CREIXENT AMB EL TEMPS

En la vida te'n adones de moltes coses a base de bacs i revolcons. De vegades qui més a prop tens, de qui menys t'esperes, amb qui t'has desfet per ell, et juga una mala passada. Alehores, pares atenció, rebobines i te'n adones que realment a eixa persona no li importes ni li has importat mai.

Penses... tranquil, és una cosa puntual, no passa res, segur que ho ha fet sense voler. Vols que sigua així, vols enganyar-te a tu mateix... Però els xicotets detalls del dia a dia, desconsideracions prolongades, plenen un got que t'ofega, t'obri els ulls... i de cop i volta es tanca una porta sorollosa al teu cor. Aquest soroll no és malicios, però continues sentint-lo. no ho pots remeiar.

De cop i volta es trenca el que pensaves que era una amistat sincera. Et sap mal, no entens el perquè ha passat, però saps que mai no tornarà a ser igual per la teua part, saps que quan passes fulla, la passes i passada està.

Moraleja: Obri els ulls, fixat en els xicotets detalls i en els grans, mira tant de llunt com de prop, però més dels de prop, fixat qui de veritat t'aprecia i no els claves a tots dins del mateix sac. Cada persona es diferent i es mereix unes coses.

A SAN JUAN..... BACORES

A L'ESTIU TOT EL MON VIU.... PERÒ UNS MÉS QUE ALTRES
Mala merda de San Juan!!! Tots anant-se'n a la mar a bufar-se i nosaltres a casa a dormir que demà hi ha que estudiar.

AÇÒ VA DE BODES

Aquest dissapte passat es casava LLuís Orquín , un amic meu des de la infància. Pareix que s'han posat tots d'acord en açò de casar-se.

Era l'altre dia quan ens esgarravem els pantalons tirant-nos amb persianes per les escales de la Carrasca, pujavem pel cable de la llum a la teulada de l'escola a agafar pilotes, ens barallavem a l'estiu per a vore qui agafava la manguera quan ens dutxavem, feiem cabanes amb cartrons del Valenciano i fulles de palmera, pujavem dalt de tot del llidoner i pasavem llargues estones xarrant i menjant llidons, anavem a fer caragols, ens unflavem a pegar-nos datilades, corriem pam a pam la muntanya de Santaneta i els voltants... Son tants bons records, i de cop i volta passa el temps i Pum! Pam! i et diu que es casa.

Per una parts te'n alegres molt i per l'altra notes com passa els temps i van tancant-se etapes que no vols acabar de tancar, però el temps no perdona.

Com diu mon uelo Vicent: "Ai Jordi! No hi ha remei... Morir-se o fer-se vell"

PER FI S'HA CASAT EL PRIMER DELS AMICS

Va ser un dia d'alegria per a tots. En un principi varem renegar alguns , ja que ens pillava a meitat dels examens, però va valdre la pena l'esforç. Mireu sinò quina felicitat i amor.

A les 11'30 varem anar a per Benvo a la platja de Daimús des d'on eixia. Hi ha que dir que ens varem perdre un poc però al final ho varem trobar. Allí estavem tots en trage i corbata. Entrarem al xalet i el tio Benvo anava wapísim però com un flan, li tirarem la traca i cap a l'esglèsia.

Estarem un ratet fent temps a que vinguera Angela ( la novia) amb un Rolls Royce d'època. Entrarem a misa. A partir d'eixe moment em vaig sentir major i em vaig dir: " Tio, ja es casa el primer de la quadrilla " Uns sentiments entre mesclats d'alegria i emoció em varen recorrer al vore'l fer el paseillo a sò de la marxa nupcial. La misa, com sempre en les bodes llevat que el retor parlava amb la llengua enrredrosa com si acabara de vindre del bar i que els va pegar un xicotet carxot als novios per besar-se sense permís. A l'eixida, traca, arròs i alguns ( Mou i Pastor) Macarrons hacendado. Ara venia lo bó. El convit era a la Casona, al grau de Gandia. Ferem el tentempié en la piscina, hi havia barra lliure i els que podien, no varen deixar l'ocasió per a un altre dia. Les casalles anaven tocant-se. Varem tardar un poc a entrar dins i el que passa, als entrants ja hi havien que no podien amb la seua ànima i es demanaren un cafenet, i els altres tenien una alegria de por dins del cos.

Entre que es besen els novios i els padrins viatge a la barra i casalleta. Jo els mirava amb un poc de recèl però l'obligació és el que té. Després ball i alguns varen cantar amb la banda, bó, gesticulaven la boca i treien sons, perquè ningú no entenia res. Va ser un dia gran com els que ens mereixem esta quadrilla d'amics ben templats, jaja...

MAIG DE COMUNIONS

Maig és el més per excel.lència de les comunions i com no alguna sempre cau. Enguany ha comulgat Alex, el fill d'una cosina meua de la Font de'n Carròs. És un trasto, no para mai.
Açí baix estem els més wapos de la Comunió: el meu cosí Raimon, La meua cosineta Rita i jo mateix