dissabte, 6 de desembre del 2008

EL REALMENT IMPORTANT

S'acosta Nadal, s'acumula la feina i el teu cap no para de pensar. Són moltes coses les que et planteges.

Saps que tan en temps de bonança com en els difícils, el realment important en la vida no és res material, a pesar que aquesta societat de vegades intenta confondre'ns. No es necessita més que salut i sentir-te volgut pels teus per a ser feliç, cosa que no s'ha de confondre amb les metes i objectius personals per a sentir-te realitzat.

En la societat en que vivim, aquests dos termes es mesclen, i moltes persones que no assoleixen objectius profesionals o reptes personals, es senten infeliços. L'entorn ens influeix a tots, i està clar que aquestes dos facetes estan avuí en dia íntimament relacionades. Personalment, el fet de fer aquestes reflexions, no m'exclou de mal estar, al no assolir metes proposades, ja que com la majoria sóc ambiciòs, i el fet de proposar-nos reptes també ens fa crèixer com a persones i evolucionar.

El fet real, es que no venim a fixar-nos amb les coses no materials del dia a dia, que realment, sense que ens adonem, són les que ens omplin com a persones. Totes les persones que ens rodegen, tenen algo que ens aporta una goteta de vida: Un somriure, una frase, la complicitat d'una mirada, una rutina , eixe ratet especial...

Al principi pot ser que ni ens adonem, però només cal que ens falte algún detall, per xicotet que siga, que ho notem com si ens faltara una part de nosaltres i ens sentim més buits. A mesura que passa el temps, notem més la falta i aprenem a apreciar allò que teníem i no valoravem.

Com a experiència personal, puc assegurar que les persones realment necessitades, que no tenen quasi ni per a menjar, no patixen aquest mal. Clar, ells no tenen els problemes del materialisme, no tenen res, però a diferència de nosaltres, el poquet que tenen ho compartixen sense dubtar i t'obrin les portes de casa de bat a bat.

Amb aquest text, vull trasmitir que hem d'intentar fixar-nos i valorar més el que tenim, i abans de que ens falte, saber reconèixer el que ens fa feliç , per a transmitir-li a eixes persones especials, que realment són importants per a nosaltres.