EXCURSIÓ DE TÚNELS

Avuí dissapte, hem anat d'excursió de Túnels. Aquesta volta ha sigut per Gandia, per això he anat amb cotxe a l'area de La Safor, i el bus m'ha arreplegat allí. Hem eixit de l'autopista i ens em dirigit cap a la Circumvalació de Gandia. Allí, hi han dos túnels, sense massa importància des del punt de vista geològic, però sí des del polític. Segons ens va dir el profesor Romana, el que es veu a les seues esquenes en la foto, es va fer perquè Pepa Frau ( alcaldesa en eixe moment de Gandia), estava en coalició amb un consejal del Bloc, que s'oposava a que feren dos talusos i es revegetara, volia que es fera un túnel, perque segons ell hi hauria menys impacte ambiental. Al final la seua proposta es va fer en contra de les recomanacions del enginyers, ja que com es veu, abans hi havia una cantera i en la montanya es veu la roca viva, cosa que no es pot integrar de forma natural al paisatge.

L'altre túnel, també té part d'història política. Aquesta vegada amb més fonament, ja que es va variar el traçat inicial perquè es va descobrir la Cova del Parpalló, on es trobaren certes restes de valor arqueològic. L'unica complicació d'aquest túnel va ser una falla que el travessa amb un relleno d'arena fina, que es va solventar amb èxit.

D'ací, anàrem al Castell de Dènia

Estarem una estona al peu de la muralla. Allí el profesor Romana ens explicà la problemàtica que s'orgí. Va haver un lliscament i part de la muralla va caure. El torreó que es veu , quedà descalçat uns tres metres i feia por que també caiguera. Amb un estudi exaustiu de la geologia del penyasegat i a partir d'una publicació feta anys enrere sobre les diaclases del mateix, es va fer la reparació amb gunita i uns anclatge especials. Després es va donar color a la gunita. La veritat que està molt ben aconseguit, perque si no teu diuen costa de diferenciar el color de la roca i de la gunita.

Aquesta obra, va ser la que li va donar la idea al proferor Don Manuel Romana per a desenvolupar la coneguda clasificació del SMR, i que s'aplica arreu del mòn.

Al peu de la muralla hi ha un túnel fet l'any 1937 , que va servir de refugi aeri en la guerra civil espanyola. Avuí en dia es un túnel peatonal que vertebra Dènia. Allí ens explica recomanacions sobre il.luminació i tipus de revestiments interiors.

D'allí, anarem a fer-nos un cafenet, agafarem el bus i ens dirigirem cap a Altea i Calp, per dins l'autopista. Pararem enmig de la AP-7 i baixarem .

Teniem 4 treballadors advertint al tràfic de la nostra presència allí. Cla no és una cosa molt habitual si vas per l'autopista un dissapte pel matí, vore a 50 tios plantats en mitat AP-7, mirant al mar ( la vista era preciosa) i un badall a l'asfalt. El motiu de la parada fou que allí , l'ivern passat va haver un lliscament i tapà la via del tren baix del talus de l'autopista, això provocà que a pesar de la bona plataforma de la calçada, es produira un bolc en els estrats i s'apreciaren unes fisures a l'asfalt. Ens explicaren com ´'ha reparat. La solució ha sigu fer un mur per a repartir càrregues i anclar-lo.

Uns metres més endavat, hi han dos túnels. Allí ens explicaren coses sobre la il.luminació, ventilació, els vicis dels conductors al circular pel túnel ( cosa que poguerem comprovar), les voreres, canalitzacions, regletes, senyalitzacions...Des d'on estavem, hi havia molt bona vista, el mar estava en calma, feia solet. Varem vore un parell de conillets al talus on estavem, i es divisava al fons una piscifactoria

Es feia tard i encara ens quedava una parada més. Pujarem al bus i altra volta cap a Gandia. Allí tornarem aparar. Aquest túnel fou l'ultim tram de l'autopista que es va fer per motius polítics. Va estar dos anys parada l'obra, cosa que va ser clau per a que es fera un estudi exaustiu de la montanya. Açò va permetre elegir bé el mètode d'excavació, que es feu pel mètode Bernold, i va permetre finalitzar l'obra en 7 messos d'antelació. Va ser el primer túnel important que ejecutà el profesor Romana, i llevant del fals túnel a l'entrada ( massa curt), i algunes coses d'il.luminació, està prou satisfet d'ell.

D'ací, ja eren les 15'30 h i tots estavem blaus de fam. Pujarem al bus i ens dirigirem cap a l'àrea de La Safor, on havien encomanat el dinar. No sres, picaeta i un plat de paella. Dinarem, vaig agafar el cotxe un altra vegada i cap a Oliva. Vaig aplegar més tard del que volia, però el dia va estar bé