Un diumenge vam fer una escapadeta cap a
Venezia. Vaig acabar fet pols de tant de caminar, però no em va defraudar, és única.

Els seus canals, els seus olors, els seus pontets, les façanes de les cases, les gondoles...


És com un gran laberint, tot són carreronets estrets i canals, no et pots orientar, però si tens temps no molesta perdres per la ciutat.
Vam anar al museu
Guggenheim, està tot plé de Picasos, Mirós, etc... però és molt menut i massa massificat d'obres, així no es poden apreciar bé, així que la meua qualificació general al museu va ser...
CAPUT
D'allí ens dirigirem a la
Piazza di San Marco, la més gran de Venezia, és on està la catedral, és la que es veu al fons.
El Gran Canal atravessa tota Venezia partint-la en dos

Si hi ha algo característic de la ciutat, son els seus carnestoltes i les
màscares típiques. Ací podem trobar moltes tendes de màscares i tratges d'època venecians, per a que els turistes s'escuren les butxaques agust.


Aquest visió del
Gran Canal impresiona un poc més i fa entendre un poc més la dimensió que arriba a tenir.

Quan vos deia que és un laberint, no estava mentint, hi han moltíssims carrerets com el que es veu ací baix.


Els canals més menuts no s'acaben mai

Per acabar visitarem el
Nou Pont de Calatrava, que tant de polseguera ha alçat en el camp de l'enginyeria pel seu " mal funcionament" o " funcionalitat" a part de l'elevat cost de manteniment proposat per l'arquitecte degut a que les cimentacions a Venezia son desastroses al estar continuament enfonsant-se
A part d'això, el mérits estétic ningú li'l pot llevar, amb això sí és el número ú.
Per acabar, una foto de part de la
TRUP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada