dissabte, 20 de setembre del 2008

LLUNA

Vull presentar-vos a la meua gosseta LLUNA. És una Pomerania que només li falta parlar. La veritat que és que la vull molt, en casa és com un membre més de la familia, i a tot el mon li fa cas ( A tots, menys al meu amic Molina, que li té por i li lladra, jeje)
Cada vegada que entres a casa, allí està ella per a fer-te la festa sense esperar res a canvi, com si féra 1 any que no et vegera, i de vegades acabes de baixar al carrer i puges perqué se t'ha oblidat algo.
Ma uela Conxa i mon uelo Vicent també li han agarrat molt de carinyo, sempre tenen un trosset de formatge esperant-la quan anem( li agrada en locura, tot al contrari que a mi). Els té enamorats, sobretot perquè menja de tot: fruïta ( es torna loca amb el raïm), verdura ( es menja fins a bollit), un poc més i hasta les corfes del meló, jaja...
De vegades li dius les coses, o li marmoles, i es com si ho entenguera, et mira amb una careta de no haver trencat mai un plat. És molt neta, si li dones un trosset d'algo , se'n va al seu menjadoret. Una cosa que em fa molta gràcia és que quan acaba de menjar si no et dones compte es torca el morro amb les cortines de ma mare,i si li marmoles a temps, va a la seua alfombreta i se la torca allí. Ara la meua germana, ha descobert que si quan acaba de menjar la crida, ella va, la meua germana li torca el morro amb un paperet i ja es queda tranquila i no es refrega ja amb res.

Quan estic fent faena en la meua habitació, una cosa que li encanta es gitar-se i recolzar el cap en alguna sabata ( Pot ser per això li agrada tant el formatge, jaja...)