Encara tinc les lleganyes als ulls. Açò d'estudiar no deu ser gens bó. Els dies són iguals uns als altres, la pressió et menja per dins,no pots fer res més, la vida social és nul.la.
Clar, després si parle amb algú i em diu: "Que, com ha anat el dia. Que has fet avuí?" Que li puc contestar?, No puc dir-li res de nou, l'únic que li puc aportar és el que he aprés durant el dia i no trobe que vullga que li ho conte. Que trist
La part positiva és que no tens amo i que tot el que aprens és per a tú i ningú te ho pot furtar, la negativa és que no cobres un duro, encara marxes quasi quasi amb la pagueta setmanal que et dona la mare ( com quan tenia 15 però amb 24), per estalviar algo et tires deu i ajuda, i veus als amics que ja han acabat la bona vida que porten, que si ara vaig de sopar, que si ara em compre un cotxe, que si tal, que si pasqual...En fi, vida d'estudiant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada