Hem estat un ratet xarrant, m'ha contat com li va per allí i això. Després ha acudit Josep. Com no podia ser menos, hem anat a l'Agora a fer-nos una cerveseta i després cadascú a sa casa.
De vegades no ho aprecies, però és veritat el que diuen que els xicotets detalls de tots els dies són els realment importants, i els que marquen les relacions. Per això, encara no fa dos setmanes i ja trobes a faltar les rutines que ni paraves atenció, un simple somriure et fa memòria i saps de repent que era el que et faltava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada