CAP D'ANY 2009

Avuí és cap d'any, i com un bon anunci de Freixenet, les meues bombolles i jo volem desitjar-vos...
Espere que s'ho passeu molt bé aquesta nit tan especial de l'any, i en tan bona companyia com ho faré jo. Els millors desitjos per a vosaltres.

FUM FUM FUM

Com en les bones pelis, aquests nadals han hagut coses bones i roïns.

Deixant lo mal a un costat, la bona noticia del dia per a un servidor, és que ja pareix que estic quasi bó del tot. No, si encara açò d'estar malalt les vacances ha estat quasi un avantatge en el sentit que m'he botat l'època de més fartera de tot l'any i m'he fins aprimat ( Açò va per a les orelles de D.P.P, jaja).

A cap d'any sí que aplegaré al més alt nivel i donant-ho tot com sempre, " Padres, escondan a sus hijas", jajaja . Espere que no em falle ningú eixe dia i ho celebrem com toca.

Bessets a tots i totes

NITS DE NADAL I SOMIANT

En aquestes dates de tants bons pensaments, em ve al cap una cosa molt important per a ser feliç. ELS SOMNIS.



Sí, els somnis, no s'han de perdre mai de vista per a continuar endavant, per tenir il.lusió, per orientar-se , sino aniriem divagant per la vida desorientats com un ànima en pena. De vegades és bó parar-se i somiar.

Hi haurà gent que et dirà que estàs boig, que això és inassol.lible, per a què tant d'esforç? que així no estàs bé? Aquestes persones es diuen lladres de somnis, tots convivim amb ells, però no hi ha que deixar que ens influixquen en els nostres propòsits. És bó somiar, ens fa estar contents, feliços... ens manté vius.

Quan cregau que aneu a la deriva... Somieu.
Quan les coses es posen mal... Somieu.
Quan vagen bé... Somieu.
Somieu, somieu sempre i no ho pergau mai.

SI ! OH SI ! QUE BÉ!!

Confirmat: Nit de nadal en casa. Avuí encara tenia l'esperança de que em recuperaria a temps, però va a ser que no. MALA MERDA!!!! Estic més destemplat que el món, em fa mal hasta respirar ( Mal quejica estic fet, jajaja...)

ENCARANT LA NIT DE NADAL

Males notícies, un dia abans de la nit de nadal i un altre any malaltòs.

L'any passat amb grip intestinal, em vaig passar la nit a base d'apretar l'esfinter ( Gràcies Pastor una altra vegada per aquella nit, jaja...), i aquest any... El diumenge per la nit de categoria, aplega dilluns pel matí i pareixía Rita Barberà després de fer-se quatre casalletes, mal de cap i un mal estar general. A vorem com evoluciona la cosa, perquè ganes de festa hi han.

VISITA DE SALVETA

Avuí ha vingut el meu benvolgut amic Salva Sao a dinar al pis. Feia temps que no el veia i m'he alegrat de vore'l tan salao com és ell. Pensava que seriem quatre dinant i al final a començat a apuntar-se gent i erem cent i la mare menjant macarrons.

Aquest pis pareix una casa d'acollida, ha vingut Paquirrin i Manu de Torino i Pablo Oliva de Castelló. El comedor pareixia que haveren una guerra. Damunt quan toca l'hora de dinar van apareixent com de baix les pedres... jajaja Si es que estos Erasmus...

Al acabar de dinar, hem anat Mou, Salva i jo, a fer-nos un cafenet al " Gatos" ( Un baret per la plaça Xúquer), ens hem quedat un ratet xarrant... i açí estic, al Poli fent un poquet de temps abans de posar-me a estudiar

PRIMERA LECTURA

Ahir el meu amic Angel Silvestre ( avise, NO és el Duque de Sin tetas no ha paraíso, jaja), va presentar el projecte final de carrera. És el primer dels amics d'açí de camins que ho fa i em va fer molta il.lusió. Anava fet un pincell amb tratge.A les 13'30 aproximadament entrarem a la sala de lectura de projectes, estavem una bona representació de "ELS COLEGUES".

Allí estava el tribunal, imposava prou, però ell estava prou tranquil. Era un projecte d'investigació basat en l'excavació del túnel de Saint le Matrie. La veritat que quan començà a fer l'exposició, eren coses tan técniques que no em vaig enterar de la mitat, cosa que em va preocupar un poc, ja que d'açí no massa temps ( espere) em tocarà fer algo semblant.

Quan acabà l'exposició, féren la ronda de preguntes i eixirem de la sala per a que deliberara el jurat. En uns minut entrarem una altra vegada i la conclusió fou MATRICULA D'HONOR. Si jo em vaig sentir satisfet, imagineu-se la seua familia, estaven que no cabien del goig.

Per la nit anarem a sopar per a celebrar-ho, abans d'entrar al bar li tirarem una traca enmig del carrer, per a fer una entrada triomfal com es mereixia. També va vindre Paco, Mou i Manu, els tres de Torino. Després vingué Pere i Maria Luisa. En acabar el sopar, anarem al pis a per el botelló ( Jo dos Burns per a variar) i ens dirigirem cap a Tarongers. Estava a rebentar de gent, la gent anava prou mal i a les 2'30 Josep i jo decidirem que d'entrar a discoteque res de res. Així que anarem al pis a dormir.

No sé, ja ho he comentat altres vegades i al final em faig fins hi tot pesat, però no em plena estar de festa així, m'estime més si haverem estat montant-nos la festeta al pis, amb musiqueta i xarrant allí.

ORQUESTA FILARMÒNICA

Cada dia el Poli em sorpren més. Eixia d'una pràctica de formigó a les 10 del matí, quan he sentit una musiqueta agradable, m'he girat i allí estaven dos tipets amb els corresponents intruments i ben acompanyats amb el seu tratge i corbata, per a deleitar-nos amb peces de música clàssica a l'hora de l'esmorzar.

M'he quedat sentint-los un ratet

STRESS

Xiquets i xiquetes!! Ja comença lo bó.

Nervis, entregues, faena acumulada, no donar abast... Jajaja... la situació comença a posar-se xunga, però espere que no puga amb mi. Si una cosa tinc clara es que mai es torna enrere i s'ha d'afrontar el present amb totes les forces. A una mala sempre podem emprar un kit antistress

CANVI DE LOOK

Xiquets, ja feia temps que havia pensat llevar-me les mexes rubies, perque pensava que ja estaven massa escampades, i em notava massa postís. Pensat i fet, he anat a la pelu i li he dit que em lleve el monyo de superguerrer de l'espai. No vos asusteu. Josep ahir no em va conèixer.

AÇÒ ÉS ABANS

AÇÒ ÉS MENTRES

I AÇÒ ÉS DESPRÉS

(Avise!! NO està retocat amb el Photoshop, jaja)

No m'acaba d'apanyar, em veig massa negre( Pareixc un emo, que diu Josep). La peluquera m'ha dit que com tenia el monyo tan rubio en unes llavades se'm rebaixarà prou, per això me'l ha fet tan pujat, però em note raro. La idea era sanejar-me un poquet el monyo, ja que no se'm distingien les mexes, estava ja tot rubio. Casi de segur que tornaré a fer mexetes rubies, m'agrade més, però no tantes com en portava.

EXCURSIÓ DE TÚNELS

Avuí dissapte, hem anat d'excursió de Túnels. Aquesta volta ha sigut per Gandia, per això he anat amb cotxe a l'area de La Safor, i el bus m'ha arreplegat allí. Hem eixit de l'autopista i ens em dirigit cap a la Circumvalació de Gandia. Allí, hi han dos túnels, sense massa importància des del punt de vista geològic, però sí des del polític. Segons ens va dir el profesor Romana, el que es veu a les seues esquenes en la foto, es va fer perquè Pepa Frau ( alcaldesa en eixe moment de Gandia), estava en coalició amb un consejal del Bloc, que s'oposava a que feren dos talusos i es revegetara, volia que es fera un túnel, perque segons ell hi hauria menys impacte ambiental. Al final la seua proposta es va fer en contra de les recomanacions del enginyers, ja que com es veu, abans hi havia una cantera i en la montanya es veu la roca viva, cosa que no es pot integrar de forma natural al paisatge.

L'altre túnel, també té part d'història política. Aquesta vegada amb més fonament, ja que es va variar el traçat inicial perquè es va descobrir la Cova del Parpalló, on es trobaren certes restes de valor arqueològic. L'unica complicació d'aquest túnel va ser una falla que el travessa amb un relleno d'arena fina, que es va solventar amb èxit.

D'ací, anàrem al Castell de Dènia

Estarem una estona al peu de la muralla. Allí el profesor Romana ens explicà la problemàtica que s'orgí. Va haver un lliscament i part de la muralla va caure. El torreó que es veu , quedà descalçat uns tres metres i feia por que també caiguera. Amb un estudi exaustiu de la geologia del penyasegat i a partir d'una publicació feta anys enrere sobre les diaclases del mateix, es va fer la reparació amb gunita i uns anclatge especials. Després es va donar color a la gunita. La veritat que està molt ben aconseguit, perque si no teu diuen costa de diferenciar el color de la roca i de la gunita.

Aquesta obra, va ser la que li va donar la idea al proferor Don Manuel Romana per a desenvolupar la coneguda clasificació del SMR, i que s'aplica arreu del mòn.

Al peu de la muralla hi ha un túnel fet l'any 1937 , que va servir de refugi aeri en la guerra civil espanyola. Avuí en dia es un túnel peatonal que vertebra Dènia. Allí ens explica recomanacions sobre il.luminació i tipus de revestiments interiors.

D'allí, anarem a fer-nos un cafenet, agafarem el bus i ens dirigirem cap a Altea i Calp, per dins l'autopista. Pararem enmig de la AP-7 i baixarem .

Teniem 4 treballadors advertint al tràfic de la nostra presència allí. Cla no és una cosa molt habitual si vas per l'autopista un dissapte pel matí, vore a 50 tios plantats en mitat AP-7, mirant al mar ( la vista era preciosa) i un badall a l'asfalt. El motiu de la parada fou que allí , l'ivern passat va haver un lliscament i tapà la via del tren baix del talus de l'autopista, això provocà que a pesar de la bona plataforma de la calçada, es produira un bolc en els estrats i s'apreciaren unes fisures a l'asfalt. Ens explicaren com ´'ha reparat. La solució ha sigu fer un mur per a repartir càrregues i anclar-lo.

Uns metres més endavat, hi han dos túnels. Allí ens explicaren coses sobre la il.luminació, ventilació, els vicis dels conductors al circular pel túnel ( cosa que poguerem comprovar), les voreres, canalitzacions, regletes, senyalitzacions...Des d'on estavem, hi havia molt bona vista, el mar estava en calma, feia solet. Varem vore un parell de conillets al talus on estavem, i es divisava al fons una piscifactoria

Es feia tard i encara ens quedava una parada més. Pujarem al bus i altra volta cap a Gandia. Allí tornarem aparar. Aquest túnel fou l'ultim tram de l'autopista que es va fer per motius polítics. Va estar dos anys parada l'obra, cosa que va ser clau per a que es fera un estudi exaustiu de la montanya. Açò va permetre elegir bé el mètode d'excavació, que es feu pel mètode Bernold, i va permetre finalitzar l'obra en 7 messos d'antelació. Va ser el primer túnel important que ejecutà el profesor Romana, i llevant del fals túnel a l'entrada ( massa curt), i algunes coses d'il.luminació, està prou satisfet d'ell.

D'ací, ja eren les 15'30 h i tots estavem blaus de fam. Pujarem al bus i ens dirigirem cap a l'àrea de La Safor, on havien encomanat el dinar. No sres, picaeta i un plat de paella. Dinarem, vaig agafar el cotxe un altra vegada i cap a Oliva. Vaig aplegar més tard del que volia, però el dia va estar bé

LA TORNADA

Com ja vaig dir, Arnau ja ha tornat de Guatemala. Aquestes son algunes fotos del seu viatge. Com ahir mateix em va dir ell mentre pujavem a València: " Tanta misèria et fa apreciar de diferent manera les coses i reescales els valors". Jo no ho aguera pogut expresar millor en tan poques paraules

Açí pareix que siga un vertader misioner caminant en busca del poblat

L'ILLA AMB LLUNES

Qué és una illa amb LLunes?

S'imagineu que esteu en un paradís perdut enmig de ningún lloc, on tot el que desitgeu està allí, tot el que ens inspira, tot el que ens mou , el que ens fa fer una passa més al camí quan tot es veu fosc i perdut, i sols ens mou l'esperança, un sentiment a l'interior que ens diu que val la pena cada gota de suor.

És aquell somni inasol.lible que el notes a una passa, però no pots tocar-lo amb els dits, allò que et desperta coses bones, papallones, i no ho perds mai de vista encara que de vegades vullgues oblidar-ho. Tots tenim una illa amb Llunes, cada Lluna és un objectiu que ens guia en el camí .

És aquell racó en silenci, eixos moments de soletat que tots necessitem per pensar , per aclarir les idees, per reflexionar el que fem... De vegades m'agrada contemplar les llunes en la foscor mentre somie despert.

L'ILLA - Marc Granell

"Conec una illa petita i secreta
que és verda i alegre i es troba en un llac
voltat per un bosc profund i tot ombra
on viu el silenci més pur, més alt.
Me'n parlà mon pare i em digué un dia
si quan ell morís jo hi voldria anar
i habitar la casa que ell construïa
cada nit en ella amb fulles i amb famg
vora una font que esguitava estrelles
abans d'adormir-se i anar-hi a pescar.
Li vaig dir que sí i ell em mostrà un mapa
de somnis, desig, amors i bondat
on era aquell llac amb l'illa tan verda
on sempre que vaig el trobe pescant."

CA MARIA VS CA MANEL

Anit anàrem a sopar a Ca Manel. Estava Arnau que ja ha tornat de Guatemala i ens va regalar una pulsereta a cadascú. Jo ja vaig anar sopaet de casa, ja que ma mare ja m'havia fet compte i em feia lleig fer-li el despreci a la dona. Estàrem un bon rato sense parar de riure'ns i jugant a les cartes, perque el que és vore el futbol...Val més ni parlar del resultat del BCN-VLC.

Cap allà les 12 anàrem a la Tono a fer-nos una cerveseta, (Rafa ens podrà tirar en cara tota la vida que no varem eixir aquell dia que ell es moria de ganes, jaja), que s'ha de fer... estem majors i preferisc fer-me tranquilament una cervesa xarrant de qualsevol cosa amb la gent que m'importa, que no entrar en un antre de Pub amb la mateixa gent que porte veient cap de setmana rere cap de setmana durant els últims 8 anys i que acabes parlant de coses sense cap ni peus.

EL REALMENT IMPORTANT

S'acosta Nadal, s'acumula la feina i el teu cap no para de pensar. Són moltes coses les que et planteges.

Saps que tan en temps de bonança com en els difícils, el realment important en la vida no és res material, a pesar que aquesta societat de vegades intenta confondre'ns. No es necessita més que salut i sentir-te volgut pels teus per a ser feliç, cosa que no s'ha de confondre amb les metes i objectius personals per a sentir-te realitzat.

En la societat en que vivim, aquests dos termes es mesclen, i moltes persones que no assoleixen objectius profesionals o reptes personals, es senten infeliços. L'entorn ens influeix a tots, i està clar que aquestes dos facetes estan avuí en dia íntimament relacionades. Personalment, el fet de fer aquestes reflexions, no m'exclou de mal estar, al no assolir metes proposades, ja que com la majoria sóc ambiciòs, i el fet de proposar-nos reptes també ens fa crèixer com a persones i evolucionar.

El fet real, es que no venim a fixar-nos amb les coses no materials del dia a dia, que realment, sense que ens adonem, són les que ens omplin com a persones. Totes les persones que ens rodegen, tenen algo que ens aporta una goteta de vida: Un somriure, una frase, la complicitat d'una mirada, una rutina , eixe ratet especial...

Al principi pot ser que ni ens adonem, però només cal que ens falte algún detall, per xicotet que siga, que ho notem com si ens faltara una part de nosaltres i ens sentim més buits. A mesura que passa el temps, notem més la falta i aprenem a apreciar allò que teníem i no valoravem.

Com a experiència personal, puc assegurar que les persones realment necessitades, que no tenen quasi ni per a menjar, no patixen aquest mal. Clar, ells no tenen els problemes del materialisme, no tenen res, però a diferència de nosaltres, el poquet que tenen ho compartixen sense dubtar i t'obrin les portes de casa de bat a bat.

Amb aquest text, vull trasmitir que hem d'intentar fixar-nos i valorar més el que tenim, i abans de que ens falte, saber reconèixer el que ens fa feliç , per a transmitir-li a eixes persones especials, que realment són importants per a nosaltres.

CELEBRANT LA VICTÒRIA

Aquest Dijous varem anar a jugar a futbol amb l'equipet de la lligueta del Poli, tornarem a guanyar i ja van dos voltes seguides, cosa insòlita en l'equip. Després anarem a celebrar-ho al Bósforo, un baret on quedem per fer.nos les cerveces. Feia prou fred

Passarem un bon ratet fent rialles i va sorgir de cop i volta el que farem per a les paelles de camins d'enguany. Si fem tot el que varem dir, això serà espectacular, jaja