La veritat que ja no és com abans quan erem xicotets. Que bonic és la ignorància i la il.lusió d'aquells temps i qué trist va ser quan et digueren la veritat. Aquells temps en que montavem el betlem, l'arbre i posavem un cabàs amb palla i garrofes per a sa magestats. Jo ja sé el que m'han de portar: aquest any he demanat diners( segur que a més cauran els típics calcetins, calçotets o pijama). I vosaltres? Heu sigut bons xiquets i xiquetes aquest any?? Segur que sí
1 comentari:
Jo he sigut un angelet i tu pots donar fe.. jejej.
Feia temps que no passava per aqui i he decidit que ho sapigueres.
EN el meu cas... jo encara son un il.lus, els mues pages van a la tenda i despres d'hores de provar sabatilles, en trien unes, les paguen amb la Visa del meu page i després al arribar a casa, el present el entregat a les magestats, que amb un retoc de dents com un goss rabiós, acepten a reembolsar el import al meu page. Que il.lus sere, si be el meu page és diu Vicent, igual que sa magestat.
Cuidat i bon any.
Publica un comentari a l'entrada