FELICITAT SUPERFICIAL

El divendres passat feren en callejeros un reportatge sobre la vida en Marbella dels VIPS. La veritat és que no em va envejar gens la vida tan superficial que porten eixes persones, l'únic que m'envejava era la quantitat de diners desmesurada que tenien.

Em donaven realment llàstima vore a eixa gent, amb la quantitat de diners que tenien per a fer coses útils en la vida i sentir-se realitzats, com malgastaven els dies envoltats d'un núvol de luxe, festa i tirar garberades de diners amb coses totalment inútils.

Hi havia un xic, que l'entrevistaren a meitat d'una festa del champang ( festa que consisteix en estar en una terrassa al voltant d'una piscina i tirar-se champang de botellets de 700 euros ). Li digueren a que es dedicava, i ell contestava que, no... que no es dedicava a res en especial... que la seua familia era rica i ell es dedicava a passar el seu temps lliure en gastar-se els diners... pero clar ja tenia 30 anys i tenia que pensar en fer algo... no...? Pero ho dia desganat, amb avorriment enmig de tota eixa festa. I jo em preguntava si eixe tio podrit de diners, era més feliç que jo que no tinc un duro, i el millor de tot es que realment pense que no.

Els diners ajuden molt a aconseguir la felicitat, ja que molts dels problemes s'apanyen amb ells, però si no fem algo útil amb la nostra vida es pot tornar buida i superficial, i dubte molt que d'això es tracte la felicitat. Hi ha que mantenir-se actius, amb el cap ocupat, amb objectius, remar cap una meta... pel contrari naveguem per la vida desorientats, on ens porte la corrent, cap a ningún port.

La vida es curta, cada vegada els anys passen més depresa, i no estem per a deixar passar el temps d'eixa forma. Hi ha que lluitar, caure, plantar-se i tornar-se a plantar, una, dos,tres... les voltes que calguen, fins aconseguir el que ens proposem.