra vida es pot tornar buida i superficial, i dubte molt que d'això es tracte la felicitat. Hi ha que mantenir-se actius, amb el cap ocupat, amb objectius, remar cap una meta... pel contrari naveguem per la vida desorientats, on ens porte la corrent, cap a ningún port.

La vida es curta, cada vegada els anys passen més depresa, i no estem per a deixar passar el temps d'eixa forma. Hi ha que lluitar, caure, plantar-se i tornar-se a plantar, una, dos,tres... les voltes que calguen, fins aconseguir el que ens proposem.

PAQUITO RELAMPAGO

2009-06-07T11:50:00.000-07:00

SÍ Xiquets!! Eixe macarra de l'esquerra és Paquito que ha vingut dos dies a València. La vida pareix que no està tractant-lo massa bé, jaja... Mala vidorra es tira per Torino el xaval, però bé no es qüestió de contar els detalls.
La veritat que m'ha fet algo de goleta, ja m'entren ganetes de que vinga el setembre que vé.

Bó, fins prompte.

MATANT EL TEMPS

2009-05-30T08:53:00.000-07:00

Hola xiquets i xiquetes!!

La veritat és que no estic escrivint res de res, però és que no tinc massa temps lliure, per no dir res, ja que el poc que tinc l'empre en menjar, dormir i fer descansets. Una vida molt rutinaria aquesta de l'estudiant.

Vos podria contar que ja porte varios dies estudiant EDO, fent problemes de contorn i equacions integrals, i que ja vaig veient un poc la llum... però realment és prou friky i no li interesa a ningú, jajaja ;D

A per cert, ahir em varen dir que em vaig quedar 7º en les proves de la Creu Roja, llepant-li els peus a l'atzubiano. Prou millor del que em pensava. Es que este Jaume és una màquina, fins hi tot lesionat no puc amb ell, jeje ;P

Res, quan tinga algo emocionant que contar ho escriuré. Bessets

PROVES DE LA CREU ROJA

2009-05-24T02:49:00.000-07:00

Ahir vaig anar a fer les proves per a treballar a l'estiu a la Creu Roja. Quan s'acaba l'estiu sempre dic que al pròxim any no vull tornar, però al final sempre acabe caent al mateix lloc.

En tot l'hivern no he nadat res de res, i a pesar que he anat prou sovint a córrer, és nota molt, quasi m'ofegue. No vaig forçar massa la màquina que digam, la veritat és que degue fer un temps normalet.

Hi havia molta més gent que altres anys, es coneix que açò de la crisi... Ara vorem com es dona l'estiu, esperem que tranquilet.

ENCARANT LA RECTA FINAL

2009-05-18T23:46:00.000-07:00

Xiquets i xiquetes!! Ja està ahí lo bó. Els nervis ja comencen a fer acte de presència, lo qual no sé si és bó o roïn. En menys d'un mes em jugue mig curs.

Aquesta pressió no em desespera, sino que, inclus m'agrada tenir eixa sensació a la panxa tot el dia. Ja vorem si els resultas acompanyen.

FINAL DE LA COPA DEL REI

2009-05-13T08:32:00.000-07:00

Avuí juguen a València la final de la Copa del Rei:

Barça contra el Athletic de Bilbao

Ja fa uns dies que es respira ambient de futbol en la ciutat. L'altre dia corrent pel riu vaig vore una carpa gegant que han montat a l'altura del pont de les Flors, no parava de vore seguidors de l'Athletic per tots els llocs.

Avuí anant cap al Poli, era una mar de gent del Barça, amb samarretes i amb bufandes. No entenia perqué, i al tornar a dinar a casa he vist que al parking de Tarongers han montat diverses carpes i disco movils.

Sóc del València CF, però per afinitat m'agradaria que guanyara el Barça.

¡¡¡ AGAN SUS APUESTAS !!!

ANTONIO VEGA ENS DEIXA

2009-05-12T06:55:00.000-07:00

Avuí ha mort ANTONIO VEGA, el cantant de Nacha pop.

Aquest ivern vaig anar a vore'l amb el meu amic Josep a la sala Varadero de Gandia. Fou pensat i fet, vaig escriure una entrada al blog d'aquell concert. Fou molt íntim, seriem 150-200 persones escoltant-lo. Qui m'havia de dir a mi que si no haguera anat, ja no l'hauria vist mai.

Té moltes cançons bones, ens ha deixat un gran músic.Açí deixe algunes de les cançons que més m'agraden d'ell
EL SITIO DE MI RECREO

ELIXIR DE JUVENTUD

SE DEJABA LLEVAR

LA CHICA DE AYER

PAELLES 2009

2009-05-09T08:07:00.000-07:00

El dijous passat foren les Paelles de Camins en la UPV. És la segona volta que vaig. Per a no trencar la tradició de l'any passat, decidirem tornar a disfressar-nos. Aquest any hem fet unes Olimpiades.
Jo formava part de l'equip de volei femení de Brazil. Ens ho passàrem prou bé, hi havia un fum de gent.

Per acabar el dia i concloure l'època d'eixir fins a l'estiu ( xiquets!! els exàmens ja estan ahí), anàrem a Burjasot a vore el concert de VESTUSTA MORLA, que actuava de bades al auditori.

DIA DE LA MARE

2009-05-03T02:30:00.001-07:00

Avuí Diumenge és el Dia de la Mare.

Aquesta celebració coincideix sempre el 1r diumenge de maig. Inicialment, quan es va implantar, era la festivitat de la Immaculada, el 8 de desembre, però a partir de finals dels setanta es va traslladar al primer diumenge de maig.

Aquesta festa, de recent implantació, s´està arrelant amb força, en tant que homenatge a totes les mares. És una mostra d´estimació i agraïment envers la mare de cadascú.

Res, només volia recordar-ho, per si algú no se'n recorda.

CONCERT DE LENNY KRAVITZ

2009-05-03T02:29:00.003-07:00

Ahir va ser el meravellòs concert de LENNY KRAVITZ al velòdrom LLuis Puig.

La tropa del concert erem, d'esquerre a dreta:Marta, Josep, Carlos, la meua germana Anna i jo.

Va estar molt bé, el tio és una màquina, és la definició exacta d'estrela de Rock. Clava totes les cançons en directe, tots els matissos, toca la guitarra, el piano de cola, l'orgue...

La gent que l'acompanya tampoc està manca, el segon guitarra va fer un solo que Ufff... Josep i jo estavem flipant.

L'escenari era prou senzill, sense massa parafernalia, però es que al tio no li fan falta massa efectes especials que impresionen al públic per a fer-lo vibrar. Molt bé, em va agradar molt.

SOPAR DE GALA

2009-05-03T02:29:00.001-07:00

El dijous passat férem el sopar de gala pel patró de camins. Fou a l'Hotel Westin de València, de 5 estreles. Molt de luxe. Anàrem unes 300 persones. Va ser prou curiòs vorens a tots amb tratge. Ací la representació d'Oliva, de dreta a esquerre: Salva Ortiz, Josep i jo

La veritat que amb tratge guanyem prou, jeje, pareixem importants i tot. D'esquerre a dreta: Pablo, Pablo Oliva, Salva, Fran, Christian,jo, Patricio i Héctor)

AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS

2009-04-30T10:30:00.000-07:00

Sempre m'han agradat les series de dibuixos animats, cada serie ha marcat una etapa de la nostra vida, no em referisc a que ens haja influenciat ni molt menys, sino a que ens ha acompanyat en una etapa concreta mentre anavem creixent.

D'alguna manera és inevitable que al recordar alguna serie de dibuixos que veia en la infantesa, no em vinga de colp una llau de bons records, com ara , jocs que jugava per la vesprada, l'hora del berenar, els partidets de futbol, potet potet, l'escondite, churro va, jugar amb les gomes, anar per la montanya, fer cabanyes a l'estiu...

L'altre dia estavem fent-nos una cerveseta i va sorgir el tema de les series d'abans, per això el motiu d'aquest escrit. Segur que me'n deixe alguna molt bona, però he fet una selecció de fotos i videos de les que més recorde:

HE MAN

Aquesta serie era mitica, quan cridava " Por el poder de greiscol" m'encantava.

LOS GUARDIANES DE LA GALAXIA

Aquesta serie també m'agradava molt, quan jugavem en l'escola jo sempre em triava ser el rubio pistoler

LOS AURONES

Ara la veig i es prou cutre, pero en el seu temps era molt bona amb POTI POTI i GALLOFA, si t'encantaves et convertien en meló, jaja

DAVID EL GNOMO

En esta serie varem plorar tots quan es va morir David i la dona i es varen convertir en arbre.

ALVIN Y LAS ARDILLAS

Aquests eren tipics dels caps de setmana, també varen ser mitics. La verita es que lo la veia molt, però la recorde prou.

LA ALDEA DEL ARCE

M'agradava molt en la seua epoca, teniu en compte que tinc germana major i jo era un inconcient

LOS FRIUTIS

Mochilo, Gazpacho, Pincho i Kumba, sempre buscant una nova illa on poder establir-se per fugir de la vora del volcà on habiten.

MOFLY

Sempre patint per a que no li passara res al pobre coala indefens. (Més d'un malnom ha sorgit d'aquesta serie per la semblança del xic amb les galtes del coaleta, jeje)

CHICHO TERREMOTO

Tre puntos coleguis!!!!!!!

LOS TROTAMUSICOS

BENJI I OLIVER

Mare de Deu, quantes voltes hem disfrutat amb Benji i Oliver, quants dies hem passat veient el mateix partit que ens pensavem que duraria tot l'estiu.

CALIMERO

Que dir de Calimero i la seua Priscila, uns dibuixos tendres com els que més

FERDY

La formigueta més simpática i aventurera del món

LOS FRAGGLE ROCK

Para disfrutar, pam pam, tus problemas dejalos... para disfrutar, pam pam, ven a Fraggle Rock

No sé perqué no em deixava pujar la intro, vos deixe l'enllaç de youtube per si voleu recordar la sintonia.
http://www.youtube.com/watch?v=C9rRAnP8wWs

BARRIO SESAMO

Espinete, Don Pin Pon, Chema... Epi, Blas, Super Coco, El monstruo de las Galletas... Quants records.

LOS TELEÑECOS

Gustavo la granota, Peggi la cerdeta i molts més personatges que ens feien entretenir-nos tant

MUSCULMAN

Gran serie de dibuixos animats, Musculman i Suburú ens feien disfrutar com ningú.

EL INSPECTOR GADGET

Sempre tenia un aparell per a solucionar la situació

ISIDORO

Aquests dibuixos m'encantaven, sempre se'n ixia amb la seua aquest gat.

SHERLOCK HOLMES

LA ABEJA MAYA

BOLA DE DRAC

Puc dir sense avergonyir-me que és sino la millor, una de les millors series de dibuixos animats que s'han fet mai. L'any passat que la feien en quatro, més d'un capitol he vist. El meu amic Salva és un fan consumat de la saga.

FUFUR

MARCO

Sempre buscant a la seua pobre mare arreu del mon amb el seu amic el monet al coll.

HEIDI

VOLTRON

COMANDO G Aquesta també m'agradava prou, era pareguda a la de Voltron

WILLY FOX

Vuitanta dies per a recorrer el mon senser

ERASE UNA VEZ ... Quantes vegades em vist aquesta serie. Realment era prou educativa

LOS OSOS AMOROSOS

DRAGONES Y MAZMORRAS

LOS CABALLEROS DEL ZODIACO

No calen comentaris

SNOOPY

LOS PICAPIEDRA

SOOBY DOO

LOS PITUFOS

SANT JORDI

2009-04-21T07:01:00.000-07:00

El 23 d'Abril és el dia del meu sant: SANT JORDI

Segons la tradició popular, San Jordi era un militar romà nascut al segle III en la Capadocia( Turquia). El Sant, que servia baix les órdres de l'emperador Diocleciano, es va negar a executar un edicte de l'emperador que obligava a perseguir als cristians i per aquesta raó fou martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt prompte es va començar a venerar com a Sant en la zona oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seua figura

La versió de la llegenda més popular en Catalunya explicaba que en Montblanc ( Conca de Barberà) vivia un drac terrible que causaba el terror entre la població i el ramat. Per a calmar-lo, es sacrificava al monstre una persona escollida per sorteig. Un dia la sort va assenyalar a la filla del rei, que havera mort de no ser per l'aparició d'un bell cavaller amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició diu que la sang del drac va nàixer un roser de flors roges.

És tradicó en Catalunya i en gran part del Països Catalans, el regalar aquest dia un llibre i una rosa a la persona que s'estima. S'ha convertit en una mena de simbiosi entre el dia del llibre i dels enamorats. Per a celebrar amb tots vosaltres aquest dia, en compte de regalar-vos un llibre, vos deixe la lletra d'una cançò molt bonica i un tant melancòlica. No sé l'autor, està rescatada d'un grapats de lletres del grup de Folk de joventut de mon pare:

DIGUE-ME PER QUÈ

Digueu-me per què
Quan la vida em somriu
A mi em cauen les llàgrimes.

Digueu-me per què
Entre mig del dolor
Em cau l’esperança.

Digueu-me per què
Estant tan avall
Sento coses tan altes.

Si soc tan sols un tros de terra
Perquè sento un anhel d’eternitat.

Si soc tan sols núvol que passa
Perquè s’ofega el cor
En vostres aigües.

Digueu-me per què
Jo sento pietat d’aquell que no estima.

Digueu-me per què jo crec en l’amor
I crec en la vida.

SANT VICENT FERRER

2009-04-21T06:54:00.000-07:00

Ahir fou Sant Vicent Ferrer, un sant molt celebrat a tota València.

A la meua família també és un dia assenyalat, principalment perquè hi ha una llarga tradició de Vicents. Mon uelo és Vicent, mon tio Vicente, el seu fill Vicent, el germà de la meua avia Conxa també és Vicent ( Igual que el seu fill) i la seua germana Visantica.

Acó per part d'Oliva, per la familia de la Font de'n Carròs també tinc dos tio i dos cosins que es diuen Vicent. Gràcies als meus pares per no posar-me Vicent, no per res, sinò perque quan es junta tota la familia i crides: Vicent!! Es gira la meitat del personal

Al meu poble, Oliva, és celebra tots els anys la setmana de Sant Vicent que cau la setmana següent a les festes de pasqua. Al carrer amb el mateix nom que el Sant, es montava fa uns anys una plaça de bous móvil i es feien bous al carrer.

Des de fa tres o quatre anys que ja no es fan vaquetes, ara fan concurs de tir i arrosegament, on el meu avi disfrutava anant, i una nit de concertets al carrer de grups locals

Aquest any tocava el grupet del germà del meu amic Josep, Donant pel sak, i el del meu amic Manel, La calle de atrás, entre altres.

EXAMENS D'ABRIL

2009-04-17T13:52:00.000-07:00

Després de Riviera Maya i pasqua, toca tornar ala realitat, ve abril i toca estudiar.

Vaig quedar en el meu amic Salveta per a estudiar a la biblioteca Tamarit d'Oliva, i la meua sorpresa va ser després de 5 minuts esperant a que obriren, avorrit com un ostra, vaig llegir en un paperet que s'agarraven també festes en pasqua. Res a estudiar a casa.

PASQUA 2009

2009-04-12T11:05:00.000-07:00

Com tots els anys arriba Pasqua i anem a menjar-nos la mona, o simplement a agarrar una bona mona. Altres anys, el que feiem era tancar-nos a pany i clau a la caseta de Salveta, i no paràvem de fartar, beure i riure durant 4 dies, ja que normalment em feiem una rere altra.

L'any passat va ser un punt d'inflexió al grup, ja que anem evolucionant i ja no aguantem aquell ritme infernal. Per primera vegada en molts anys no anàrem a la caseta de Salva, ens quedarem un dia ací i un altre allí, fartàrem com sempre peró ni beure ni burrera salvatge com altres anys. Res passàrem els dies com persones civilitzades, rient, cantant, xarrant, etc... La veritat que va ser prou tranquileta.

Aquest any hem continuat la dinàmica d'un dia ací i l'altre allí. El divendres Sant fou el primer dia que passàrem pasqua i anàrem al Racó, una caseta prop de la Font Salada de l'avia de Josep. Com a bons beatets, esmorzarem-dinarem embotit a la brasa i soparem carn torrada amb creïlles i cebes a la brasa. Ens ho passàrem prou bé, i es que si estas amb bona companyia amb qualsevol cosa passes el rato agust.

Ahir dissapte anàrem a la caseta de mon uelo a la Pedrera, va eixir prou mal dia, tot el matí estava cernent. Dinàrem paella elaborada pel xeff d'aquest any, Jose. Per la vesprà ensenguerem el foc perqué feia algo de fred. Si haguera eixit bon dia haverem disfrutat molt més del terme i del paisatge. Per la nit anàrem a casa Manel a sopar pa de Pita, ( en honor al nostre benvolgut amic Mou). Després anàrem un ratet al Marejol i al Ca Maria .

RIVIERA MAYA

2009-04-05T16:31:00.000-07:00

VIVA MEXICO LINDO!!!

Després d'un any estalviant, per fi el 24 de Març fins al 1 d'Abril, ferem el viatge a Riviera Maya. Ha sigut increible, ja ho diuen que la festa es com te la montes, i la veritat que nosaltres ens l'hem montà ben rebé.

Ens varem hospedar en l'Hotel RIU PLAYACAR. Açò de tindre pulsereta és la polla, et despertes i al bufet lliure per esmorzar, acabes i a la piscina a fer-te el teu Daikiri, la teua pinya colada, o qualsevol altre coktail, perque de bon matí un tequila o un whisky en taronja es un poc mataor.

Res, que et pases tot el dia a la piscina i si tens fam, entres a algun bufet i menges, que et cau el cubata a la piscina te'n demanes un altre. Que et canses de piscina, va a la mar que estava a 10 metros de la piscina, et tires a la tumbona, jugues a voley ( massa cansat), mires les xicones...

Ara això sí, la festa ens la montavem per a nosaltres i per a tot l'hotel, hi havia gent que es pensava que erem d'animació. Aquesta és una de les poques fotos filtrables que representen a grans pincellades el que ferem allí.

Sempre no vam estar al hotel tot el dia, també anarem a fer excursions

TULUM

COBÁ

CHICHEN ITZÁ

ZENOTEALDEA MAYA

COCO BONGO

L'espectacle és increible, ja penjaré algun video i voreu.

L'ultim dia, no teniem veu, no teniem diners, però teniem felicitat plena d'haver visgut aquest viatge inoblidable. Gracies a tots el que han fet que siga unic, especialment a Borja ( Trumpet man), Salva ( Show man), Mou, Piri, Manu, Pablo, Alex, Jose, Edu, Pako, Maki, Patricio, Christian, Iris, Maria i Aina.

MAGDALENA 2009

2009-04-05T16:25:00.000-07:00

Com ja fa 3 anys he pujat a Castelló per a Magdalena. La veritat que és una festa que com a festa, m'agrada quasi més que les falles. Jo no sóc una persona massa de falles, més que res per les aglomeracions que es produeixen eixos dies, no perque tinga res en contra de la festa.
En Magdalena, hi ha gent però no és tan agobiant i hi ha festa a tot arreu, está el mesó de vi, el de la tapa, les colles i orquestes per les nits. La gent és prou acollidora i la mare del Piri ens tracta de categoria, per això any rere any repetim l'experiència

ENTRADES PER A LENNY KRAVITZ

2009-03-09T05:44:00.001-07:00

El 2 de Maig si no passa res, aniré a vore a LENNY KRAVITZ al velòdrom LLuís Puig de València. Aquest matí he comprat les entrades.

Sempre m'ha agradat aquest cantant, que a pesar de la seua joventut, s'ha guanyat a pols un lloc entre els grans de la música.

És una gira per a celebrar els seus 20 anys de carrera musical, on tocarà tots els seus èxits (que en són molts). Espere disfrutar al màxim aquesta experiència. Ja vos contaré com ha estat

PETITINDI EN FA 25

2009-03-09T05:43:00.000-07:00

Avuí és un dia de celebració. Faig 25 anyets. No tots els dies es fa mig segle.

Pareix l'altre dia que pensava: quan tinga 25... bufff... i quan et dones compte et plantes a aquesta edat. No soc major, però comences a plantejar-te coses: hi han tantes coses per a fer, tantes... que estaria 25 anys més enumerant-les.

Xiquets!! la vida és curta i hi ha que que menejar-se. Segur que quan tinga 25 anys més, continuaré pensant que hi han moltes coses per a fer, és llei de vida i també bona senyal, perquè si No pensàrem en millorar, ems quedariem estancats.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2009-03-09T05:42:00.001-07:00

Ahir va ser un dia assenyalat al calendari. El 8 de Març és el dia de la dona treballadora.

Vaig anar a celebrar-ho amb la família . Menjarem de categoria.
Bó, en la foto faltem ma mare i jo. Després del dinar copiòs, i com tots els diumenges: carretera i manta i cap a València.

DE CONFERÈNCIA

2009-03-05T06:54:00.000-08:00

Aquest matí he asistit a una conferència al saló d'actes de Camins anomenada

"EL TRABAJO EN UNA CONSTRUCTORA. "
L'orador era l'enginyer de Camins Angel Hurtado, Director general de Vialobra. Ha esta molt interesant. Ha analitzat la figura del cap, tipus d'empreses, com es presenta el futur, el primer treball... Ens ha contestat a preguntes molt freqüents com ara: Quan es cobra? Com es treballa? ó Quines possibilitats d'ascendir hi han?

M'ha agradat molt per la sinseritat de les seues paraules, i perquè ens ha parlat des del punt empresarial, el que realment es valora en un enginyer de Camins.

PASTORETS I PASTORETES

2009-03-02T07:00:00.000-08:00

El diumenge com totes les setmanes, dines, et prepares la maleta i puges a València. Aquesta setmana va ser algo diferent, el meu amic Pastor ( Fito pals colegues) se'n va pujar amb nosaltres al piset. Res, vam anar a fer-nos algo

Va haver un moment que em feia mal la panxa de riure i dir animalades. Una altra cosa no serem però burlonets un rato, encara que mai coses malintencionades.

VISITA DELS ERIÇONS

2009-03-01T00:58:00.000-08:00

Ja feia temps que no els veia, més o menys desde l'estiu, però ahir passejant després de sopar a la gossa els vaig tornar a vore. Allí estaven tres eriçons grandots, impasius, furtant-los el menjar als gats de la meua veïna.

Pareix que estiguen quasi domesticats, no s'immuten al vore persones, això sí, es queden quiets com si per no menejar-se no me'n adonara de la seua presència. M'agrada vore'ls i saber que encara estan bé. Va ser una grata trobada.

DONANT PEL SAK

2009-02-28T01:58:00.000-08:00

Ahir a les 23.00 h en el Casal Jaume I d'Oliva feia la presentació de la maqueta DONANT PEL SAK. El germà del meu amic Josep , Néstor és el vocalista i guitarra esquerrà del grup.

Ho varen fer molt bé, tot i les condicions on tocaven. L'altre guitarrista del grup és Kiko, un company de les meues fatigues del Karate-do durant molts anys. La maqueta està molt bé, amb ritmes de Skà i lletres en català.

No fa tant que han començat i ja tenen bona quadrilla de grupies allà on es menegen. La joventut no parava de ballar i ballar. Qui tinguera ara 18 anyets.

Per si voleu escoltar alguna cançò i estar informats sobre noticies i actuacions del grup, ací us deixe l'enllaç del myspace :

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=187892064

RIVIERA MAYA ALLÀ ANEM

2009-02-26T05:38:00.001-08:00

Ja queda menys per al viatge de Riviera Maya i ja van venint unes ganes de por. Només de pensar en la mar, el solet, pinyes colades, cubateta per açí... excursioneta per allà... Bufff... M'aborrone!!!

Varem dir de fer Operación Riviera Maya, sease cuidar-nos una miqueta pa lluir tipo, però no pot ser, quan més pense amb coses que no dec menjar, més m'apetix menjar-me-les, i més fartaes em pegue, així que estic pensant en abortar missió, ja que no aplegue a temps

( Bueno SÍ, la foto és un poquet de flipat, jaja)

MTV WINTER VALÈNCIA

2009-02-25T08:19:00.000-08:00

Ahir varem anar com l'any passat al MTV WINTER. Com sempre els dos pepos de fatigues, Josep i jo. Ens varem comprar 4 cervesetes, un paquet de pipes per a passar el rato i portarem un entrepà fet de casa per a sopar. Arribarem sobre les 6 als jardins de la Ciutat de les Arts, agafaren un lloquet on encara pegava el solet, i montarem la paradeta per a fer temps per a entrar al concert. Quans ens varem acabar el que portavem, vingué Gullermo i els amics, entrarem i ens disposarem a disfrutar del concert.

En primer lloc actuava Polok, un grupet de València, tot seguit tocà Star Sailor, ja els coneixia, però no sabia que una cançò anomenada Floor ( versió House) era també d'ells.
On estavem, enmig de la multitud no es sentia massa bé, així que una expedició composta per 4 persones decidirem atravessar la massa eufòrica i expectant abans d'actuar Mando Diao i ens situarem prou cap endavant. Aquest grup m'agradà molt, té bon directe, sobretot fou especial quan tocaren una cançò anomenada " dance".

L'espectació anava incrementant-se com forme anaven passant els minuts i per fi aparegueren: Franz Ferdinand. No sé bé com expresar-ho en paraules, però fou brutal, el tio té una veu... Molt bon directe. La gent no parava de botar i botar.

Pareixeré una uela, però al final em feien prou mal les cames, ja no podia més.

CARNESTOLTES DE PEGO 2009

2009-02-23T06:33:00.000-08:00

Com ja és tradició desde fa molts anys, una expedició de la colla d'amics anàrem a triomfar al carnestoltes de Pego.

Ens hem disfressat ja de moltes coses: Dels anys 60 amb tratge d'època, d'emperadors romans, d'escocesos a lo Brave Heart, de Policia, de Fama a Bailar, de Gatotes,de Geises, de Peter Pan mariquita... Sí ja fa alguns anyets que anem.

Enguany, com sempre a ultima hora, a preses i correres, vam dir que d'ANGELETS ( ja que som uns trocets de pà), la veritat que no va quedar tan mal com pensava, era prou descollonant, sobretot vore a Finxi amb les malletes, jaja

La Renault ens esperava per a fer el botellonet, no va defraudar. Ens varem riure prou.

Varem vore a Carlos, el cantant de M-Clan disfressat del guitarrista de AC/DC i ens varem fer una foto amb ell

TORNAR A COMENÇAR

2009-02-10T14:55:00.000-08:00

Ja s'agraia uns dies de relax per a descansar i pensar tranquil després dels exàmens. Ès com un benestar que poc a poc va recorrent les teues venes, et sents bé i agust amb tot.

Els exàmens pareixia que no, però han fet el seu efecte en mi. L'altre ia vaig fer un intent de correr, i dic intent perquè em vaig passar quasi més temps caminant que corrent. Els pulmons ho varen notar, estaven resentits amb mi després de no fer-los cas durant la major part dels exàmens. Avuí he fet un altre intent, la cama pareix que m'aguanta sense massa dolor per ara, a vorem que dona la cosa, i els pulmons ja no estan tan enfadats amb mi.

Jaja, estic llegint el que he escrit i semble un queixò de cuidao.

ANTONIO VEGA A GANDIA

2009-01-30T17:33:00.000-08:00

Avuí he anat al concert d'Antonio Vega ( Nacha Pop) a Gandia. Ho feien al Varadero. Hem anat Josep i jo. El teloner era el cantautor Manolo Tarancón, la veritat que ho ha fet molt bé. No el coneixia i m'ha agradat prou.

Hi havia poqueta gent, estavem a 5 metres de l'escenari i no ens ho tapava ningú. La veritat que ha sigut una cosa prou íntima. M'ha agradat molt. Antonio Vega ha estat molt bé, al principi quan ha pujat a l'escenari, encorbat com una corbella oxidada, he pensat: " Mare... no done un duro per este" però ha sigut començar a cantar i hi ha que reconèixer que el tio ho fa de categoria, té un directe impecable.

RESUM DE GENER

2009-01-30T16:59:00.000-08:00

Bó, ha sigut un mes intens que es pot resumir en : alçar-se a les 7'30, anar a la bibloteca a estudiar, parar de 10 a 10'30 per esmorzar, tornara estudiar, para a la 1'30 per anar a casa i dinar, conectar-me mitja horeta a internet, fer 20 minutets de siesta, tornar a les 15'30 a la biblioteca, anar a fer-se un cafenet ràpid, parar a mitja vesprà a berenar i acabar a les 20'30 la jornà al Poli. Tornar al pis, sopar i si apretava molt, tornara sentar-me fins a les 12 que em solia gitar. A l'endemà igual, dia, rere dia, rere dia...

Les úniques anècdotes a destacar són:

1ª: Açí estavem berenant a la tarongeria del Poli. La foto mostra al Piri amb un sobre en la taula. No ho endevinareu. Com a bons frikis que són els de camins en general, el sobre era per a enviar-li a un amic apunts de diferencials per correu. Acollonant el nivell que va agarrant cosa
2ª: Acabarem un exàmen de Formigó (HOAP per als amics), anàrem al Bósforo a fer-nos una cerveseta, i com no, quan ens varem descuidar, Manu ja estava jugant a la tragaperres Després anàrem al Flow a fer-nos un altra cerveseta. De camí vaig vore un cartell d'un bodegueta típic de la capital del bon ús de la llengua. Em va deixar sense paraules. Ara, posats a la barbàrie, jo el retocaria: Bocadill de xamó i quess i olives sense ues
Per cert, no tinc foto, però cal comentar que eixe dia quasi s'encen una estufa de gas d'eixes que posen fora dels bars. Va pegar un parell de flamades que tots ens varem asustar i per això pegarem a fugir del Bósforo

3º: Ahir vaig acabar exàmens i per a celebrar-ho anàrem a sopar a una bodegueta de Manuel Candela. Després anàrem a jugar a futbolí a un bar propet. Al pobre Pablo li varen apegar el cartell que es veu en la foto de : Busco Perra.

El pobre xic no es va donar compte i tota la nit portava el cartell penjat, la gent que el veia no parava de dir-li: " Busco perra... jaja" i ell no ho va pillar fins un bon rato després. Ens ho varem passar prou bé mirant-lo i veient com s'acostaven a dir-li-ho tots els bufaets del bar

ULTIM DIUMENGE DEL 1º ROUND

2009-01-25T00:11:00.000-08:00

Bon dia xiquets!!

Sí, diumenge a les 9 i ja estem a la biblio a vore si fem algo. A qui li ho contes no seu creu. (Agarremo amb ànim perquè hi ha per a pegar-se un bac). El dijous que ve ja acabe, tinc EDO amb El Mago Blanco ( Antuán per als amics), el que siga de camins ho entendrà, jaja

Bó, no res, era pa fer cas, perquè ara la veritat es que no em sobra massa temps. A vore si la semana que ve pose açò un poc al dia.

Bessets a tots i totes

EL PRIMER BES

2009-01-21T14:58:00.000-08:00

L'altre dia vaig vore un tros d'una peli en la tele ( no es que sobre el temps per a vore una peli sencera), estava prou bé, anava d'uns xiquets que s'enamoraven i això, rollo la peli "Mi Xica", bó el tema ve perqué va haver una frase que li va dir un home al xiquet que em va agradar. Diu així:

" El primer bes, és el bes amb que que mediràs la resta de bessos de la teva vida"

No es que pense que siga el primer, però si que es de veres que un bon bes, sense o amb sentiments, ens val a tots per avaluar com de bé ha estat.

Tots busquem aquell bes perfecte, que ens eleva en un núvol o ens fa sentir poderosos. Anem provant (el que ens deixen provar), de vegades busquem qualitat, altres voltes quantitat. En definitiva...l'important és anar provant i contrastant, fins que en trobem un que ens agrade.

I vosaltres? Ja heu trobat el bes amb que medireu la resta dels vostres bessos

LA RUTINA MATA AL PERSONAL

2009-01-19T11:25:00.000-08:00

Xiquets!! Com esteu?

Ja fa que no escric res, però es que no tinc massa temps i el poc que tinc es per a menjar o dormir.

Buufffff!!!! Aplega un punt en la vesprada que el cap et fa PUM! i encara et queden coses per a mirar-te. És una muralla que es veu molt alta, però sense posar-nos massa nerviosos, i pas a pas, pujarem eixa paret.

Males ganes d'acabar que tinc! Bó. dos setmanetes i mig any de moros.
Prepareu-se xiquets que allà anem.

EXAMENS... ALLÀ ANEM !!!

2009-01-08T13:44:00.000-08:00

Els exàmens ja estan ahí, stress, pressió, nervis... de tot un poc. Hi ha dies que penses que estàs fet un bou i altres que no rendixes el que toca o et quedes enganxat amb un problema, t'ix fum pel cap i penses...

Però eres un xic sensat i no vols caure en la tentació de copiar, ho passes fatal i t'enganyes a tu mateix, encara que hi ha gent que té un arte de por. Mireu quina panda de copions:Encara que de vegades dona gust vore copiar. Bó xiquets!! ara en exàmens, faré un xicotet paronet i escriuré en ratets morts i desficiosos que tindré entre les hores d'estudi intens.

Cuideu-se i bessets wapets!!

QUE VENEN ELS REIS

2009-01-05T07:23:00.000-08:00

Xiquets!! Avuí és el dia de Reis. Quina emoció!! La veritat que ja no és com abans quan erem xicotets. Que bonic és la ignorància i la il.lusió d'aquells temps i qué trist va ser quan et digueren la veritat. Aquells temps en que montavem el betlem, l'arbre i posavem un cabàs amb palla i garrofes per a sa magestats.

Jo ja sé el que m'han de portar: aquest any he demanat diners( segur que a més cauran els típics calcetins, calçotets o pijama). I vosaltres? Heu sigut bons xiquets i xiquetes aquest any?? Segur que sí

CAP D'ANY 2009

2008-12-31T01:48:00.000-08:00

Avuí és cap d'any, i com un bon anunci de Freixenet, les meues bombolles i jo volem desitjar-vos...
Espere que s'ho passeu molt bé aquesta nit tan especial de l'any, i en tan bona companyia com ho faré jo. Els millors desitjos per a vosaltres.

FUM FUM FUM

2008-12-26T06:49:00.000-08:00

Com en les bones pelis, aquests nadals han hagut coses bones i roïns.

Deixant lo mal a un costat, la bona noticia del dia per a un servidor, és que ja pareix que estic quasi bó del tot. No, si encara açò d'estar malalt les vacances ha estat quasi un avantatge en el sentit que m'he botat l'època de més fartera de tot l'any i m'he fins aprimat ( Açò va per a les orelles de D.P.P, jaja).

A cap d'any sí que aplegaré al més alt nivel i donant-ho tot com sempre, " Padres, escondan a sus hijas", jajaja . Espere que no em falle ningú eixe dia i ho celebrem com toca.

Bessets a tots i totes

NITS DE NADAL I SOMIANT

2008-12-25T02:33:00.000-08:00

En aquestes dates de tants bons pensaments, em ve al cap una cosa molt important per a ser feliç. ELS SOMNIS.

Sí, els somnis, no s'han de perdre mai de vista per a continuar endavant, per tenir il.lusió, per orientar-se , sino aniriem divagant per la vida desorientats com un ànima en pena. De vegades és bó parar-se i somiar.

Hi haurà gent que et dirà que estàs boig, que això és inassol.lible, per a què tant d'esforç? que així no estàs bé? Aquestes persones es diuen lladres de somnis, tots convivim amb ells, però no hi ha que deixar que ens influixquen en els nostres propòsits. És bó somiar, ens fa estar contents, feliços... ens manté vius.

Quan cregau que aneu a la deriva... Somieu.
Quan les coses es posen mal... Somieu.
Quan vagen bé... Somieu.
Somieu, somieu sempre i no ho pergau mai.

SI ! OH SI ! QUE BÉ!!

2008-12-24T03:27:00.000-08:00

Confirmat: Nit de nadal en casa. Avuí encara tenia l'esperança de que em recuperaria a temps, però va a ser que no. MALA MERDA!!!! Estic més destemplat que el món, em fa mal hasta respirar ( Mal quejica estic fet, jajaja...)

ENCARANT LA NIT DE NADAL

2008-12-23T07:55:00.001-08:00

Males notícies, un dia abans de la nit de nadal i un altre any malaltòs.

L'any passat amb grip intestinal, em vaig passar la nit a base d'apretar l'esfinter ( Gràcies Pastor una altra vegada per aquella nit, jaja...), i aquest any... El diumenge per la nit de categoria, aplega dilluns pel matí i pareixía Rita Barberà després de fer-se quatre casalletes, mal de cap i un mal estar general. A vorem com evoluciona la cosa, perquè ganes de festa hi han.

VISITA DE SALVETA

2008-12-19T08:30:00.000-08:00

Avuí ha vingut el meu benvolgut amic Salva Sao a dinar al pis. Feia temps que no el veia i m'he alegrat de vore'l tan salao com és ell. Pensava que seriem quatre dinant i al final a començat a apuntar-se gent i erem cent i la mare menjant macarrons.

Aquest pis pareix una casa d'acollida, ha vingut Paquirrin i Manu de Torino i Pablo Oliva de Castelló. El comedor pareixia que haveren una guerra. Damunt quan toca l'hora de dinar van apareixent com de baix les pedres... jajaja Si es que estos Erasmus...

Al acabar de dinar, hem anat Mou, Salva i jo, a fer-nos un cafenet al " Gatos" ( Un baret per la plaça Xúquer), ens hem quedat un ratet xarrant... i açí estic, al Poli fent un poquet de temps abans de posar-me a estudiar

PRIMERA LECTURA

2008-12-19T08:13:00.000-08:00

Ahir el meu amic Angel Silvestre ( avise, NO és el Duque de Sin tetas no ha paraíso, jaja), va presentar el projecte final de carrera. És el primer dels amics d'açí de camins que ho fa i em va fer molta il.lusió. Anava fet un pincell amb tratge.A les 13'30 aproximadament entrarem a la sala de lectura de projectes, estavem una bona representació de "ELS COLEGUES".

Allí estava el tribunal, imposava prou, però ell estava prou tranquil. Era un projecte d'investigació basat en l'excavació del túnel de Saint le Matrie. La veritat que quan començà a fer l'exposició, eren coses tan técniques que no em vaig enterar de la mitat, cosa que em va preocupar un poc, ja que d'açí no massa temps ( espere) em tocarà fer algo semblant.

Quan acabà l'exposició, féren la ronda de preguntes i eixirem de la sala per a que deliberara el jurat. En uns minut entrarem una altra vegada i la conclusió fou MATRICULA D'HONOR. Si jo em vaig sentir satisfet, imagineu-se la seua familia, estaven que no cabien del goig.

Per la nit anarem a sopar per a celebrar-ho, abans d'entrar al bar li tirarem una traca enmig del carrer, per a fer una entrada triomfal com es mereixia. També va vindre Paco, Mou i Manu, els tres de Torino. Després vingué Pere i Maria Luisa. En acabar el sopar, anarem al pis a per el botelló ( Jo dos Burns per a variar) i ens dirigirem cap a Tarongers. Estava a rebentar de gent, la gent anava prou mal i a les 2'30 Josep i jo decidirem que d'entrar a discoteque res de res. Així que anarem al pis a dormir.

No sé, ja ho he comentat altres vegades i al final em faig fins hi tot pesat, però no em plena estar de festa així, m'estime més si haverem estat montant-nos la festeta al pis, amb musiqueta i xarrant allí.

ORQUESTA FILARMÒNICA

2008-12-17T03:24:00.000-08:00

Cada dia el Poli em sorpren més. Eixia d'una pràctica de formigó a les 10 del matí, quan he sentit una musiqueta agradable, m'he girat i allí estaven dos tipets amb els corresponents intruments i ben acompanyats amb el seu tratge i corbata, per a deleitar-nos amb peces de música clàssica a l'hora de l'esmorzar.

M'he quedat sentint-los un ratet

STRESS

2008-12-16T09:13:00.000-08:00

Xiquets i xiquetes!! Ja comença lo bó.

Nervis, entregues, faena acumulada, no donar abast... Jajaja... la situació comença a posar-se xunga, però espere que no puga amb mi. Si una cosa tinc clara es que mai es torna enrere i s'ha d'afrontar el present amb totes les forces. A una mala sempre podem emprar un kit antistress

CANVI DE LOOK

2008-12-13T14:51:00.001-08:00

Xiquets, ja feia temps que havia pensat llevar-me les mexes rubies, perque pensava que ja estaven massa escampades, i em notava massa postís. Pensat i fet, he anat a la pelu i li he dit que em lleve el monyo de superguerrer de l'espai. No vos asusteu. Josep ahir no em va conèixer.

AÇÒ ÉS ABANS

AÇÒ ÉS MENTRES

I AÇÒ ÉS DESPRÉS

(Avise!! NO està retocat amb el Photoshop, jaja)

No m'acaba d'apanyar, em veig massa negre( Pareixc un emo, que diu Josep). La peluquera m'ha dit que com tenia el monyo tan rubio en unes llavades se'm rebaixarà prou, per això me'l ha fet tan pujat, però em note raro. La idea era sanejar-me un poquet el monyo, ja que no se'm distingien les mexes, estava ja tot rubio. Casi de segur que tornaré a fer mexetes rubies, m'agrade més, però no tantes com en portava.

EXCURSIÓ DE TÚNELS

2008-12-13T14:50:00.000-08:00

Avuí dissapte, hem anat d'excursió de Túnels. Aquesta volta ha sigut per Gandia, per això he anat amb cotxe a l'area de La Safor, i el bus m'ha arreplegat allí. Hem eixit de l'autopista i ens em dirigit cap a la Circumvalació de Gandia. Allí, hi han dos túnels, sense massa importància des del punt de vista geològic, però sí des del polític. Segons ens va dir el profesor Romana, el que es veu a les seues esquenes en la foto, es va fer perquè Pepa Frau ( alcaldesa en eixe moment de Gandia), estava en coalició amb un consejal del Bloc, que s'oposava a que feren dos talusos i es revegetara, volia que es fera un túnel, perque segons ell hi hauria menys impacte ambiental. Al final la seua proposta es va fer en contra de les recomanacions del enginyers, ja que com es veu, abans hi havia una cantera i en la montanya es veu la roca viva, cosa que no es pot integrar de forma natural al paisatge.

L'altre túnel, també té part d'història política. Aquesta vegada amb més fonament, ja que es va variar el traçat inicial perquè es va descobrir la Cova del Parpalló, on es trobaren certes restes de valor arqueològic. L'unica complicació d'aquest túnel va ser una falla que el travessa amb un relleno d'arena fina, que es va solventar amb èxit.

D'ací, anàrem al Castell de Dènia

Estarem una estona al peu de la muralla. Allí el profesor Romana ens explicà la problemàtica que s'orgí. Va haver un lliscament i part de la muralla va caure. El torreó que es veu , quedà descalçat uns tres metres i feia por que també caiguera. Amb un estudi exaustiu de la geologia del penyasegat i a partir d'una publicació feta anys enrere sobre les diaclases del mateix, es va fer la reparació amb gunita i uns anclatge especials. Després es va donar color a la gunita. La veritat que està molt ben aconseguit, perque si no teu diuen costa de diferenciar el color de la roca i de la gunita.

Aquesta obra, va ser la que li va donar la idea al proferor Don Manuel Romana per a desenvolupar la coneguda clasificació del SMR, i que s'aplica arreu del mòn.

Al peu de la muralla hi ha un túnel fet l'any 1937 , que va servir de refugi aeri en la guerra civil espanyola. Avuí en dia es un túnel peatonal que vertebra Dènia. Allí ens explica recomanacions sobre il.luminació i tipus de revestiments interiors.

D'allí, anarem a fer-nos un cafenet, agafarem el bus i ens dirigirem cap a Altea i Calp, per dins l'autopista. Pararem enmig de la AP-7 i baixarem .

Teniem 4 treballadors advertint al tràfic de la nostra presència allí. Cla no és una cosa molt habitual si vas per l'autopista un dissapte pel matí, vore a 50 tios plantats en mitat AP-7, mirant al mar ( la vista era preciosa) i un badall a l'asfalt. El motiu de la parada fou que allí , l'ivern passat va haver un lliscament i tapà la via del tren baix del talus de l'autopista, això provocà que a pesar de la bona plataforma de la calçada, es produira un bolc en els estrats i s'apreciaren unes fisures a l'asfalt. Ens explicaren com ´'ha reparat. La solució ha sigu fer un mur per a repartir càrregues i anclar-lo.

Uns metres més endavat, hi han dos túnels. Allí ens explicaren coses sobre la il.luminació, ventilació, els vicis dels conductors al circular pel túnel ( cosa que poguerem comprovar), les voreres, canalitzacions, regletes, senyalitzacions...Des d'on estavem, hi havia molt bona vista, el mar estava en calma, feia solet. Varem vore un parell de conillets al talus on estavem, i es divisava al fons una piscifactoria

Es feia tard i encara ens quedava una parada més. Pujarem al bus i altra volta cap a Gandia. Allí tornarem aparar. Aquest túnel fou l'ultim tram de l'autopista que es va fer per motius polítics. Va estar dos anys parada l'obra, cosa que va ser clau per a que es fera un estudi exaustiu de la montanya. Açò va permetre elegir bé el mètode d'excavació, que es feu pel mètode Bernold, i va permetre finalitzar l'obra en 7 messos d'antelació. Va ser el primer túnel important que ejecutà el profesor Romana, i llevant del fals túnel a l'entrada ( massa curt), i algunes coses d'il.luminació, està prou satisfet d'ell.

D'ací, ja eren les 15'30 h i tots estavem blaus de fam. Pujarem al bus i ens dirigirem cap a l'àrea de La Safor, on havien encomanat el dinar. No sres, picaeta i un plat de paella. Dinarem, vaig agafar el cotxe un altra vegada i cap a Oliva. Vaig aplegar més tard del que volia, però el dia va estar bé

LA TORNADA

2008-12-08T01:29:00.000-08:00

Com ja vaig dir, Arnau ja ha tornat de Guatemala. Aquestes son algunes fotos del seu viatge. Com ahir mateix em va dir ell mentre pujavem a València: " Tanta misèria et fa apreciar de diferent manera les coses i reescales els valors". Jo no ho aguera pogut expresar millor en tan poques paraules

Açí pareix que siga un vertader misioner caminant en busca del poblat

L'ILLA AMB LLUNES

2008-12-07T11:32:00.000-08:00

Qué és una illa amb LLunes?

S'imagineu que esteu en un paradís perdut enmig de ningún lloc, on tot el que desitgeu està allí, tot el que ens inspira, tot el que ens mou , el que ens fa fer una passa més al camí quan tot es veu fosc i perdut, i sols ens mou l'esperança, un sentiment a l'interior que ens diu que val la pena cada gota de suor.

És aquell somni inasol.lible que el notes a una passa, però no pots tocar-lo amb els dits, allò que et desperta coses bones, papallones, i no ho perds mai de vista encara que de vegades vullgues oblidar-ho. Tots tenim una illa amb Llunes, cada Lluna és un objectiu que ens guia en el camí .

És aquell racó en silenci, eixos moments de soletat que tots necessitem per pensar , per aclarir les idees, per reflexionar el que fem... De vegades m'agrada contemplar les llunes en la foscor mentre somie despert.

L'ILLA - Marc Granell

"Conec una illa petita i secreta
que és verda i alegre i es troba en un llac
voltat per un bosc profund i tot ombra
on viu el silenci més pur, més alt.
Me'n parlà mon pare i em digué un dia
si quan ell morís jo hi voldria anar
i habitar la casa que ell construïa
cada nit en ella amb fulles i amb famg
vora una font que esguitava estrelles
abans d'adormir-se i anar-hi a pescar.
Li vaig dir que sí i ell em mostrà un mapa
de somnis, desig, amors i bondat
on era aquell llac amb l'illa tan verda
on sempre que vaig el trobe pescant."

CA MARIA VS CA MANEL

2008-12-07T11:01:00.000-08:00

Anit anàrem a sopar a Ca Manel. Estava Arnau que ja ha tornat de Guatemala i ens va regalar una pulsereta a cadascú. Jo ja vaig anar sopaet de casa, ja que ma mare ja m'havia fet compte i em feia lleig fer-li el despreci a la dona. Estàrem un bon rato sense parar de riure'ns i jugant a les cartes, perque el que és vore el futbol...Val més ni parlar del resultat del BCN-VLC.

Cap allà les 12 anàrem a la Tono a fer-nos una cerveseta, (Rafa ens podrà tirar en cara tota la vida que no varem eixir aquell dia que ell es moria de ganes, jaja), que s'ha de fer... estem majors i preferisc fer-me tranquilament una cervesa xarrant de qualsevol cosa amb la gent que m'importa, que no entrar en un antre de Pub amb la mateixa gent que porte veient cap de setmana rere cap de setmana durant els últims 8 anys i que acabes parlant de coses sense cap ni peus.

EL REALMENT IMPORTANT

2008-12-06T03:13:00.000-08:00

S'acosta Nadal, s'acumula la feina i el teu cap no para de pensar. Són moltes coses les que et planteges.

Saps que tan en temps de bonança com en els difícils, el realment important en la vida no és res material, a pesar que aquesta societat de vegades intenta confondre'ns. No es necessita més que salut i sentir-te volgut pels teus per a ser feliç, cosa que no s'ha de confondre amb les metes i objectius personals per a sentir-te realitzat.

En la societat en que vivim, aquests dos termes es mesclen, i moltes persones que no assoleixen objectius profesionals o reptes personals, es senten infeliços. L'entorn ens influeix a tots, i està clar que aquestes dos facetes estan avuí en dia íntimament relacionades. Personalment, el fet de fer aquestes reflexions, no m'exclou de mal estar, al no assolir metes proposades, ja que com la majoria sóc ambiciòs, i el fet de proposar-nos reptes també ens fa crèixer com a persones i evolucionar.

El fet real, es que no venim a fixar-nos amb les coses no materials del dia a dia, que realment, sense que ens adonem, són les que ens omplin com a persones. Totes les persones que ens rodegen, tenen algo que ens aporta una goteta de vida: Un somriure, una frase, la complicitat d'una mirada, una rutina , eixe ratet especial...

Al principi pot ser que ni ens adonem, però només cal que ens falte algún detall, per xicotet que siga, que ho notem com si ens faltara una part de nosaltres i ens sentim més buits. A mesura que passa el temps, notem més la falta i aprenem a apreciar allò que teníem i no valoravem.

Com a experiència personal, puc assegurar que les persones realment necessitades, que no tenen quasi ni per a menjar, no patixen aquest mal. Clar, ells no tenen els problemes del materialisme, no tenen res, però a diferència de nosaltres, el poquet que tenen ho compartixen sense dubtar i t'obrin les portes de casa de bat a bat.

Amb aquest text, vull trasmitir que hem d'intentar fixar-nos i valorar més el que tenim, i abans de que ens falte, saber reconèixer el que ens fa feliç , per a transmitir-li a eixes persones especials, que realment són importants per a nosaltres.

CELEBRANT LA VICTÒRIA

2008-12-06T03:04:00.000-08:00

Aquest Dijous varem anar a jugar a futbol amb l'equipet de la lligueta del Poli, tornarem a guanyar i ja van dos voltes seguides, cosa insòlita en l'equip. Després anarem a celebrar-ho al Bósforo, un baret on quedem per fer.nos les cerveces. Feia prou fred

Passarem un bon ratet fent rialles i va sorgir de cop i volta el que farem per a les paelles de camins d'enguany. Si fem tot el que varem dir, això serà espectacular, jaja

ATACAT PELS NERVIS

2008-11-28T02:11:00.000-08:00

Aquesta setmaneta està siguent dura:

El dilluns ja vaig començar amb bon peu, ja que a les 8 del matí tenia exposició, al final no va anar mal del tot. Per la vesprada, tota de classes fins a les 21'15.

El dimarts, estudiant y fent pràctiques, per la vesprada a tutories de Ports, em va aclarir prou, la veritat.

El dimecres em passà volant y el dijous també, faig faena però pareix que no adelante, estava comentant-ho amb una companya i pareix que no sóc l'únic que li passa.

Avuí divendres a les 8 del matí pràctica de Territori i ara fent un (KIT KAT) abans d'estudiar. Sé que no estic escrivint tant, però no tinc tant de temps , espere que ho entengau ( Ah! Pastor, és dels lectors més fidels, al menys pel que sé)

EL CAP DE SETMANA

2008-11-25T01:59:00.000-08:00

Aquest cap de setmana no he eixit ni a la paret dels forats. Me l'he passat fent una presentació per al dilluns sobre l'impacte ambiental de la circumvalació de la Safor (" Un tema apasionant", jaja)

SOPAR DE BEACH BOYS

2008-11-25T01:50:00.000-08:00

El dijous passat varem fer un sopar de Vigilantes de la Playa a València. No va ser molt multitudinari que digam, anàrem 7 persones, però anàren els que valen.

Este és Ivan el Terrible, un sex symbol de 94

Estos dos son els cabecilles, en la platja està la bandera corporativa i després ells. Són Willy Tiburón i Jaume l'Atzubiano ( el terror de les gavines), jaja

Soparem en la Lobera i després anàrem a fer-nos un digestiu per ahí, a l'endemà tenia un mal de cap de por, Ja no aprofite per a res.

LA MORT ENS SORPREN

2008-11-18T06:26:00.000-08:00

Ahir va faltar Pepe Benimeli, l'avi del meu amic Jordi Esteve. La veritat que era molt bon home i l'apreciava . Em sap molt de mal, no sé bé com expresar-ho.

Quan pense en ell, em venen al cap sols bons records, imatges del merendero de la tia Aurora ( el baret que tenien) als montanyars d'Oliva, el veig entre les cacaueres, marmolant-nos per alguna empastrada, fent-se el whisquet mirant el València, arribant a casa del tros amb el renault 5, etc...

Adeu Pepe

LLUNA PLENA

2008-11-17T00:36:00.000-08:00

La meua LLuneta està feta una campiona, fa dos dies que la varen operar i ja està botant i plena d'energia com sempre.

A penes et veu, ja està botant i pegant voltetes d'alegria. És la millor gossa que he tingut i dubte que en tinga un altra millor, encara que m'agradaria que se li semblara en el caràcter

MISSIÓ GUATEMALA

2008-11-16T00:59:00.000-08:00

El meu amic Arnau, el dimarts que ve vola a Guatemala a fer de misioner durant les vacances de la feina. Estarà unes dues setmanes viatjant per allí, visitant poblats i ajudant en el que puga. La veritat que dues setmanes no donen per a aportar massa, és més com a experiència personal de concienciació. Els seus pares tenen un amic que ja fa molts anys que està de misioner, és diu Pepe Girau i és d'Oliva. Ara està per eixes terres i li va sorgir la oportunitat al meu amic d'anar allí amb ell, li farà de guia i li mostrarà el que no ix en els catàlegs de viatges. Serà una experiència apasionant i única. A mi també m'agradaria anar.

És un sacrifici, ja que va en vacances i se ho paga tot ell , però pense que la recompensa mereix eixe esforç. Sé que vindrà tocat i es plantejarà moltes coses de la vida. A mi em va passar quan vaig tornar de la Ruta Quetzal, no li dones importància las bens materials.

Veus que qui menys té, qui més necessitats passa, és el qui primer t'obri sa casa de bat a bat i t'ofereix el poc que té per a compartir-ho amb tú

BICYCLE'S TEAM

2008-11-16T00:32:00.000-08:00

Aquest dijous varem anar Josep i jo al centre. Està arreglant-se una bici que tenim pel pis d'aquestes retros, esta prou nova, però li faltava una roda. Va buscar per internet un tipet que en ven barates i de totes les classes. Havia quedat amb ell per arreplegar la roda.

Com vaig arribar prompte a casa i també en tenim una de carretera que feia temps que volia arreglar, el vaig acompanyar per a que em feren presupost. El tipet era prou raro, però els preus són molt barats. Li he encomanat dues cubertes i dues càmares i em costarà 15 euros no aplega. El dilluns a mig dia hem d'anar a arreplegar-ho.

L'altra que tinc, que és del meu avi i de ma mare quan era menudeta, també l'he de portar a arreglar, ja que els frens no van bé i la roda està descentrada. A aquesta li tinc un apreci especial.

DIA IMPORTANT

2008-11-13T02:25:00.000-08:00

Xiquets, avuí operen a la meua gosseta LLUNA. A l'animalet li ha eixit fa poquet un bultet a la panxeta. La meua germana va anar al menescal ahir per a que li pegaren una miradeta i li va dir que es tractava d'un tomoret i s'ha d'operar d'urgència. Pareix que s'ha agarrat a temps i no passarà a més ( esperem). Li tenen que llevar una mamelleta. Que tot ixca bé. He estat pensant prou en la meua xispi, la veritat que li agafes tant de carinyo als animalets que són com un més de la familia.

LLuneta, et vull i ànim wapeta

REMONTANT EL TOURMALET

2008-11-11T08:02:00.000-08:00

Avuí pareix que estic més bé de lo meu, tant animicament, en els amors i en l'estudi. Ja arribat l'hora de tancar-me un poc PROU per les vesprades, programar la feina , rendir i contar els dies.

Es pot dir que s'obri seriosament la veda dels exàmens. Esperem que siga per a bé.

És el meu TOURMALET particular, encara no es veuen els ciclistes al voltant, ni el cim, però hi ha que començar a pedalejar
Espere vore el cim i emportar-me els punts extra per arribar el primer al cim

PRENENT L'ALTERNATIVA

2008-11-11T00:59:00.000-08:00

El cap de setmana passat havia d'anar a vore el bàsquet a ca el tio Manel, que fa mil que no el veig, però sorgiren problemetes i no vaig poder anar.

Esata en casa a punt de vore " Noche de Fiesta" amb el meu amic José Luís Moreno, quan em va tocar Ortiz mig piripi, per si eixia amb ells de festa. I pensat i fet, el ti`´in es va arreglar i anarem a sopar a casa Pepe Gregori a la mar. També estava Llodrà. D'allí al marejol amb Dj Maxucambo, ens en férem 4 i cap al port de Dénia. Anarem a la guitarra, un pub de quarentones calentes (Arnau, ja et portaré un dia), d'allí anàrem al braç nou del Port a un altre pub, i acabrem la nit en una discoteca per les Marines que es diu Underground: Estava prou bé, hi havien cares noves i la músiqueta m'agradava. A la matinà cap a casa com un campió

CORRE PASTOR!!! CORRE!!!

2008-11-01T11:58:00.000-07:00

Al meu benvolgut amic Pastor, anit li varem descobrir una nova faceta que desconeixiem. Aquesta no es altra que fer els 100 metres llisos en 9'12 segons. Va batre a Usain Bolt vigent campió Olimpic.

No res, varem anar de soparet al Mamby's i despres al parking de la mar. Estavem allí fent botellonet tranquilament, alguns es pegaven uns ballaos de por:

Algú digué: "Esta venint la Guardia Civil cap açí". De cop i volta es girà una ventà d'aire impresionant , tots ens tapavem la cara desconcertats per a protegir-nos de la gran polseguera que s'originà. Es va sentir: " I Pastor??? on està??" Com si de David Coperfield es tractara, va desapareixer entre la penombra.

Al moment, teniem als verdets rebuscant baix del cotxe i enfocant-nos amb la llanterna. Al pricipi ens varen parlar molt seriosos, escarbaren a Arnau ( És el que més pinta de gitano té després de Coperfield). Com varen vore que som uns tios de puta mare i sans, es soltaren una miqueta, canviaren el to de veu, inclus ens feren bromes.

Casi els convencem per a que buscaren al Correcamins i el denunciaren per excès de velocitat. Ens varem riure un rato i se'n anaren. Al moment... una aparició...ens varem acollonar un poc, clar: dia de Tots Sants, esperits i històries que sents, i et veus apareixer a un tipin negrellonet de cop i volta . Pensavem que era un Phostergate, però no, era Pastor que venia fent-se el macarra.

Es podeu imaginar el cachondeo de després, la veritat que açò donarà molt de joc, jaja

PRESSING CATCH

2008-10-30T01:51:00.000-07:00

Ahir a hora de dinar vingué Pablo a dinar al pis, es coneix que ell i Fran estaven prou desficiosos perquè mentre estava intentant dinar, no paraven de donar pel cul .Quan ja portaven 5 minuts fent l'espectacle els vaig gravar per a que pararen, però no es cansaven.

Pareixen dos xiquets de parvulari alpati de l'escola, se ho estaven passant de cine.

MacGiver

2008-10-30T01:34:00.000-07:00

No res, varem arribar a casa i estava el tio Pepe maquejant-se una guitarra elèctrica al taller de guitarres del pis. La veritat que li s'ha quedat prou bé. MacGiver li porta aigua a Josep en qüestió de buscar-se la vida per a fer coses, en dir-vos que amb unes alicates, un taulell per a fer de llima i un cutex, és poden fer peces a mida per a gutarres elèctriques...

Detall del taller

El resultat final

DISSAPTE AL GRAU

2008-10-26T06:39:00.000-07:00

Ahir per la vesprada, Josep i jo anarem a vore pedre al Joventut a casa Arnau. Ens va traure una superpicaeta ( egem... xé quina tos!! ), per amenitzar el partit. Pensat i fet, decidirem anar al Grau de Gandia els qui realment la menegem en la quadrilla, jajaja... Soparet romantic de sobaquillo a casa Finchi ( Arnau), un digestiu de Ron en Cola i cap a la Festa Padre ( el tó irònic no es nota quan escric, però se'l imagineu, jeje...).

Com encara era prompte per anar als Pubs, anàrem al bar de Ricky ( TA-P-TA), jo encara no havia estat. No sé els altres dies, però com es veu en la foto molt P-TAT no estava
Fent temps, ens férem un cubateta mentre jugavem una partida de Pócker amb uns amics de Ricky i el típic borracho acabat que passa les nits de bar en bar ( El de l'esquerre de la foto). Varem pedre tot capital que haviem posat al principi (1 euro), ens van pelar i ens n'anarem a pegar 4 ballaos.
Per la zona nova hi ha un Pub de maduritos entraets en carns, i Clar!! Arnau estava en la seua salsa entre tanta quarentona deseperada per fer-se-ho amb un yogurin com ell. La veritat es que va triunfar, sobre tenir eixe Look a lo Jesús Quintero esquilat ( És broma carinyet), anava apartant-se-les. Allí varem vore a JB i a Paco Huracán Semprere .

A les 4'30 ja estavem en casa. La veritat es que me ho vaig passar prou bé, no hi havien massa espectatives al eixir els dos sols, però la nit no va decebre.

VISITA A CONTRERAS

2008-10-25T09:49:00.000-07:00

Avuí hem anat a visitar la Presa de Contreras. És dissapte i a les 8 del matí eixia el bus, no hi hava ni Cristo pel carrer Com és habitual, més d'un guiri ha vingut mig piripi. Hem eixit de València i en hora i pico ja estavem allí. Hem parat al arcen de l'autovia en un talud de calcària i hem començat a prendre dades. Que si families de diaclasses, buçaments,etc... Ens hem fet la foto de rigor Es veia tot l'embassament.

Aquests dos viaductes creuen l'embassament, el de l'esquerre el voreja i l'altre l'atravessa.

Tot seguit hem entrat al túnel que hi ha al costat de talud. Com a curiositat Friky, dalt de tots els túnels està el MINI escut de Camins ( ja diré oerquè el de mini)

Açí dos inconcients dins del forat negre

Al acar-se el túnel, venia la coronació de la Presa de Contreras, açí es veu l'altre túnel. El plegament dels estrats està molt bonic, pareix que els hagen fet aposta.

Aquest pont està a peu de presa, pel costat va l'antiga carretera València-Madrid la cual va manar a construir Isabel la Catòlica ( Si ja té algun temps)

Aquesta foto pareix una postal, de vegades no saps si el que fan els enginyers crea o destrueix paisatge.

Després hem entrat a l'altre túnel. Bó el primer metre de l'eixida d'emergències ( el de l'esquerre) estava bé, dos metres més avant pot ser no done la mateixa seguretat

Al eixir hi havia una espècie de balconet que demanava que et feres una foto.

Al eixir ens hem trobat les mesures protectores front a despreniments dinàmics ( la espècie de valleta que aguanta pedres de varies tonellades) i la típica red triaxial del que posen en carreteres ( estava molt ben bulonada i cosida). Un metres més endavant hen vist un pont atirantat en construcció. Havia vist fotos dels encofrats lliscants, però mai en directe

Açí ha acabat la visita. Hem agarrat el bus i altra volta cap a València. Per l'autovia es veia una vista general del embassament

Un poc més avant hem vist el MAXI escut de Camins ( Té uns 8 metres d'alçària, el pont és d'un camí anterior i es va aprofitar per a açò, al fer l'autovia)

Pel camí hem vist nombrosos túnels fets exclusivament per a l'AVE i un tram on estàn posant les travesses.

A Xest hem vist el circuit de dalt el bus. Ja m'havera agradat poder vore els entrenaments de moto GP, però no entrava en la programació

Cap a la una i mitja estavem davant del Politècnic. He dinat i al final he tornat amb Salva a Oliva com la setmana passada. A les 17 h ja estava en casa. Avuí a pesar de no convidar-nos a dinar, m'ha agradat més l'excursió que la de la setmana passada.

CLICK!! CLACK!! I AL POT

2008-10-24T08:53:00.000-07:00

Xiquets!!! La meua táctica és la millor, lo del Click!! Clack!! Funciona i de quina manera. Açí el meu alumne avançat, que porta el mateix tall de cabells però sense el rubio superguerrer que porta el mestre, vos fa una petita demostració. jajaja!!!!

REMEMBER PLAÇA DE LA REINA

2008-10-23T03:06:00.000-07:00

Ahir Pablo Beni, Fran i el Piri havien d'anar a les 20'30 al centre a aclarir-se unes coses de la verema. Pensat i fet, els vaig punxar un poquet i caigueren. Clar!! Tinc un gran poder de convicció!! jeje...

Estava que pegava un esclafit, per entrar hi havia llista d'espera i tot. En 15 min estavem dins, ens férem dos jerres i unes papetes i cap a casa. Ho varem fer curtet.

Diuen que tots els dies aprens alguna cosa, ahir va ser que amb Fran no torne a cap de lloc que servisquen alcohol. Es bufa enseguida i no para de fer xorrades com quan teniem 10 anys que et posen en un compromís

MODESTIA A PARTE

2008-10-21T01:58:00.000-07:00

Sí penya, Arnau és un flipaet. En la faena el tenen repartint café i ara ens vol fer creure que és fins hi tot important. (És conya, jajaja....).

Home un poc vanidòs si que és ja que ens envia aquestes fotos on apareix com el puto amo donant-li classes a maduritos, i el més impresionant és que pareix que li facen cas .
Per si fora poc, ens ha enviat un mail amb el que li va passar el dissapte passat i ... s'hauria d'escoltar les altres versions, perquè el que és objectivitat... la veritat que NO.

Saps que t'ho dic de conya amor, ejeje...

VISITA A OROPESA

2008-10-19T02:32:00.000-07:00

El dissapte varem torna a anar d'excursió a Oropesa. Allí varem vore un túnel de l'antic tren Castelló-Barcelona. Era d'un únic sentit, ara és una via Verda. Paralelament està el traçat del nou tren que és de doble sentit.

Entrarem pel tram que està al costat del Port, allí varem vore un mur anclat, ens explicaren com el féren i els tractaments dels taluds al voltant. Un poc més avant ens explicaren com es coloquen les malles anticaiguda de taluds inestables, els pros i contres.

Continuarem caminant i creuarem un pontet, més avant estava el túnel. Segons ens explicaren es va construir al segle XIX pels presos de la guerra Carlista amb pic i pala. Allí es veia perfectament les linies de sedimentació dels estrats, les famílies de diaclases, els karts i els rellenos.

Creuarem el túnel fent paradetes on ens explicaven les grietes, els tractaments que es feren en l'època etc... Al eixir a l'altre costat, continuaren les explicacions. Allí vegerem unes grietes de compressió molt díficils de trobar normalment.

D'allí ens dirigirem a l'autopista per vore desde el pont els talud i les cinetes que es féren pel mètode Richard. Ens explicaren l'estabilitat dels lliscaments plans en els desmontes i la falsa percepció d'inestabilitat en les capes superiors d'aquests.

Més avant, en un altre desmonte, montaren una estació geològica, les explicacions asentarem molts conceptes que en la teoria no es poden apreciar.

Començà a ploure i ja eren quasi les 14 h, així que vingué el bus i anarem a dinar a un baret de la platja de Benicàsim. Ens tocà sentar-nos prop dels profes ja que entrarem dels últims dins, no va estar tan mal com em pensava. Dinarem paelleta i cap a València.

Entere pitos i fautes aplegarem a les 19 h. Em vaig fer la maleta en un bot, i me'n vaig tornar amb Salva al poble, ja que agarrava cotxe.

A les 20'30 aplegava a casa prou cansat del viatge, em vaig dutxar, vaig sopar i em vaig gitar. Els meus amics Pastor, Arnau i Paquito em tocaren per anar a fer-nos algo però no vaig tenir cos per anar.

VISITA AL PUIG

2008-10-19T02:21:00.000-07:00

Varem anar al Puig per la vesprada amb l'assignatura de Túnels, a vore un desmonte d'una carretereta per a ensenyar-nos a emplenar fitxes tècniques d'una estació geològica, i gastar ferramentes relacionades com el martell de Smith, el peine de Barton, etc... Feia molta calor. Va estar bé, encara que al final es va fer un poc llargueta

Ni en el Poli es salven de cacauades, al tornar del Puig varem anar a fer-nos algo al Tony's i uns obrers estaven baixant un remolque amb un generador per les escales i a braç, per haver-se matat si s'escapa.

DIMECRES AL CENTRE

2008-10-19T02:03:00.000-07:00

Varem quedar amb Paco al centre per a fer-nos una cerveseta allà les 20 h, ja que havia de pujar a València. Anarem Arnau, Josep i jo a la plaça de la Reina, ja que Finxi ( Arnau), que treballa allí mateix ens havia parlat d'un bar on els dimecres val tot a 1 ebro.

Era el dels "100 montaditos", i els tanques de mig litre al igual que tot val així de baratet. Pasarem el rato xarrant i esperant al de Torino, però no pugué vindre al final i ens férem 4 tanques a la seua salut. Anava prou contentet al eixir d'allí.

Allà més tard vingué Paquito a dormir al pis. Es va riure un ratet de vore'ns a Josep i a mi, estavem rebentats i ens gitarem prompte

MARC COMA AL POLI

2008-10-15T02:46:00.000-07:00

Avuí ha vingut el pilot de cotxes del Rally Paris-Dakar Marc Coma. Estaven mostrant-li un prototip fet per alumnes de la UPV que amb nomes 1 litre de gasoil, recorria més de 1000 Km. M'he fet una foto amb el cotxe que fa fer l'ultim Dakar

Açí estaven els de Punt 2 fent-li una entrevista

CARTING AL POLI

2008-10-14T06:58:00.000-07:00

Avuí han montat un circuit de carting al Poli al costat de la casa de l'Alumne. Per a pujar t'havies d'apuntar abans, jo no em vaig enterar, sinò m'havera apuntat segur. Estava molt bé

El circuit no era massa llarg, però anaven prou fortets els carts

TORNA EL MACARRONI

2008-10-14T06:48:00.001-07:00

Ahir vaig vore a Paquito que ha tornat també de Torino per qüestions personals. El macarrisme està igual. Es va quedar al meu pis de València.

Després de sopar varem estar un ratet mirant fotos i videos en l'ordinador de fa unes pasques. Quan estavem a la caseta del moderno no ens adonavem i acabavem que no voliem ni oldrems en uns dies, però ara ho veus tot i penses... QUE GRANS QUE SÓM!!! Hi han tantes anecdotes, que bé ens ho passavem.Ens varem riure un rato, jo anava a bacs