Realment no han sigut tants rescats, ja que tot el dia no estas tiran-te a l'aigua. El nostre objectiu es previndre. No és mes bon socorrista aquell que es tira cada dos per tres a l'aigua, sinò el que no es tira ni una vegada. Jo per sort o per desgràcia no m'he tirat massa vegades a per ningú ( Jaja, en un punt m'he posat les medalletes...), però les voltes que m'he tirat m'en recorde.
Cada any que pasava començava amb més tensió la feina, més responsabilitat, més por a que passe algo. Pareix contradictori que amb el temps no em relaxara, tot al contrari.
Els sustos més grans que he tingut han sigut dos: una xiqueta de 4 anyets que quasi s'ofega a la piscina d'Oliva Nova i al final tot va eixir bé, i un matrimoni fa 2 anys, jo estava a la platja del costat, cridaren "aigua" i vaig anar de recolzament, el que no m'esperava era vore el matrimoni espatarrat a l'arena i en parada, ens posarem mans a l'obra. La donas ho va traure però a l'endemà va faltar i l'home de l'arena no passà. Encara recorde la seua cara, sobretot els ulls d'un color blanquinòs i penetrant.
De tots tinc molt bons records, però sobretot recorde els veterans: Nando, Salva Gregori, Dani Baizán, Josep, Cotaina, Carles Sigalat, LLodrà, L'Atzubiano, el Peto, Estefania i Cecilia, Laura de Pego i Aroa, Jesus i Cecilia, Pau...
Bravo 19.94 no seria res sense el seu Sheriff, Fernando
Amb els que he treballat enguany també guardaré molt bon record. Començant d'esquerra a dreta: Nemo,Vicent Tur, Vicent Tomàs, Aldara, Tania, Ruth, Abel, Octavio, Víctor el Bouet, Jordiet, Natalia, Fernando, Ferranet ferrabraç, servidor, Pau, Jaume (l'Atzubiano), Ferran. Falten Willy, Estefania i Cecilia que lliuraven eixe dia
Posta de BRAVO 19.94 L'Atzubiano i Jo
Al costat de Nando, està clar: sóc un llagostí que li fa falta anar al gimnàs, jaja..
La Hormiga Atomica
Açí va una foto d'Estefania un dia de pelu en la posta
El bateig de les camisetes de tots els anys, pot ser la meua última
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada