Pareix que estiguen quasi domesticats, no s'immuten al vore persones, això sí, es queden quiets com si per no menejar-se no me'n adonara de la seua presència. M'agrada vore'ls i saber que encara estan bé. Va ser una grata trobada.
diumenge, 1 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada