Ha mort Michael Jackson.
La repercusió als mitjans de comunicació ha sigut increible, per a qui pensava que estava acabat, s'enganyava, les vendes dels seus albums s'han disparat, i no hi ha dia que passe que no anomenen res a la televisió. Realment està a l'altura dels grans de la musicaHa mort un mite.
Passaran els anys i encara es recordarà la seua música i el personatge en sí.
dilluns, 29 de juny del 2009
diumenge, 21 de juny del 2009
EL FUTUR DE LA F1
Aquesta setmana l'espectacle de la F1 es troba als despatxos i no al circuit. El futur de la competició penja d'un fil despres de 60 anys de continuitat degut a la negativa dels equips a acceptar les condicions per a competir l'any que ve.
S'ha arribat a una situació crítica entre la FIA i la FOTA. El divendres passat es tancava el plaç imposat per la FIA per a que s'incrigueren els equips per al próxim any, però cap dels equips integrants de la FOTA es va incriure al no voler acceptar les condicions imposades i amenacen amb fer una competició paral.lela a la F1 on correrien tots els equips grans i historics de l'actual capionat. Anit a altes hores de la matinada es va fer oficial el comunicat per part de la FOTA en aquest sentit. La FIA ha aplaçat indefinidament la publicació de la llista definitiva d'equips inscrits per al 2010.
Tots els pilots, inclosos Fernando Alonso, recolzen als equips i diuen que correran amb qui ha fet gran aquest esport del motor al més alt nivell. Al meu parer, la majoria de seguidors de la F1 voldran vore correr als grans equips i pilots a pesar de ser una competició nova, i no una F1 plena d'equips de baix presupost.
Segons el que he llegit en la pensa, no hem aplegat encara a una situació de no retonr, ja que l'unic que pot arreglar aquesta situació ara mateix és Berni Ecclestone. Esperem que siga així.
La bona notícia, és que hi haurà un equip espanyol, el del valencià Adrián Campos. Aquest equip està inscrit en la llista d'equips per a correr en la F1 per a l'any que vé, i a més té una invitació de la FOTA per a correr al nou campionat alternatiu que proposen els equips.
PD: Jaja!! Si quasi quasi podria llevar-li el lloc al pelaet de la Sexta
S'ha arribat a una situació crítica entre la FIA i la FOTA. El divendres passat es tancava el plaç imposat per la FIA per a que s'incrigueren els equips per al próxim any, però cap dels equips integrants de la FOTA es va incriure al no voler acceptar les condicions imposades i amenacen amb fer una competició paral.lela a la F1 on correrien tots els equips grans i historics de l'actual capionat. Anit a altes hores de la matinada es va fer oficial el comunicat per part de la FOTA en aquest sentit. La FIA ha aplaçat indefinidament la publicació de la llista definitiva d'equips inscrits per al 2010.
Tots els pilots, inclosos Fernando Alonso, recolzen als equips i diuen que correran amb qui ha fet gran aquest esport del motor al més alt nivell. Al meu parer, la majoria de seguidors de la F1 voldran vore correr als grans equips i pilots a pesar de ser una competició nova, i no una F1 plena d'equips de baix presupost.
Segons el que he llegit en la pensa, no hem aplegat encara a una situació de no retonr, ja que l'unic que pot arreglar aquesta situació ara mateix és Berni Ecclestone. Esperem que siga així.
La bona notícia, és que hi haurà un equip espanyol, el del valencià Adrián Campos. Aquest equip està inscrit en la llista d'equips per a correr en la F1 per a l'any que vé, i a més té una invitació de la FOTA per a correr al nou campionat alternatiu que proposen els equips.
PD: Jaja!! Si quasi quasi podria llevar-li el lloc al pelaet de la Sexta
divendres, 19 de juny del 2009
ENS DEIXA VICENTE FERRER
Avuí ha faltat Vicente Ferrer, per a qui no el conega li deixe una curteta biografia i la web de la seva fundació: http://www.fundacionvicenteferrer.org/
Vicente Ferrer naix a Barcelona (Espanya) el 9 d'abril de 1920. Durant la seva joventut, entra a formar part de la Companyia de Jesús amb la il lusió de complir el seu desig i vocació: ajudar els altres.
El 1952, arriba a Mumbai com missioner jesuïta per completar la seva formació espiritual, i allà manté el seu primer contacte amb l'Índia. A partir d'aquest moment, dedicarà la resta de la seva vida a treballar per eradicar el patiment dels més pobres d'aquest país. Malauradament, la seva tasca genera suspicàcies entre els sectors dirigents, que veuen en ell una amenaça als seus interessos i aconsegueixen una ordre per expulsar del país. Davant d'aquest fet, més de 30.000 pagesos, secundat per intel lectuals, polítics i líders religiosos, es mobilitzen en una marxa de 250km per protestar per l'ordre d'expulsió.
En una entrevista amb Vicente, l'aleshores primera ministra Indira Gandhi reconeix la seva gran tasca, comprometent-se a buscar una solució i enviant aquest telegrama: "El pare Vicenç Ferrer se n'anirà a l'estranger per unes curtes vacances i serà ben rebut una altra vegada a l'Índia. " El 1968, Vicente surt del país i torna a Espanya.
El 1969, torna a l'Índia i s'instal la a Anantapur (Andhra Pradesh), un dels districtes més pobres del país, per continuar la seva lluita pels més desafavorits. Aquell mateix any deixa la Companyia de Jesús i crea, al costat de qui serà la seva futura esposa uns mesos més tard-Anne Perry-la Fundació Vicente Ferrer.
dilluns, 8 de juny del 2009
FELICITAT SUPERFICIAL
El divendres passat feren en callejeros un reportatge sobre la vida en Marbella dels VIPS. La veritat és que no em va envejar gens la vida tan superficial que porten eixes persones, l'únic que m'envejava era la quantitat de diners desmesurada que tenien.
Em donaven realment llàstima vore a eixa gent, amb la quantitat de diners que tenien per a fer coses útils en la vida i sentir-se realitzats, com malgastaven els dies envoltats d'un núvol de luxe, festa i tirar garberades de diners amb coses totalment inútils.
Hi havia un xic, que l'entrevistaren a meitat d'una festa del champang ( festa que consisteix en estar en una terrassa al voltant d'una piscina i tirar-se champang de botellets de 700 euros ). Li digueren a que es dedicava, i ell contestava que, no... que no es dedicava a res en especial... que la seua familia era rica i ell es dedicava a passar el seu temps lliure en gastar-se els diners... pero clar ja tenia 30 anys i tenia que pensar en fer algo... no...? Pero ho dia desganat, amb avorriment enmig de tota eixa festa. I jo em preguntava si eixe tio podrit de diners, era més feliç que jo que no tinc un duro, i el millor de tot es que realment pense que no.
Els diners ajuden molt a aconseguir la felicitat, ja que molts dels problemes s'apanyen amb ells, però si no fem algo útil amb la nostra vida es pot tornar buida i superficial, i dubte molt que d'això es tracte la felicitat. Hi ha que mantenir-se actius, amb el cap ocupat, amb objectius, remar cap una meta... pel contrari naveguem per la vida desorientats, on ens porte la corrent, cap a ningún port.
La vida es curta, cada vegada els anys passen més depresa, i no estem per a deixar passar el temps d'eixa forma. Hi ha que lluitar, caure, plantar-se i tornar-se a plantar, una, dos,tres... les voltes que calguen, fins aconseguir el que ens proposem.
Em donaven realment llàstima vore a eixa gent, amb la quantitat de diners que tenien per a fer coses útils en la vida i sentir-se realitzats, com malgastaven els dies envoltats d'un núvol de luxe, festa i tirar garberades de diners amb coses totalment inútils.
Hi havia un xic, que l'entrevistaren a meitat d'una festa del champang ( festa que consisteix en estar en una terrassa al voltant d'una piscina i tirar-se champang de botellets de 700 euros ). Li digueren a que es dedicava, i ell contestava que, no... que no es dedicava a res en especial... que la seua familia era rica i ell es dedicava a passar el seu temps lliure en gastar-se els diners... pero clar ja tenia 30 anys i tenia que pensar en fer algo... no...? Pero ho dia desganat, amb avorriment enmig de tota eixa festa. I jo em preguntava si eixe tio podrit de diners, era més feliç que jo que no tinc un duro, i el millor de tot es que realment pense que no.
Els diners ajuden molt a aconseguir la felicitat, ja que molts dels problemes s'apanyen amb ells, però si no fem algo útil amb la nostra vida es pot tornar buida i superficial, i dubte molt que d'això es tracte la felicitat. Hi ha que mantenir-se actius, amb el cap ocupat, amb objectius, remar cap una meta... pel contrari naveguem per la vida desorientats, on ens porte la corrent, cap a ningún port.
La vida es curta, cada vegada els anys passen més depresa, i no estem per a deixar passar el temps d'eixa forma. Hi ha que lluitar, caure, plantar-se i tornar-se a plantar, una, dos,tres... les voltes que calguen, fins aconseguir el que ens proposem.
diumenge, 7 de juny del 2009
PAQUITO RELAMPAGO
SÍ Xiquets!! Eixe macarra de l'esquerra és Paquito que ha vingut dos dies a València. La vida pareix que no està tractant-lo massa bé, jaja... Mala vidorra es tira per Torino el xaval, però bé no es qüestió de contar els detalls.
La veritat que m'ha fet algo de goleta, ja m'entren ganetes de que vinga el setembre que vé.
Bó, fins prompte.
La veritat que m'ha fet algo de goleta, ja m'entren ganetes de que vinga el setembre que vé.
Bó, fins prompte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
