Em varen regalar, com ja es costum a tots els amics que se'n van d'erasmus, una foto de record que em va agradar molt.
Després s'acostaren Ortiz i Josep al Marejol. M'ho vaig passar bé, un poc pensant amb la nostàlgia de tot allò, ja que des de'ls 15 que sempre m'he menejat pel mateix cercle de nit.
Aquest és un comiat momentani. A l'endemà vaig estar tot el dia fent recaos, preparant-me la maleta i acomiadant-me de la gent i sobretot la familia.
Diumenge de bon matí, els meus pares i la meua germana em portaren a l'aeroport, i a volar a Milan ( Malpensa). La veritat que encara em quedaven moltes hores de tren fins arrivar a Trento.
Allà per la vespradeta vaig arrivar, li vaig tocar al meu company de pis Raimon, em va arreplegar i em portà al pis. La veritat que la primera impresió no va ser roïn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada