Arribàrem dijous per la nit a Saragossa el meu benvolgut amic Mou i jo. Després d'intentar estacionar el vehicle pels carrers de la ciutat durant més de mitja hora, trobarem un lloc en una parada d'autobusos. Allí va permaneixer fins el dissapte al matí. Per cert, varem passar dues nits dormint al cotxe enrotllats com dues orugues dins del capoll amb el nostre sac, era curiós vore a les dones majors descollonar-se quan l'autobús feia la parada corresponent a la nostra altura i veia als dos maromos amb una ambafà de vidres increíble dins del peugeot com si foren Tutancàmon.
El diverdres, estiguérem tot el dia pel casc antic de la ciutat, dinarem de tapetes, i passàrem la vesprada veient la processó de la Pilarica. Cada hora que passava estava més i més nerviós, s'acostava l'emoció, la incertesa de si plourà, de si estarem a bon lloc. Arribà l'hora i les paraules s'acaben per a descriure el que passà. Açò és el que us puc contar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada