Vicente Ferrer naix a Barcelona (Espanya) el 9 d'abril de 1920. Durant la seva joventut, entra a formar part de la Companyia de Jesús amb la il lusió de complir el seu desig i vocació: ajudar els altres.
El 1952, arriba a Mumbai com missioner jesuïta per completar la seva formació espiritual, i allà manté el seu primer contacte amb l'Índia. A partir d'aquest moment, dedicarà la resta de la seva vida a treballar per eradicar el patiment dels més pobres d'aquest país. Malauradament, la seva tasca genera suspicàcies entre els sectors dirigents, que veuen en ell una amenaça als seus interessos i aconsegueixen una ordre per expulsar del país. Davant d'aquest fet, més de 30.000 pagesos, secundat per intel lectuals, polítics i líders religiosos, es mobilitzen en una marxa de 250km per protestar per l'ordre d'expulsió.
En una entrevista amb Vicente, l'aleshores primera ministra Indira Gandhi reconeix la seva gran tasca, comprometent-se a buscar una solució i enviant aquest telegrama: "El pare Vicenç Ferrer se n'anirà a l'estranger per unes curtes vacances i serà ben rebut una altra vegada a l'Índia. " El 1968, Vicente surt del país i torna a Espanya.
El 1969, torna a l'Índia i s'instal la a Anantapur (Andhra Pradesh), un dels districtes més pobres del país, per continuar la seva lluita pels més desafavorits. Aquell mateix any deixa la Companyia de Jesús i crea, al costat de qui serà la seva futura esposa uns mesos més tard-Anne Perry-la Fundació Vicente Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada