Avuí operen a Jordi Esteve, un amic meu de la infantesa. Es va trencar els lligaments del genoll jugant a futbol. Ha estat quasi 2 anys en llista d'espera. Visca la seguretat social!! Espere que tot li vaja bé.
Guarde molt bons records d'ell. Sempre estavem junts, a ratos ens portavem a matar i després com si res. No en pensavem una bona. Quantes sapalastrades .
Ens em criat junts, tenim la mateixa edat i els nostres pares són amics de sempre. Ell tenia un merendero on avuí està l'hotel d'Oliva Nova. Eixos montanyars els hem fet jaç jugant, botant sèquies, corrent, fent caragols per les piteres... Tots els caps de setmana estavem allí.
A l'esquerre està Jordiet Esteve, la foto és d'un dinar que féren els nostres pares a la seua caseta recentment.
Anavem a la mateixa clase, quan acabavem escola tots anavem a jugar allí. Una de les més grosses que em fet els dos allí, amb l'ajuda d'Alex Arlandis, va ser trencar tots els cristalls de l'escola. Sí, tots, no en deixarem un, tota la vesprada tirant pedrades. Tres pisos de finestres una al costaet de l'altra.
Acabarem cansats, però la innocència ens va fer una mala pasada. Alex, el molt ignorant, va i li diu al fill del director del col.legi el que acabavem de fer ( Bravo!!). Encara em fa mal el cul del bateculs de mon pare. Com el director era veí meu, no va passar res, va dir que havien sigut uns gitanos.
Guarde molt bons records d'ell. Sempre estavem junts, a ratos ens portavem a matar i després com si res. No en pensavem una bona. Quantes sapalastrades .
Ens em criat junts, tenim la mateixa edat i els nostres pares són amics de sempre. Ell tenia un merendero on avuí està l'hotel d'Oliva Nova. Eixos montanyars els hem fet jaç jugant, botant sèquies, corrent, fent caragols per les piteres... Tots els caps de setmana estavem allí.
A l'esquerre està Jordiet Esteve, la foto és d'un dinar que féren els nostres pares a la seua caseta recentment. Anavem a la mateixa clase, quan acabavem escola tots anavem a jugar allí. Una de les més grosses que em fet els dos allí, amb l'ajuda d'Alex Arlandis, va ser trencar tots els cristalls de l'escola. Sí, tots, no en deixarem un, tota la vesprada tirant pedrades. Tres pisos de finestres una al costaet de l'altra.Acabarem cansats, però la innocència ens va fer una mala pasada. Alex, el molt ignorant, va i li diu al fill del director del col.legi el que acabavem de fer ( Bravo!!). Encara em fa mal el cul del bateculs de mon pare. Com el director era veí meu, no va passar res, va dir que havien sigut uns gitanos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada