diumenge, 19 d’octubre del 2008

VISITA A OROPESA

El dissapte varem torna a anar d'excursió a Oropesa. Allí varem vore un túnel de l'antic tren Castelló-Barcelona. Era d'un únic sentit, ara és una via Verda. Paralelament està el traçat del nou tren que és de doble sentit.

Entrarem pel tram que està al costat del Port, allí varem vore un mur anclat, ens explicaren com el féren i els tractaments dels taluds al voltant. Un poc més avant ens explicaren com es coloquen les malles anticaiguda de taluds inestables, els pros i contres.

Continuarem caminant i creuarem un pontet, més avant estava el túnel. Segons ens explicaren es va construir al segle XIX pels presos de la guerra Carlista amb pic i pala. Allí es veia perfectament les linies de sedimentació dels estrats, les famílies de diaclases, els karts i els rellenos.

Creuarem el túnel fent paradetes on ens explicaven les grietes, els tractaments que es feren en l'època etc... Al eixir a l'altre costat, continuaren les explicacions. Allí vegerem unes grietes de compressió molt díficils de trobar normalment.

D'allí ens dirigirem a l'autopista per vore desde el pont els talud i les cinetes que es féren pel mètode Richard. Ens explicaren l'estabilitat dels lliscaments plans en els desmontes i la falsa percepció d'inestabilitat en les capes superiors d'aquests.

Més avant, en un altre desmonte, montaren una estació geològica, les explicacions asentarem molts conceptes que en la teoria no es poden apreciar.
Començà a ploure i ja eren quasi les 14 h, així que vingué el bus i anarem a dinar a un baret de la platja de Benicàsim. Ens tocà sentar-nos prop dels profes ja que entrarem dels últims dins, no va estar tan mal com em pensava. Dinarem paelleta i cap a València.

Entere pitos i fautes aplegarem a les 19 h. Em vaig fer la maleta en un bot, i me'n vaig tornar amb Salva al poble, ja que agarrava cotxe.
A les 20'30 aplegava a casa prou cansat del viatge, em vaig dutxar, vaig sopar i em vaig gitar. Els meus amics Pastor, Arnau i Paquito em tocaren per anar a fer-nos algo però no vaig tenir cos per anar.