PER FI S'HA CASAT EL PRIMER DELS AMICS

Va ser un dia d'alegria per a tots. En un principi varem renegar alguns , ja que ens pillava a meitat dels examens, però va valdre la pena l'esforç. Mireu sinò quina felicitat i amor.

A les 11'30 varem anar a per Benvo a la platja de Daimús des d'on eixia. Hi ha que dir que ens varem perdre un poc però al final ho varem trobar. Allí estavem tots en trage i corbata. Entrarem al xalet i el tio Benvo anava wapísim però com un flan, li tirarem la traca i cap a l'esglèsia.

Estarem un ratet fent temps a que vinguera Angela ( la novia) amb un Rolls Royce d'època. Entrarem a misa. A partir d'eixe moment em vaig sentir major i em vaig dir: " Tio, ja es casa el primer de la quadrilla " Uns sentiments entre mesclats d'alegria i emoció em varen recorrer al vore'l fer el paseillo a sò de la marxa nupcial. La misa, com sempre en les bodes llevat que el retor parlava amb la llengua enrredrosa com si acabara de vindre del bar i que els va pegar un xicotet carxot als novios per besar-se sense permís. A l'eixida, traca, arròs i alguns ( Mou i Pastor) Macarrons hacendado. Ara venia lo bó. El convit era a la Casona, al grau de Gandia. Ferem el tentempié en la piscina, hi havia barra lliure i els que podien, no varen deixar l'ocasió per a un altre dia. Les casalles anaven tocant-se. Varem tardar un poc a entrar dins i el que passa, als entrants ja hi havien que no podien amb la seua ànima i es demanaren un cafenet, i els altres tenien una alegria de por dins del cos.

Entre que es besen els novios i els padrins viatge a la barra i casalleta. Jo els mirava amb un poc de recèl però l'obligació és el que té. Després ball i alguns varen cantar amb la banda, bó, gesticulaven la boca i treien sons, perquè ningú no entenia res. Va ser un dia gran com els que ens mereixem esta quadrilla d'amics ben templats, jaja...