PETITINDI: de juny 2007

Tot va començar quan el meu amic Arnau va decidir anar-se'n d'Erasmus a Roma, de seguida ens varem proposar anar de viatge uns dies per a visitar-lo i amb eixa excusa visitar aquesta meravellosa ciutat . En un principi pensavem anar uns 10, però al final sols erem 5, els justets pera no ser massa,ni pocs per a avorrir-nos.

Tots junts decidirem la data de partida, al acabar els examens de gener, i comprarem els billets amb antelació. Arribà el dia de marxar i açò és el que donà el viatge de si ( bó, tot el que es pot vore)

DIA 1 : CAMI DE ROMA

Primer que res, la presentació dels Craks

Pep ( Nº2): Hispano!!
Pastor(Nº5) : UHH AHH!!

Jordi(Nº1): Tré Bella

Paco(Nº3): Ciao Ragazzo!!

Mou(Nº4):Tenia pernil dolç, tomaqueta
i pernil... Mare de Deu

ARRIBADA A ROMA

Arribem a l'aeroport de Fiumichino, els cracks , ens fem una foto per assenyalar que ja hi erem i que anaren preparant-se les italianes. Una cosa que em cridà l'atenció a l'aeroport fou que els serveis públics no tenien paper per eixugar-se les mans, sino una espécie de tovallola enrotllada com si fou un pergamí. Una altra cosa foren els guardes de seguretat que tenien un uniforme com si fora de la 1ª guerra mundial.

D'aci agarrem el tren en direcció a Roma i parem en l'estació de Triburtina. Al comprar els billets ja es nota el nostre italià tan fluid i que tant de joc donà en les nostres riatlles. Deixem els trastos en casa Arnau i anem a vore Roma de nit.

LA FONTANA DE TREVI

Començava a ploure i els morets (si açi també hi han) canviaren en un tres i no res les rosses per paraigües a tres ebros. Uns xics molt servicials i atents amb tot el que li fa falta al personal per a que no patixca de res.La visitarem de nit ja que té un doble encant.

Arnau com a bon guia turístic, ens contà que si tiraves una moneda a la font i demanaves un desig sobre l'amor, es complia. Com a bon creient d'histories absurdes no en vaig tirar una , sino un bon grapat, amb l'esperança que com les vaig tirar totes juntes, elles també vinguen de colp, i per ara, açi estem esperant. No vaig ser l'unic ignorant, ja que quasitots en tiraren alguna que altra.

Un poc rebentaets, de la Fontana, ens dirigiem a La Piazza di Spagna. Passarem pel monument del Soldat anònim. So ho llig Arnau em mata perquè me ho va dir unes 300 voltes però no se'm queda el nom.

LA PIAZZA DI SPAGNA

La Piazza di Spagna té l'escalinata més famosa de Roma, açí sempre hi ha gent asseguda als seus escalons, és característic d'açí , ja que com diu el seu nom ( Plaça d'Espanya) sempre que es pot estan asseguts sense fer res i mirant qui passa i qui torna, o siga agarrant l'essencia de l'Espanya més arraigada, l'unic que falta per acabar-la d'agafar es que estiguera un treballant i quatre mirant. Fora de bobaes, la veritat es que vages a l'hora que vages sempre hi ha gent. Fronter a la plaça hi han una serie de carrers plens de les més prestigioses botigues, com ara Dior, Valentino...

DIA 2 : LA PIAZZA VENEZIA

A la plaça Venecia està el monument al soldat anònim que es veu al darrere de la fotografia. Es pot visitar per dins i és gratuït. Des de dalt es té una molt bona vista del Forum i el Coloseo. Val la pena pujar. Una cosa curiosa es que hi han uns guardes provistos de xiulets que no et deixen ni acostar-te a les baranes ni seure als escalons ni als bancs.

Per dins està plé d'espases, cuadres de batalles i armament de tot tipus. Pareix que a alguns li va afectar prou i per moments es pensaven que estaven lluitant en una guerra

EL FORUM

Després que aquest dos tipins acabaren de jugar a les guerrilles colombianes, baixarem cap al Forum, la vista està prou bé, i a pesar d'estar tot trencat impresiona. Açí algú que no vull nomenar, va cometre un acte bandàlic propi d'altes esferes socials olivanes com és el Orejas ,el Cachi o en aquest cas el Paquirrin. El video... va! el deixarem per a la intimitat

Fins hi tot amb la boca plena estem wapos

El de la dreta..... buscant cobertura

Comprarem entrades per a entrar al museu del Forum i també del Coloseo que està al costat. Dalt de la montanya hi ha prou bona vista i tots els pins són molt grans i estan ben arreglats.

Els millors fent-se una foto

EL CIRCO MAXIMO

La veritat que imposa més el nom que el que realment és. Açì és on es feien les carreres de quàdrigues. Per si no us heu adonat, com a Circo Maximo es refereixen a l'explanada de gespa que es veu al final de la foto.

EL COLOSEO

Açí estem tots els waperas de l'expedició menys un que estava tirant la foto, és a dir, sí en la foto estan tots els waperas de l'expedició. El de rosa no és Jesus Quintero, sino Arnau.

De fora ja impresiona, però de dins encara més. És una de les coses que més hem va agradar de Roma. Eixe que porta una rabosa rubia penjant a vora coll, si Pastor sóc jo.

Al mig Josep fent de Gladiator, a l'esquerre el seu escuder fidel i a la dreta Paco fent els coros

Per dins està molt ben conservat, a pesar que a primera vista parega que no. Es conserven intactes part de les grades. Hi havien tres classes de grades, les primeres files estaven recobertes de màrmol per a l'alta classes social de l'època, la segona era de pedra, per a la burgesia, encara que tingueres molts diners, els seients es distribuien per la procedència de la familia d'on vingueres i no segons lo ric que eres. L'ultima fila era de fusta per al poble normal.
Hi ha una part que s'observa al fons que estan restaurant, on es veu que tot el sòl del Coloseo era de fusta, recobert d'arena. Com es veu, baix hi havia una serie de passadissos plens de comportes on mitjantsat unes polees pujaven les feres i gladiadors. Segons ens explicaren, no morien tants gladiadors com ens tenen acostumats en la tele, ja que mantenir un guerres així era car i no podíen perdren un molt sovint
Canviant de tema: Arnau? On dies que estava assegut l'emperador??

Dinarem fora del Coloseo un entrepà de pernil, el dia havia estat dur i encara ens esperaven més coses

LA COLUMNA DE SAN PERE

Esta tan sols ixes del Coloseo, hi han moltes runes al voltant, de runes i grups de japonesos fent fotos, igual que en qualsevol lloc d'aquesta ciutat. Pensava que lo dels grups de japonesos fent fotos a tot i anant en massa era un mite o una exageració, però no, te'ls trobes per tot arreu.

Dalt Paco emulant a Julio Cesar

A la dreta mirant-li el pardalet

Com estavem baldats de tot el dia corrent amunt i avall, ens agafarem la vesprada més relaxada. De la columna de San Pere anàrem caminant tranquilament pels carrers de la ciutat i ens varem parar a fer-nos un cafenet en un carreret estret, molt tranquil, rodejat de façanes antigues, des d'on es divisava una esglèsia molt gran plena de columnes i blanca com la neu. Açí pasarem llarga estona, comentant les incidències del dia, fent rialles... És dels cafés que més a gust he pres.

EL PANTHEÓ

Ens va costar de moure, però a la fi ens dirigirem cap al Pantheó. Tenint en compte l'època en que està contruït, les dimensions de la cúpula i els mitjans disponibles, em lleve el barret, Olé i aplaudiments per als enginyers de l'època.

La cúpula té un orifici per on entra la llum, i com penseu, no hi ha cap tipus de cristall per a quan plou, tan sols uns forats al terra per a desaiguar l'aigua que cau. Per dins està molt bé conservat.

Dins jau l'artista Raphael, (el pintor, no el cantant). La inscripció de la seua tomba esta dalt.Del Pantheó, caminant amb naturalitat pels carrers de la capital, sense cridar gens l'atenció. Mal equip haviem format!

Era ja ben entrada la vesprada, ja feia rato que anavem mirant botiguetes, cartells, façanes, fent gràcies, quan Arnau ens portà a un mirador en la part alta de la ciutat, per a vore com s'amagava el sol i la foscor anava poc a poc conquerint Roma.

El segon dia ja haviem captat l'esència pura italiana, ja que el llenguatge fluid ja el portavem de casa. Al fons es veu la cúpula de San Pere del Vaticà

DE VOLTA A LA PIAZZA DI SPAGNA

Del mirador, anàrem a un altra vegada a la Piazza di Spagna. Entrarem a l'esglèsia que està dalt de l'escalinata. Quina por estaven fent misa, hi havien uns vestits totd de blanc i feien cants gregorians. Amb un botafumeiro es pasetjaren tot el corredor. Varen ser moments de tensió.

Per a rematar el dia, ens quedarem xarrant a les escalinates de la plaça. Amb que poquet ens conformem, li varem comprar a un venedor ambulant una cara moldejable feta d'un globo i amb això pasarem el rato, fent-li carases i dient ximpleries.

DIA 3: FLORENCIA

Al tercer dia varem dir, que fem xiquets nem a Florència? Vam llogar un cotxe i cap allí que anàrem.

Pareix un anunci de cotxes

Amb açò de piloto i copiloto, no sé com collons varem arribar. Conduir per Italia és una locura, les senyals de trafic se les passen per baix cameta, menos mal que portavem a Shumi, que li va pegar un tute amb un punto a un BMW.

En arribar, petaqueta de casalla

Així com ens veieu de feliços a Pastor i a mi, eixint de Roma casi el tire per la finestra com a coseqüència d'un altercat amb el cinturó ( Que no tinc 5 anys!!!, jeje...), al arribar a Florència casi ens mengem a Paco, varem entrar pel casc antic per aparcar, ell deia que no es podia aparcar allí, no es cansava de dir-ho una i una altra vegada " Tots el cotxes porten un pegatina blava, joder!! No podem aparcar Mou!!" ,resulta que al final va descobrir que era la pegatina de la ITV, casi el matem.

Amb el nostre Italià tan perfeccionat, li preguntarem a una dona com anar al centre. La dona s'esmerà a indicar-ho ( a diestra... a siniestra...) però portava uns pelarros a la barba blancs i llargs que no passaren desapercebuts per a Pastor que no podia deixar de riure.´D'allí anarem cap al centre.

EL DAVID

El museu està plé d'estatues de Miquelangelo sense acabar, llevat del David

És molt gran i el realisme acollona, li se noten totes les venetes

LA CATEDRAL DE FLORÈNCIA

De vore El David, anarem cap a la Catedral

Quan la veus per primera vegada et deixa sense paraules,és molt bonica, la veritat és que impresiona

Ma quins waperes a la porta de la catedral, pareix la portada d'un CD

Ací on em veieu, em vaig pedre en la catedral, no tenia bateria del movil i no em deixaven entrar de nou a la catedral, despres de bon rato jugant a l'escondite em varen trobar. Menos mal

Varem pujar dalt de tot de la cúpula, quan arribarem dalt ens faltava l'aire de tanta escala ( la careta de Mou i Paquirrin ho diu tot), però la vista mereix la pena.

Dos segons abans de fer aquesta foto, Mou ens digué que li tremolaven les cames, que si podria ser vertigen, però la veritat és que es diu canguelo, jaja...

Florència és una ciutat que manté un encant mitgeval, desde dalt de la catedral es veu tot.

Les escaletes de pujar estaven un pelet empinadetes, si et pegaves un bac t'espatllaves

Al eixir anarem a buscar un lloc per a dinar. Va haver disputa, que si ací no m'agrada la pizza, que si és massa car, que si tal volta més avant hi haurá un amb millor pinta... Al finañ encara ho varem encertar i pararem en una placeta on hi havia una pizzeria casolana, amb el típic uelet de les películes, molt servicial i amable. Tot estava bó. D'ací va eixir la frase mítica de : " Ciao Ragazzo"

PONT DELS JOIERS

Pasarem pel pont dels joiers, com indica el nom, totes les tendes sobre el pont son joieries i de les bones. Va ser l'unic pont que va sobreviure a les guerres mundialsa Italia.

Estos dos estaven buscant a vore si trobaven algo, però la tenda estava ben tancada.

PALAU DELS MEDICCI

Després de dinar anarem al castell dels Medicci. Tot era luxe a por doquier, no ens deixaren tirar fotos

Del palau eixirem quasi de nit, passarem una altra vegada pel pont dels joiers i ens ferem una foto de conjunt amb el riu de fons. ( si es que som uns modelets...)

Caminant, varem vore uns gelaets que dien que els menjarem, però se'ns feia un poc tard. Devien estar bonísims, de presentació almenys un 10.

Per rematar, anarem a la torre del rellotge on estaven tot ple de reproduccions d'escultures famoses. Era una plaça gran amb varies fonts, la que es veu es diu la font de Neptú.

Faena feta no corre pressa. Amb el dia tan complet i ja de nit, sols ens quedava tornar a Roma, així que primer xino xano fins al cotxe i després dos hores de viatge.