En la vida te'n adones de moltes coses a base de bacs i revolcons. De vegades qui més a prop tens, de qui menys t'esperes, amb qui t'has desfet per ell, et juga una mala passada. Alehores, pares atenció, rebobines i te'n adones que realment a eixa persona no li importes ni li has importat mai.
Penses... tranquil, és una cosa puntual, no passa res, segur que ho ha fet sense voler. Vols que sigua així, vols enganyar-te a tu mateix... Però els xicotets detalls del dia a dia, desconsideracions prolongades, plenen un got que t'ofega, t'obri els ulls... i de cop i volta es tanca una porta sorollosa al teu cor. Aquest soroll no és malicios, però continues sentint-lo. no ho pots remeiar.
De cop i volta es trenca el que pensaves que era una amistat sincera. Et sap mal, no entens el perquè ha passat, però saps que mai no tornarà a ser igual per la teua part, saps que quan passes fulla, la passes i passada està.
Moraleja: Obri els ulls, fixat en els xicotets detalls i en els grans, mira tant de llunt com de prop, però més dels de prop, fixat qui de veritat t'aprecia i no els claves a tots dins del mateix sac. Cada persona es diferent i es mereix unes coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada