GASEODUCTE A IBIZA

Aquest matí he anat amb mon pare al troç que tenim en Vilallonga ja que estan fent a prop la conducció del gas a Ibiza i m'apetia vore les obres. Ha eixit el dia núvol i a punt de ploure. No hi havia res espectacular, la zanja encara no està feta, tan sols han desbroçat el terreny i han distribuit les tuberies. Al fons es veu el tallafocs que han fet per on passa la tuberia

Les obres estaven a mitjan camí . Després hem anat al troç des d'on es veu el catell de Vilallonga. La veritat que el paisatge és molt bonic, es veu tot verd i amb molta pinà.

Dins la bassa hi havia una serp menudeta que de seguida s'ha amagat. A la dreta es veu el Circ de la Safor.

En acabar, hem anat a Forna a vore un altre troç. Baix es veu la montanya del Cavall Bernat que li dona nom al carrer on visc

Escampar el poll pel terme, sentir les oloretes de les brocetes, el olor de la terra banyada, vore tant de verd i fer quatre caragolets, diguen el que diguen, NO TE PREU.

LA RUTINA DELS DIVENDRES

Com quasitotes les setmanes quan torne de València, primer pegue una volteta amb la moto pel terme per a despejar-me, vaig a vore la mar i pense un ratet en les meues coses. Eixe moment de desconnectar i tenir un poc de temps per a tú, sense ningú al voltant, és una cosa que necessite i m'agrada molt.

Després com sempre vaig a vore als meus avis, Vicent i Conxa. M'agrada molt anar a vore'ls i xarrar amb ells, sempre aprens coses noves i tenen histories interesants que contar. És un altre ratet que no m'agrada perdonar. La veritat que quan vaig el temps em passa volant.

Aquests són mon uelo Vicent i ma uela Conxa

RESONÀNCIA

Esta vesprada a les 15'30 he de fer-me una resonància a la Clínica Quirón de València per a vore si m'aclarixen lo del genoll.

Trobe que no ho havia comentat, però fa unes setmanes em vaig lesionar al genoll corrents, ara pareix que al caminar ja no em fa quasi mal, però continue sense poder fer esport i me'n puje per les parets. Ahir vaig anar al traumatòleg i em va descartar un trencament de lligaments interns o de menisc, diu que no serà res important, però per assegurar-se m'he de fer una resonància magnètica. A vorem que ix. Ara em note un poc millor però tinc mono de correr.

Sempre et passen les coses roïns quan tens temps lliure, i quan vas carregat de feina estàs més bó que una camarroja

DIMARTS DE MAL HUMOR

Xiquets de vegades t'alces de mala veta i no saps bé perqué. Bó hui és un dia d'eixos, estas que no et poden dir res, t'encens amb una xispa, tot ho veus negativament, fas coses al contrari del que penses i això encara fa que estigues més cabrejat. Et preguntes, perqué he reaccionat així? es com si ho feres mal a propósit.
Et recorren calorades de cop i volta, i mataries a qualsevol que interferixca al teu pas ( sí, com si fores un mató de discoteca, d'eixos ciclats i sense cap, però sense lo de ciclat). Enganxaries a correr i no pararies fins que se't passara. És una cosa massa, quin estrés i quina burrera més tonta.

Bó, supose que a tots ens ha passat alguna vegada. He d'aprendre a intentar guardar-me el mal humor per a mi, i que la gent que em rodeja no pague res del que no deu. És difícil però ho estic intentant, ja diré si ha resultat efectiu el meu intent de contenció.

DIUMENGE A LA PEDRERA

Avuí diumenge toca paella, i he anat amb la meua familia a dinar al secà de mon uelo a la Pedrera. Ha eixit bon dia, sobretot pel matí.Com mon uelo no pot casi eixir de casa desde que el varen operar, es veu en ell que agraix molt que el traguen de casa.

La paella l'han feta entre ma mare i ma uela i ha eixit molt bona. Després he pegat 4 pasegets per la montanya amb la meua gosseta ( respirar aire pur i tindre bon paisatge t'ompli l'esperit).

M'he menjat 2 tarongetes( ja estan casi bones pa collir), un parell de figues vernesques que estaven com la mel, he pegat una volteta pel tros, i me n'he vingut a casa per a arreglar-me perque d'ací no res ve el meu cunyat a per mi i mon anem a València. La veritat que els dies tranquilets s'agraixen de tant en tant

LLUNA

Vull presentar-vos a la meua gosseta LLUNA. És una Pomerania que només li falta parlar. La veritat que és que la vull molt, en casa és com un membre més de la familia, i a tot el mon li fa cas ( A tots, menys al meu amic Molina, que li té por i li lladra, jeje)

Cada vegada que entres a casa, allí està ella per a fer-te la festa sense esperar res a canvi, com si féra 1 any que no et vegera, i de vegades acabes de baixar al carrer i puges perqué se t'ha oblidat algo.

Ma uela Conxa i mon uelo Vicent també li han agarrat molt de carinyo, sempre tenen un trosset de formatge esperant-la quan anem( li agrada en locura, tot al contrari que a mi). Els té enamorats, sobretot perquè menja de tot: fruïta ( es torna loca amb el raïm), verdura ( es menja fins a bollit), un poc més i hasta les corfes del meló, jaja...

De vegades li dius les coses, o li marmoles, i es com si ho entenguera, et mira amb una careta de no haver trencat mai un plat. És molt neta, si li dones un trosset d'algo , se'n va al seu menjadoret. Una cosa que em fa molta gràcia és que quan acaba de menjar si no et dones compte es torca el morro amb les cortines de ma mare,i si li marmoles a temps, va a la seua alfombreta i se la torca allí. Ara la meua germana, ha descobert que si quan acaba de menjar la crida, ella va, la meua germana li torca el morro amb un paperet i ja es queda tranquila i no es refrega ja amb res.

Quan estic fent faena en la meua habitació, una cosa que li encanta es gitar-se i recolzar el cap en alguna sabata ( Pot ser per això li agrada tant el formatge, jaja...)

OLIVA-TURIN VA REGALAT !!!

El diumenge se'n va Molina cap a Torino i avuí li hem fet el soparet de comiat. Hem anat a un restaurant de Gourmets, el Xino del paseig. Ja feia anys que no anava. Estavem els 5 de la baralla: Mou, Salva, Josep, Pastor i jo.

Després s'ha apuntat Arnau ( La carn de gat del xino pareix que no li apanya massa). Al acabar, hem anat a fer-nos un gelaet a la Tono, un cubateta a Ca La Lela ( Jo no m'he fet res, com no) i després hem anat al Marejol un ratet. Hem estat tot el rato xarrant.

Ah!! Ha vingut Piera el major, i ha començat a contar batalletes de quan a la Ruta de Bacalao, ens ha fet un recital de cançons maquineres i se n'ha anat més feliç que el guerra, és un fenómeno.

Al cap d'un bon rato hem entrat dins amb la resta de la gent, he pegat 4 ballaos fins que el meu genoll ha dit: Prou!! i me n'he vingut a casa. He d'anar al traumatòlec, ja fa dos setmanes desde l'estiró i cada volta va pijor.Aquells encara estaran allí, espere que almenys deixen el pavelló ben alt.

EIXIM DIMECRES

A les 7'30 anarem al Bósforo a despedir-nos de Pere, que se'n va d'Erasmus a Praga, una coca-cola una cerveceta i a la marxa.

Després soparem a casa i al acabar al pis de Josep a fer botellonet ( jo un parell de Burns,clar). Allí estaven 100 i la mare. Uns ballaos de por, sobretot del bedel de camins Vicente ( és el de l'oli claramentment).

Música de xaranga i moros i cristians sense parar. Com correspon, férem alguna que altra filà mora amb cavall i tot.

Després començà la "Temporada Erasmus 08-09" al Nikana (Trobe que per a mi ja s'ha acabat, sempre és igual i m'avorreix)

COMENÇA EL CURS

Ara ja no es com abans que venia ma mare a portar-me el primer dia, veia als amics de classe i l'única preocupació era a vore a que jugavem. Era dur després de tres mesos d'intenses vacances tornar a un recinte tancat i portar sabates. Quants pantalons esgarrats, quants sopars al carrer, quantes hores jugant en la manguera, quantes setmanes fent l'indi pels bancals i la montanya en la caseta de ma uela, quants bons records ...









La meua germaneta Anna i jo fent de sereno i en la manguera

Dia a la mar

En mon uelo a la Pedrera

El primer dia de classe sempre era igual, anaves veies a la gent i et pasaves el dia escoltant el que cadascú havia fet durant l'estiu. El recibiment d'ara és diferent: entres a classe, t'expliquen la manera de puntuar i tot seguit comencen classe. No passaria res si portares tres mesos de vacances, però en realitat portes un mes de treball a la mar i mes i mig d'estudi intens, vas acabar el divendres l'ultim exàmen i comences al dilluns següent. És el que té fer-se major, creixes amb les preocupacions i responsabilitats

CIAO RAGAZZO

Avui hem fet el comiat de Paco i Molina que se'n van d'Erasmus a Torino. Com les grans ocasions ho requerixen, hem anat al Mamby's per a celebrar-ho. Estavem Pastor, Rafa, Salva, Bayron, Ausies, Josep i Jo. Manel ha vingut un ratet al pricipi i Molina després de sopar, ja que pobre sols pot menjar potitos.
















Els hem regala una foto a cadascú de tots els amics dedicada.
El Tito Mou se'n va la setmana que ve, així que tindrem que aguantar eixe careto una setmana més (saps que teu dic amb amor, jaja...). Per lo menos ens lliurem de Paquito el Macarroni, que allí en Torino entre tanta pasta estarà en la seua salsa...jeje...
Els dos han fet un discurset obligats. El mestre de xarrar, el senyor Bayron, els ha ensenyat unes doctrines per a parlar en públic.

NOU PONT DE CALATRAVA

L'altre dia vaig passar per primera vegada per damunt del nou pont de Calatrava de la ciutat de les Arts. Està molt wapet.

Al costat estan fent la pista del Master Series de València que també està molt bé.

FINISHER SETEMBRE 2008

Xiquets acabe d'acabar examens!!!
Ara ja està tot. Esperar els resultats i disfrutar dels dies que em queden fins al dilluns 15 que comence classes amb els amics

Han sigut unes setmanes dures, de sacrifici. Vore el solet i no poder anar a disfrutar d'ell, ni a fer-se una simple cerveseta a les 8 de la vesprada, ni anar a la mar... La pressió et menja per dins quan trenques la programació d'un dia , no tens fam, vas finet, et notes fluix... però res d'això et resta interés en aconseguir el teu objectiu, ni les dificultats, ni els imprevistos, i això et fa sentir bé i et dona més ànims.

Eres un karateka i això es nota en el teu caràcter, dona igual els colps que et peguen ni les batalles que guanyes, sempre vas a la teua marxa buscant els teus objectius, amb humiltat, per a poder continuar aprenent,sense enveges ni rencors, i sense importarte el que diga la resta del món.

"Si me caigo una vez, me levantaré 7, si me caigo dos, me levantaré 10".

QUE S'HAN FET D'AQUELLES FLORS...

Com diu la cançó, un dia et despertes i te'n adones que res ja és igual. Les coses les mires de diferent manera, les prioritats d'anys anteriors ara són coses supérfules, sense importrància, superficials... Es tanca el cercle.

Les coses realment importants aprens a diferenciar-les, o almenys a intentar esbrinar quin és realment el camí. Qué enganyat que estaves, quines barreres més inútils, barreres mentals que veies imposible sobrepassar. Ara son estupideses d'adolescent.

Notes que és tanca una etapa de la que guardes bons records, però no la tires a faltar, perqué ara estás preparat per afrontar amb il.lusió la següent. És una etapa totalment diferent, sense lladres de somnis que et feien quedar-te a ras de terra amb ells, amb les seues rutines i les seues prespectives curtes i conformistes. Eres un aguila en un galliner, t'havien dit que eres una gallina i teu vas creure, però voles majestuosa pel cel.

Que no et confonguen mai les gallines, escolta només la veu de l'interior. No hi han llimits ni barreres, et sorprendries del que eres capaç de fer quan teu proposes

ENSETANT EL PASTELÓ

Esta vesprada tinc el primer exàmen de setembre, va de fer urbanitzacions. La veritat que estic tranquil, ja vorem que ix. També m'he matriculat aquest matí de la carrera (que tot el que he agarrat siga per bé). Ens em quedat al Poli a dinar per l'exàmen. No tenia fam, m'he forçat una miqueta menjant perque fa uns dies que em note fluix físicament, i ara estic que rebente. Ens hem fet un cafenet i me'n vaig ja a acabar de repassar.

*** OPERACIÓ GENOLL ***

Avuí operen a Jordi Esteve, un amic meu de la infantesa. Es va trencar els lligaments del genoll jugant a futbol. Ha estat quasi 2 anys en llista d'espera. Visca la seguretat social!! Espere que tot li vaja bé.

Guarde molt bons records d'ell. Sempre estavem junts, a ratos ens portavem a matar i després com si res. No en pensavem una bona. Quantes sapalastrades .

Ens em criat junts, tenim la mateixa edat i els nostres pares són amics de sempre. Ell tenia un merendero on avuí està l'hotel d'Oliva Nova. Eixos montanyars els hem fet jaç jugant, botant sèquies, corrent, fent caragols per les piteres... Tots els caps de setmana estavem allí.

A l'esquerre està Jordiet Esteve, la foto és d'un dinar que féren els nostres pares a la seua caseta recentment.

Anavem a la mateixa clase, quan acabavem escola tots anavem a jugar allí. Una de les més grosses que em fet els dos allí, amb l'ajuda d'Alex Arlandis, va ser trencar tots els cristalls de l'escola. Sí, tots, no en deixarem un, tota la vesprada tirant pedrades. Tres pisos de finestres una al costaet de l'altra.

Acabarem cansats, però la innocència ens va fer una mala pasada. Alex, el molt ignorant, va i li diu al fill del director del col.legi el que acabavem de fer ( Bravo!!). Encara em fa mal el cul del bateculs de mon pare. Com el director era veí meu, no va passar res, va dir que havien sigut uns gitanos.

NOTANT LA PRESSIÓ

Cada dia menys és un grau més de pressió. La batalla és nota a prop, els dies, les hores, els minuts... tot és una crontrarelonge. El cap pareix que amb pressió treballe millor, clar, no li queda escapatoria. Ara sorgixen dubtes, moments bons i roins, inquietuts... i el valor d'un guerrer.

"En el momento en que un guerrero confronta al enemigo, todas las cosas caen bajo el foco de su mirada"

' Morei Ueshiba'