CA MARIA VS CA MANEL

Anit anàrem a sopar a Ca Manel. Estava Arnau que ja ha tornat de Guatemala i ens va regalar una pulsereta a cadascú. Jo ja vaig anar sopaet de casa, ja que ma mare ja m'havia fet compte i em feia lleig fer-li el despreci a la dona. Estàrem un bon rato sense parar de riure'ns i jugant a les cartes, perque el que és vore el futbol...Val més ni parlar del resultat del BCN-VLC.

Cap allà les 12 anàrem a la Tono a fer-nos una cerveseta, (Rafa ens podrà tirar en cara tota la vida que no varem eixir aquell dia que ell es moria de ganes, jaja), que s'ha de fer... estem majors i preferisc fer-me tranquilament una cervesa xarrant de qualsevol cosa amb la gent que m'importa, que no entrar en un antre de Pub amb la mateixa gent que porte veient cap de setmana rere cap de setmana durant els últims 8 anys i que acabes parlant de coses sense cap ni peus.