1ª VOLTA A PEU A VERGER

El 2 d'Agost vaig correr a la 1ª volta a peu al Verger. No havia participat mai a cap competició a excepció de les competicions de les escoles esportives que organitzaven els centres. En la meua escola de Karate-do, no hen competit mai, ja que no perseguim aquest objectiu, busquem altres coses i evitem les rivalitats, encara que parega contradictori en un art marcial.

Va ser una grata experiència . Jaume l'Atzubiano em va comboiar per a que anarem, no estava molt segur perquè no havia competit mai. Al final anarem els dos en plan tranquilet, sense aspiracions de fer res. A l'eixida anaven tots amb equipaments de clubs d'atletisme, la veritat que imposava una miqueta, però es respirava bon ambient.

Açí, Jaume i jo en plena cursa

Agarrarem bon ritmet i ens quedarem millor del el que pensavem al principi. El 102 de 400 i pico, no està mal per a ser la primera carrereta. A 4.25 min el kilometro. Havera pogut estar millor, a l'altra a vore si rebaixe el temps

PER FI RAFA CONVIDA

El meu amic Rafeta ha aprovat les oposicions de profesor d'institut a Catalunya i per a celebrar-ho ens convidà a tots els amics de sopar.
Anarem al baret de la Font Salada. La veritat que ja feia molt de temps que no anava, el bar l'han reformat tot i han posat un xiringuito amb terrasa al costat de la Font. La veritat es que va estar molt bé: la intimitat, la tenoreta de la llum, la tranquilitat ( no sentiem res, ja que està a mitjant terme en la Marjal), i que estavem els 11 amics. El menjar va estar bó (de torrà), la sangria ,la cervesa i les rialles no faltaren en tot el sopar. Els de la taula del costat es pensaven que estavem de despedida.

TEMPORADA CREU ROJA 2008

Ja he acabat la temporada de treballar a la Creu Roja. Han sigut 6 estius treballant com supersocorrista a la platja d'Oliva en BRAVO 19.94. La veritat es que m'emporte molts bons records de tots. He vist com han entrat i han eixit molts. Han sigut molts soparets , moltes festes, esmorzars de jabalí, bromes, rialles, historietes, i també molts rescats junts.

Realment no han sigut tants rescats, ja que tot el dia no estas tiran-te a l'aigua. El nostre objectiu es previndre. No és mes bon socorrista aquell que es tira cada dos per tres a l'aigua, sinò el que no es tira ni una vegada. Jo per sort o per desgràcia no m'he tirat massa vegades a per ningú ( Jaja, en un punt m'he posat les medalletes...), però les voltes que m'he tirat m'en recorde.
Cada any que pasava començava amb més tensió la feina, més responsabilitat, més por a que passe algo. Pareix contradictori que amb el temps no em relaxara, tot al contrari.

Els sustos més grans que he tingut han sigut dos: una xiqueta de 4 anyets que quasi s'ofega a la piscina d'Oliva Nova i al final tot va eixir bé, i un matrimoni fa 2 anys, jo estava a la platja del costat, cridaren "aigua" i vaig anar de recolzament, el que no m'esperava era vore el matrimoni espatarrat a l'arena i en parada, ens posarem mans a l'obra. La donas ho va traure però a l'endemà va faltar i l'home de l'arena no passà. Encara recorde la seua cara, sobretot els ulls d'un color blanquinòs i penetrant.

De tots tinc molt bons records, però sobretot recorde els veterans: Nando, Salva Gregori, Dani Baizán, Josep, Cotaina, Carles Sigalat, LLodrà, L'Atzubiano, el Peto, Estefania i Cecilia, Laura de Pego i Aroa, Jesus i Cecilia, Pau...

Bravo 19.94 no seria res sense el seu Sheriff, Fernando

Amb els que he treballat enguany també guardaré molt bon record. Començant d'esquerra a dreta: Nemo,Vicent Tur, Vicent Tomàs, Aldara, Tania, Ruth, Abel, Octavio, Víctor el Bouet, Jordiet, Natalia, Fernando, Ferranet ferrabraç, servidor, Pau, Jaume (l'Atzubiano), Ferran. Falten Willy, Estefania i Cecilia que lliuraven eixe dia



Posta de BRAVO 19.94 L'Atzubiano i Jo Al costat de Nando, està clar: sóc un llagostí que li fa falta anar al gimnàs, jaja..

La Hormiga Atomica

Açí va una foto d'Estefania un dia de pelu en la posta

El bateig de les camisetes de tots els anys, pot ser la meua última

MOROS I CRISTIANS 2008

Com sempre Moros i Cristians, mai no decepcionen. Han estat d'allò més bé. Hem suportat la calor a base de burret, no hem abusat de la casalla i s'ha notat, ja que ningú no ha agafat una nyespra d'eixes que no pots quasi ni parlar. Hem estat en tot com uns campions, les marxes mores i kunfú Panda ( Tercero per a la resta de la gent), no ens ha defraudat.

Com sempre Ferrer porta la festa en les venes. Després de la batalla de la nit, sense parar i a les 3 del mig dia, ell, Julio i uns quants més, feren un pasacalle amb final triomfal. Estavem morts fem-nos un gelaet a la Ibense i sense pensar-se-ho... que passa fa calor, pues a la font i la musica que no pare. Son bonísims

AVUI ACABE EXÀMENS

Ja he fet l'ultim sprint. Acabe de fer l'ultim exàmen.

Estiu preparat!! Ja venen els dies de mar, volei, xiringuitos i espere que també xicones. Jo almenys he de posar tot per la meua part. Estic molt content, no se'm lleva el somriure de la boca.